Obres

0
869

Jo no és que m’ho vulgui prendre malament i a títol personal, però sí que em sap una mica greu perquè, tant si es vol com si no es vol, no deixa de ser un altre exemple d’aquest procés de deconstrucció (per bé o per mal, opinions de tot tipus hi deurà haver) d’aquelles coses, de vegades petites de vegades no tant, que un va manar fer quan tenia un cert grau de poder de decisió en alguns temes municipals. M’hi estic referint, benvolguts lectors, al projecte d’anul·lar l’aparcament de vehicles de l’antiga plaça de l’Escorxador per transformar-la en una plaça per als vianants.

Dic que em sap una mica greu aquesta mesura perquè va ser un servidor qui, allà pels noranta, i en qualitat de regidor de Circulació, vaig manar rehabilitar la zona ordenant l’aparcament amb la construcció de les voreres delimitadores, i dotar-la d’un nou servei d’enllumenat ornamental que realcés l’edifici (que ja saben, jo l’hauria destinat a Museu del Joguet, amb la qual cosa les administracions públiques s’haurien estalviat, el 1992, l’equivalent a dos milions d’euros per l’expropiació de l’Hotel Paris), gràcies a la també meva condició de conseller delegat de Fisersa.

Recordo, entre altres anècdotes, que els treballadors m’explicaven com alguns comerciants de la zona, cinta mètrica en mà, prenien mesures de l’amplada dels vials resultants per comprovar que els autobusos i els camions podrien passar; i també que, una vegada acabades les obres, en una reunió de la Junta Local, alguns dels savis setciències de tertúlies de cafè del PP de l’època em criticaven l’enllumenat ornamental de l’edifici i la plaça: «Massa llum. És un derroche», em deien mentre qui ensenyava els principis i les lleis de la luminotècnia guardava un discret silenci per no ofendre la seva ignorància. Així anaven les coses en una Figueres que, en certs aspectes ha canviat poc i segueix plena de Penèlopes que desfan de nit el que altres han teixit de dia.

Crec que l’obra ha complert la seva funció i que el seu manteniment es podria considerar justament convenient. Ho dic perquè si vaig a Girona no aparco a la Devesa, sinó a l’antic Santa Caterina; i de Barcelona, no a les Glòries, sinó al passeig de Gràcia.

Però, en fi, qui mana, mana i cartutx al canó, que potser, encara que per les opinions populars sentides sembli que no, jo estigui desfasat amb les noves tendències peatonals i dissuasives del trànsit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li