Noves polĂ­tiques per a una societat en canvi

0
954

Enmig d’una intensa precampanya electoral que finalitzarà amb les eleccions municipals del maig del 2019, som incapaços de veure que bona part dels problemes que han d’afrontar la majoria de governs actuals són causats pels canvis socials que s’han produït en els darrers anys i als quals costa molt donar resposta. De fet, no s’entén el creixement de Vox sense el malestar que generen aquests canvis. Però tot això, no desapareixerà el juny del 2019 i seria interessant que tots els qui comencen a treballar per presentar propostes de cara a les properes eleccions tinguin clar que hauran d’afrontar els mateixos reptes en els pròxims anys.

Encara que semblin problemes vells, la majoria són problemes nous provocats per la disfunció entre l’evolució de la societat i la resposta que s’hi dona des dels governs. Això és més evident en els governs locals, que són els que han d’afrontar els principals problemes de la gent. Si una ciutat no funciona i no genera oportunitats, encara que les causes siguin superiors, la percepció és que és el govern local qui ha de trobar solucions. Encara que s’escapin a les seves competències.

Però el principal problema no és que governs amb poques competències hagin d’afrontar la majoria de problemes, sinó que la majoria no estan preparats per afrontar els reptes de les noves societats. Assumeixen els problemes, però no pensen en les solucions.

I no ho estan en dos sentits: el polític i en el tècnic.

Un dels grans debats que tenen la majoria de candidats a l’hora de configurar una llista electoral és el dubte sobre si la llista ha de ser per guanyar les eleccions o si, en canvi, ha de ser per governar. Com si ambdues coses fossin incompatibles.

El problema d’aquest plantejament habitual és que quan es pensa en llistes per guanyar les eleccions se sol pensar en perfils coneguts que suposadament aporten vots pel seu activisme o popularitat però, en canvi, són inexperts pel que fa a la gestió.

Acceptar configurar una llista amb gent que haurà d’encarar els canvis socials que s’estan produint sense tenir experiència en cap àmbit concret és un risc considerable. Això vol dir que només els qui tinguin experiència en gestió han de poder formar part de les llistes? Ni de bon tros. Vol dir que quan es fa una llista electoral s’ha de pensar en gent diversa que conegui amb intensitat algun camp concret. I que quan es faci la llista es tingui clar quina responsabilitat tindrà en cas de governar. Si no, en cas de guanyar les eleccions, el govern naixerà coix. I això és un luxe que la majoria de ciutats no es poden permetre avui en dia. I ho acaben pagant. Avui dia, tenim molts regidors que no sabem què poden aportar a les ciutats.

El segon problema és a l’àmbit tècnic. La majoria de tècnics d’ajuntaments van accedir al seu càrrec amb una societat molt diferent de l’actual. Durant els darrers anys, la societat ha canviat i han d’afrontar els nous reptes fent el que s’ha fet sempre. I la realitat és diferent. I no cal que parlem de diversitat cultural, habitatge o de polítiques socials. Imagineu-vos àmbits menys durs però també importants com ara el comerç, el turisme o la cultura. Com han canviat aquests sectors en els darrers vint anys? Quan parlem de dinamització comercial en un municipi, qui s’imaginava la competència que suposarien els grans centres comercials, el creixement de la venda en línia o el canvi que s’albira en el model de botiga?

El mateix en la cultura. El gestor cultural actual no té res a veure amb el de fa vint anys. Quants equipaments ha de gestionar avui en dia el tècnic de cultura d’una ciutat mitjana? Quins coneixements en comercialització, venda i màrqueting ha de tenir per poder omplir la programació? Quants festivals té avui en dia una ciutat quan fa només vint-i-cinc anys segur que no en tenia cap?

En turisme el canvi és encara més gran. Moltes ciutats que no tenien turistes ara han esdevingut turístiques i una part significativa del seu PIB es basa en aquest sector. Un sector en transformació en què els turistes i les seves necessitats canvien any rere any.

I així tots els àmbits: foment de l’ocupació, habitatge, educació, seguretat, sostenibilitat, etc. Els ajuntaments han de donar respostes a una societat que evoluciona ràpidament amb una estructura política i administrativa pensada per societats amb pocs canvis. La societat va amb 5G i l’Administració dona resposta amb correu postal.

Davant això només quatre idees: Primer, buscar perfils adaptats i amb capacitat per encarar aquests canvis tant en l’àmbit polític –en fer les llistes electorals– com tècnic –quan se n’hagin d’incorporar de nous per jubilació o creació de nova plaça.

En segon lloc, s’ha d’apostar per una nova agenda de polítiques públiques. I això passa per innovar en la gestió pública a través de nous serveis i noves propostes des de l’Administració municipal. No tenir por de buscar noves solucions a nous problemes. En tercer lloc, fa falta molta formació. Cal que tant els tècnics com els polítics es formin sobre polítiques i gestió pública. I que estiguin al dia que s’està fent en altres municipis. Que copiïn el que funcioni i que s’inspirin per trobar solucions als seus problemes.

I finalment, cal crear indicadors per veure com evoluciona la nostra societat. Tenir antenes per anticipar-se als problemes i poder donar-hi resposta com més aviat millor. Això implica tenir algun responsable que analitzi com evoluciona el nostre municipi. Un responsable d’estudis que analitzi sobre dades què està passant en el nostre petit món. I pugui veure què funciona i què no, amb dades.

Falten menys de sis mesos per les eleccions i aquesta disfunció entre una societat que va ràpida i una Administració que va lenta es mantindrà. El repte és reduir-ne una distància cada cop més gran.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li