Nova vida per al cementiri mariner

0
673

L’Escala edita una guia patrimonial sobre l’històric recinte funerari, coincidint amb la seva restauració


 

A mitjans dels anys 70 del segle passat, l’Escala no estava pas exempta de ser testimoni o víctima -segons com es miri- del desenvolupament urbanístic vora mar, derivat del creixement de la demanda turística a tota la Costa Brava. El cementiri mariner, clausurat el 1970, estava a pocs metres del passeig de Riells i ràpidament va ser vist com un espai apte per acollir algun nou equipament turístic com un bloc d’apartaments, un hotel o un càmping. De fer, a la banda de mar, ja s’hi havia construït un hotel i el pas següent era enderrocar un recinte que actualment està declarat Monument Històric d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

La intenció d’enderrocar el vell cementiri del poble va motivar una campanya de la societat civil del poble, constituïda entorn de la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular de l’Escala. El col·lectiu, que també va evitar la desaparició de l’edifici de l’antic Alfolí de la Sal -avui un dinàmic equipament cultural- va rebre el suport de nombrosos intel·lectuals i artistes i la seva veu es va fer sentir ràpidament arreu del país i fins i tot a l’estranger. El 1977 es va aturar el procés d’enderroc i es va començar a activar la maquinària administrativa per preservar-lo arquitectònicament.

Ara, l’històric recinte funerari de parets blanques i amb poques làpides -els humils pescadors no podien pagar la peça de marbre i gravar-hi el nom dels seus difunts- ha estat notícia per partida doble. Per una banda, divendres passat es va presentar el llibre El Cementiri Mariner de l’Escala. Com va explicar la directora del Museu de l’Escala, Lurdes Boix, «aquest serà el primer volum de la col·lecció ‘Viu el Patrimoni’, que vol acostar els monuments de l’Escala al gran públic, amb una edició de butxaca, explicada de manera amena, però amb rigor històric». El segon volum estarà dedicat al nucli de Cinc Claus i la capella de Santa Reparada, i el tercer al Clos del Pastor, antiga propietat de l’escriptora Caterina Albert.

El llibre, coordinat per Lurdes Boix, directora del Museu, i l’historiador Jaume Badías, amb textos de diversos historiadors, s’acompanya de fotografies antigues de l’Arxiu Històric de l’Escala i de fotografies actuals fetes expressament per l’Associació de Fotografia Cromàtica del CER, així com de dibuixos de l’arquitecte Ramon Ripoll. L’alcalde, Víctor Puga, va remarcar durant la presentació que «aquesta col·lecció té com a objectiu difondre el coneixement del patrimoni local i el primer volum també és un reconeixement a la tasca realitzada per tota aquella gent que fa més de 40 anys van salvar el cementiri de ser triturat».

Després de la presentació, l’actor i poeta Jaume Comas recitarà poemes d’autors diversos com Víctor Català, Maria Àngels Anglada, Paul Valery, Josep Maria de Sagarra i el mateix Jaume Comas, dedicats a cementiris. Paral·lelament, es va inaugurar l’exposició de fotografia del mateix títol coproduïda pel Museu de l’Escala i l’Associació de Fotografia Cromàtica del CER. En finalitzar l’acte es va projectar un audiovisual de quatre minuts dedicat al bombardeig a l’Escala, editat per Ildefons Clos, amb la cançó de Josep Tero A 23 de gener, dedicada al bombardeig a l’Escala del 1939 i un al·legat en favor de la pau. Clos també va recordar «la fermesa dels escalencs en la defensa del seu cementiri, davant la frivolitat les coaccions i els xantatges que van patir».

REHABILITACIÓ. L’edició del llibre-guia coincideix amb la finalització del projecte de rehabilitació del cementiri marí, que tenia un pressupost inicial d’uns 150.000 euros. El projecte, redactat per Ar47 Arquitectes i Territoris XLM, i ha suposat l’actuació «mínima i necessària» per consolidar aquest monument i evitar la seva degradació.

En aquest sentit, s’han reparat les esquerdes que presenten les estructures de nínxols i s’han refet part dels paviments originals que estaven en mal estat, sempre seguint les tècniques tradicionals. També es va retirar el paviment que es va fer nou fa unes dècades en un dels passadissos. Així mateix s’ha millorat la part enjardinada i l’evacuació d’aigües plujanes, que era un dels principals motius de degradació, s’ha millorat la senyalització i s’ha restaurat la porta original de ferro de l’entrada, fins ara molt malmesa.

Com ha explicat Puga, «l’objectiu és que el cementiri marí no només gaudeixi d’un millor estat de conservació, sinó que s’incrementin les seves possibilitats de visita i ús en l’àmbit cultural. Ens ha fet molta il·lusió el que representa aquesta intervenció, que obre possibilitats que ara no tenim d’oferir un espai més obert al ciutadà». El cementiri es va construir el 1835, quan les epidèmies de colera i malària van fer incrementar considerablement el nombre de defuncions i el cementiri que hi havia a tocar de l’església de Sant Pere es va fer insuficient.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li