Nuclears? Sí, gràcies

0
968

Quan es volen barrejar conceptes ideològics que només existeixen i gosen de benestar en les ments dels seus proclamadors, amb principis científics o tècnics supeditats als anteriors que són l’expressió de la realitat, aquests darrers queden no només desvirtuats sinó inclús corromputs per la fal·làcia i el maniqueisme polític a l’ús.

Això és el que ha passat a Espanya amb el segment energètic de la nostra economia: d’acord amb no sé pas quina classe de sinrazones d’ordre ecològic, que tindran molt d’àmbit vital (eco) però molt poc de lògica, el Partido Socialista Obrero (Español) va decidir manar paralitzar la construcció de centrals nuclears sotmetent-nos, durant més de vint anys, no només al pagament a través del rebut d’electricitat de les corresponents indemnitzacions pels drets adquirits més tard arrabassats, sinó per subjugar-nos a una dependència d’un carbó nacional de pèssima qualitat finalment descartat i d’un gas del qual no disposàvem, que hem d’anar important i que s’ha anat encarint a mesura que es redueixen o es volen perllongar les seves reserves.

Dic una decisió sense lògica perquè les centrals nuclears, almenys les occidentals, són segures (el cas de Txernòbil no serveix com a exemple del contrari perquè allà es varen voler fer experiments al límit de potència —la meva professora de química ens deia que determinats experiments s’han de fer amb gasosa—, mirin a Fukushima a on el problema va ser el tsunami i no la central i, si tenen por de perills, pensin que una esquerda al pantà de Susqueda significaria l’arrasament de la vall del Ter i la inundació completa de Girona, on les aigües copsarien alguns metres d’alçada) i són de producció constant no sotmesa a canvis climatològics per sequera o manca de sol o de vent, alhora que són menys dependents de subministraments exteriors.

Dic una decisió equivocada perquè va respondre a no sé pas quina pugna té l’esquerra espanyola amb els electrons, els protons i els neutrons, quan són aquestes partícules les constitutives dels àtoms que conformen les nostres cèl·lules. A l’Estat francès, hagi governat la dreta, el centre o l’esquerra, el seu programa nuclear ha anat sempre endavant, adaptant-se a estrictes criteris i mesures de seguretat. Al tantes vegades rebel estat francès, amb una ciutadania tantes i tantes vegades envejada per la seva valentia opositora envers els governs de torn, cap ni una protesta dels suposats practicants de l’ecologia ha organitzat cap Nuclears? Non, merci, com s’ha fet a aquesta Espanya que d’una o altra manera ha de helarnos el corazón; 58 centrals nuclears i un 77% d’electricitat amb aquest origen la contemplen. La France no pot dependre del gas algerià o rus, es confabularen tots els polítics. Responguin-se ara perquè a l’estat francès l’energia elèctrica és més barata.

Potser no som a temps, però quedi aquesta opinió de qui ha estat sempre a favor de les centrals nuclears i en contra de la demagògia política de qui ha mesclat les churras amb les merinas.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li