No tinc respostes

0
1092

Cada matí, de camí a l’escola, ens trobem els policies locals del nostre poble que regulen el trànsit a la cruïlla del costat de casa. El meu fill de tres anys, amb una emoció i espontaneïtat desbordants, els saluda des de la vorera i es queda satisfet quan el responen amb una altra salutació. Els policies són bons, li hem repetit des que té ús de raó. Si mai tens un problema busca un policia. I ell, convençut, sap que qualsevol persona amb uniforme està a la seva disposició si mai els necessita.

Però diumenge, una pregunta innocent quan ja érem al llit amb els ulls mig tancats em va glaçar l’ànima: “Mama, perquè els policies peguen la gent?”

Arribats a aquest punt vaig haver d’enfrontar-me com a mare a una situació a la qual no tenia previst fer front fins d’aquí un temps. Estem acostumats a ensenyar als nostres nens (fills, nebots, alumnes, veïns o coneguts) la versió més amable d’un món massa sovint desagradable i salvatge. No és casualitat. Els infants en edats primerenques no estan encara, madurativament parlant, preparats per enfrontar-se a algunes explicacions. Els manquen eines i recursos per interioritzar-les i gestionar-les correctament i sense que els suposi un conflicte intern. Esperem que tardin alguns anys a constatar que el món que ells coneixen sovint no es correspon amb la realitat, i arribats el moment els anem mostrant de la mà (i imagino que amb mal a l’ànima) que no tot és tan bonic com semblava.

Vaig haver d’improvisar una resposta suficientment senzilla -tant com la situació em va permetre- com per assegurar-me que se n’anés a dormir tranquil i que aquelles imatges que, malgrat haver-ho intentat impedir, havia vist, no el preocupessin més del que era necessari.

Les teories estudiades, les eines i recursos que creia tenir com a educadora se’m van desfer a les mans i vaig quedar absolutament muda davant una situació a la qual ni jo, que fa ja gairebé 30 anys que estic descobrint el món, soc capaç de trobar-li explicacions racionals. Vull aprofitar la situació per treballar amb ell conceptes i valors concrets i mirar de donar-li una volta a la situació, però a l’hora d’enviar aquest article a redacció encara no tinc clar com ho he de fer.

Només sé que davant d’aquestes situacions hi ha una sola cosa que cura els mals de l’ànima: les abraçades. Abraçeu-los tan fort com els vostres braços us permetin. I mentrestant, penseu bé quina explicació els doneu.

Avui hem tornat a saludar el policia que regulava el trànsit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li