(No) plou sobre mullat

0
467

Durant l’any hidrològic 2016-2017, l’aqüífer superficial del Fluvià-Muga es va anar buidant i va acabar amb un nivell que es considera «molt sec». L’ACA ha aplicat diverses mesures, però l’Alt Empordà continua tenint masses d’aigua que no assoleixen els objectius ambientals fixats


 

L’Alt Empordà té tres masses d’aigua que no assoleixen els objectius ambientals fixats per la Generalitat. O almenys les tenia a finals del 2017, que és de quan daten les últimes informacions oficials. És una de les dades que destaca l’Informe sobre el desenvolupament i aplicació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, publicat recentment per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Juntament amb el Programa de mesures que porta vinculat, són els dos grans eixos de la planificació hidrològica catalana per al període 2016-2022. Estan en vigor des del 3 de gener del 2017, i l’informe resumeix la situació del primer any (2017).

Entre el novembre i el desembre del 2018, l’ACA va organitzar diverses sessions informatives per explicar què s’ha fet fins ara en aquest sentit. Durant el 2017, arreu de Catalunya s’ha fet una inversió de prop de 100 milions d’euros, que és un 10% de la prevista. En aquest cicle, les mesures per incrementar la garantia en l’abastament s’han centrat en municipis que no estan connectats a grans xarxes d’abastament supramunicipal i que tenen identificades vulnerabilitats, tant de quantitat com de qualitat. Per això entre el 2016 i el 2018 s’han desplegat diverses línies de subvencions per augmentar la garantia d’aigua en localitats que requereixen noves fonts.

L’ENTORN DELS AIGUAMOLLS, DETERIORAT. L’informe de l’ACA publica un llistat de masses d’aigua que, segons el Pla de gestió, al tancament del 2017 no assolien els objectius ambientals. Totes, però, tenen previst assolir el bon estat quan s’hagin implantat les mesures del cicle de planificació actual, amb el 2021 com a horitzó.

El llistat inclou dos rius alt-empordanesos: la riera de Garriguella (Pedret) fins als Aiguamolls de l’Empordà, que tot i haver millorat l’estat químic encara presenta una qualitat biològica «mediocre», i el rec del Madral des de l’entrada als Aiguamolls fins al mar, que manté una qualitat fisicoquímica «inferior a bona» i una qualitat biològica «dolenta». També inclou el riu Vell dels Aiguamolls, que es considera una massa d’aigua de transició. La principal causa del deteriorament és l’alteració hidromorfològica (és un indicador que té en compte el règim hídric, la continuïtat fluvial i les condicions morfològiques). Perquè si bé la qualitat biològica hi és «bona», la qualitat hidromorfològica i el potencial ecològic hi són «mediocres».

Pel que fa als estanys de la comarca, tots presenten un estat òptim. Però d’aigües costaneres, arreu de Catalunya només hi ha una massa que no s’adaptava als mínims, i és de la comarca: la de Roses i Castelló d’Empúries. L’informe destaca que ha presentat una millora general de la qualitat ecològica respecte de les analítiques prèvies, i la qualitat biològica (que es mesura a través del fitoplàncton) ha passat de «deficient» a «bona», però la qualitat fisicoquímica (que es mesura amb nutrients) i el potencial ecològic es mantenen «mediocre» (abans també eren «deficients»).

ANY DE SEQUERA. De l’Alt Empordà, l’informe també destaca que l’aqüífer superficial del Fluvià-Muga es va anar assecant amb el pas dels mesos, i va acabar l’any en un nivell que es considera molt sec, amb percentatges d’humitats inferiors al 0,5%.

LA COMARCA AMB MÉS REGADIU. Les dades tributàries obtingudes de la facturació de les companyies d’aigua i de l’ACA estableixen que, en termes generals, a Catalunya el 55% de l’aigua consumida és per a ús domèstic i el 45%, per a activitats econòmiques.

Pel que fa al consum d’aigua per a regadiu, l’any hidrològic 2016-2017 la conca de la Muga era la que tenia més hectàrees regables de Catalunya: fins a 11.220. Això vol dir que la demanda agrícola és molt important a la comarca, amb l’agreujant de la seva concentració durant els mesos d’estiu (entre juny i agost es va consumir el 94% de l’aigua de reg de tota la campanya) i els forts condicionants que això representa per a la gestió del pantà de Darnius-Boadella. Paradoxalment, però, era una de les que va consumir menys quantitat d’aigua per a regadiu, 22,7 hm3, només per darrere de les conques de Foix i Riudecanyes, molt més petites.

Les zones de regadiu més importants corresponen a les comunitats de regants dels canals que capten a Pont de Molins, amb més de 3.000 ha regables cap a l’esquerra i unes 1.800 cap a la dreta. A aquestes zones cal sumar-hi 6.304 ha més que estan disperses al llarg de tota la conca, sobretot al marge dret de la Muga, aigües avall del Manol, que s’alimenten fonamentalment de pous.

EXECUTANT MESURES. Del total de mesures previstes per l’ACA arreu de Catalunya, al tancament del 2017 n’hi havia un 40% en execució o ja finalitzades. A l’Alt Empordà, la mateixa Agència havia començat a treballar en les consignes per al desembassament per cabals circulants del Ter i la Muga; les millores de l’embassament de Boadella (pressupostades en més d’1 milió d’euros); el sanejament dels nuclis de Llers, Poblenou, la Vall (Llers) i Vilabertran (pressupostat en 1.760.000 euros), i la remodelació de la depuradora de Figueres per eliminar-hi els nutrients. Pressupostada en gairebé 5 milions d’euros, aquesta última obra ha estat, sens dubte, la inversió més destacada que l’ACA ha fet a la comarca en els darrers exercicis. Les obres s’han allargat un any i es van inaugurar a finals de novembre.

Pel que fa a les mesures executades per altres administracions i entitats, el projecte Life ha invertit 160.844,45 euros en el control i l’erradicació d’espècies invasores a les conques del Fluvià, la Muga i el Ter per preservar-hi la fauna fluvial d’interès europeu. Paral·lelament, Ports de la Generalitat està invertint 58.500 euros en el control de la qualitat de l’aigua de mar als ports de Llançà, el Port de la Selva, Roses, l’Escala, l’Estartit, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Cambrils i l’Ametlla de Mar.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz