Nostàlgics d’Ernest Lluch

0
582

Es presenta a Figueres el llibre dedicat a explorar la vida política i acadèmica de l’economista català


 

Un exalcalde socialista, Joan Armangué, va presentar el llibre Ernest Lluch, biografia d’un intel·lectual agitador, escrit per l’historiador Joan Esculies. Entres els assistents a l’acte, celebrat el dia 16 a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, també hi havia, entre els assistents, l’exdiputada Montse Palma i diversos regidors, exregidors i militants o exmilitants, socialistes i d’altres formacions polítiques, a banda de Mireia Lluch, filla del qui fora exministre de Sanitat amb el president Felipe González. Tots, sens dubte, nostàlgics de Lluch, un economista, polític i intel·lectual català que el terrorisme va arrabassar l’any 2000 i que durant dècades va mantenir una relació molt estreta i propera amb l’Alt Empordà.

Va ser ArmanguĂ©, precisament, l’encarregat de contextualitzar la figura de l’economista Lluch (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000) en el marc de la comarca. DesprĂ©s d’assenyalar que «aquest Ă©s un llibre imprescindible per conèixer la història contemporĂ nia» va remarcar que a Figueres, un dels dos CAPs, una plaça i la biblioteca del Casino Menestral porten el nom de Lluch. A mĂ©s, cada any, entorn de la seva mort, el 21 de novembre, tant Atenea com el Museu del Joguet organitzen actes en el seu record «perquè era una persona estimada per molta gent de casa nostra».

EL LLIBRE. «Tot l’interessava i de tot tenia opinió», escriu Joan Esculies, autor d’aquesta biografia, que ha estat guardonada amb el XVII Premi Gaziel de Biografies i Memòries 2018, convocat per l’editorial RBA i la Fundació Conde de Barcelona. Aquesta biografia, minuciosa en els detalls i alhora de visió panoràmica, és el resultat d’un llarg i rigorós treball de documentació i de més de seixanta entrevistes a personatges rellevants que van compartir molts moments de la seva vida. Tant la família com la fundació que porta el seu nom han facilitat l’accés a nombrosa documentació i a testimonis molt rellevants.

Joan Esculies estructura aquesta obra a través de quatre grans geografies peninsulars que Lluch va conèixer bé i en les quals va deixar empremta: Catalunya, el País Valencià, Madrid i el nord (Santander i Sant Sebastià). Va explicar durant la presentació que «aquesta no vol ser una biografia complaent i és per aquest motiu que en l’obra es retrata el personatge –destacant-ne els mèrits i el paper preponderant que va tenir sobretot durant la Transició des del Ministeri de Sanitat i, al final de la seva vida, en la lluita contra el terrorisme–, però també la persona, amb les seves febleses, angoixes i contradiccions». El volum, de més de 300 pàgines, inclou nombroses fotografies de la vida del personatge.

«Agitador intel·lectual» i «drapaire del temps» són dos dels qualificatius que s’atorguen a Lluch en el llibre. El primer es refereix a la seva capacitat d’aplegar gent al seu entorn i d’engrescar-la en un projecte, tant cultural com polític, acadèmic o associatiu. El concepte de «drapaire del temps», manllevant una expressió del pensador i metge Gregorio Marañón, era habitual entre els seus coneguts perquè l’aprofitava de manera exhaustiva, fent activitats en tot moment i circumstància, atès el seu interès per multitud de temes.

LA QUINTA GEOGRAFIA. Armangué, en la seva presentació, va reivindicar «la quinta geografia», tot i que en el volum està inclosa dins l’apartat referent a Catalunya. Es referia a la seva residència de Maià de Montcal, municipi a cavall entre l’Alt Empordà i la Garrotxa, on va estar empadronat durant molts anys. En concret, va utilitzar la masia de Ca l’Ayats a partir del 1968 i pràcticament fins a la seva mort, tot i que en els darrers temps no hi anava tant com a les dècades dels anys 70 i 80 del segle passat, a causa que passava moltes temporades a Sant Sebastià.

«Des de Maià va desenvolupar una presència molt activa per l’Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i Girona. Va ser el seu espai de treball preferit, tant per la seva activitat acadèmica com política. Era el seu punt estable de vida personal –allà hi tenia els llibres de capçalera i hi escoltava la seva música preferida– des del qual desenvolupava també una intensa vida social. Es va involucrar tant amb Maià que al cementiri del poble hi reposen les seves cendres perquè, com va dir, volia formar part del seu paisatge», assenyalà Armangué.

L’exalcalde també va recordar alguns episodis viscuts directament: «Va participar activament en les reunions clandestines que se celebraven a la rectoria de Viladamat, va prendre part en el Congrés de Cultura Catalana i va començar a escriure articles al setmanari HORA NOVA. Hem de reconèixer que l’expansió de l’ideari socialista per tota la comarca, que tanta representació política va aconseguir fins als anys 90, va ser bona part mèrit seu. Com a diputat al Congrés era molt proper a la ciutadania i per això tots els caps de setmana rodava per les comarques participant en moltes activitats».

Armangué va revelar que dos dies abans del seu assassinat havia assistit a la representació d’una òpera al Teatre el Jardí de Figueres. Finalment, l’exalcalde va reivindicar el pensament de Lluch, assenyalant que «encara és viu i vigent. Per això cal divulgar-lo. I en aquests moments voldria recordar el seu concepte de catalanisme inclusiu que, personalment, entenc que cal recuperar. Crec que representa el millor de l’essència del catalanisme, ja que ell sempre havia defensat que davant de qualsevol actitud de país calia incloure la majoria i la cohesió social, és a dir, un consens molt ampli».

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz