No passaran!

0
1107

Ara que estan de moda els eslògans populistes, rancis i malsonants, em sembla molt adient recuperar el que cridaven les ordes comunistes envers els malvats, que encara que no ho sembli i algú no se’n recordi, van perdre al 39.

Sotmesos a una distracció constant i permanent a les picabaralles de pati d’escola, els més de 40.000 morts encara van sumant amb les vergonyoses aparicions de Don Simon i Hola Presidente, que tant de bo els jutgessin per crims de lesa humanitat amb tota la camarilla de paràsits que pul·lulen al seu voltant.

Donar informació falsa o incompleta, l’endemà al revés, demà passat sí però no, o no ho sé… és la constant a la qual ens tenen acostumats fins a arribar a fastiguejar el personal.

La recerca de problemes permanentment com si no n’hi hagués prou, amb la solució rebuscada, apel·lar els sentiments i les emocions més que al raciocini i titllar tot el país de babaus que tot s’ho empassen són pràctiques de manual per tal de manipular la plebs, cosa que al rojerío se li dona molt bé, sobretot a l’hora de fidelitzar el vot amb sous vitalicis encoberts con a «sou vital» o qualsevol altre eufemisme, en lloc de crear llocs de treball i donar aquesta assignació vitalícia com a salari per una feina… o és que no hi ha boscos, carrers o platges per netejar? No crec que s’hagi de ser doctor per tal d’agafar una destral o una escombra.

La manca d’arguments, falsejar les dades, la prepotència, l’insult i la poca educació són mostres evidents de la manca de formació d’aquests brètols, que haurien d’estar inhabilitats, la majoria.

Aquesta manipulació de les masses ja la coneixen ben prou els llacistes; porten temps amb la cortineta de fum de la independència per tal d’amagar les malifetes del clan de l’ex-molt honorable i, a més de cornuts, paguem el beure. Heindrich i Gobbels estarien molt orgullosos de veure que les seves doctrines encara són vigents a la vella Europa.

De fet, des que són al Parlament i a Gencat, l’únic que han fet, a més d’apujar-se el sou degudament, és crear més impostos i incrementar els que ja hi havia, com la taxa de pernoctació, l’impost de begudes sucroses, les bosses de plàstic, que es veu que si las pagues ja no contaminen, etc.

Tornant als eufemismes i al neurollenguatge… què vol dir «distància social»? No seria més adient «distància de seguretat» o «espai personal»? Per «distància social» entenc una persona que va a una ermita a viure, una persona amb trastorns psicològics o que vol viure aïllada, etc. Jo no vull distanciar-me socialment dels meus familiars, amics o coneguts, però sí mantenir una distància prudencial per tal de no contagiar ni ser contagiat.

Però fins que una reivindicació que molts fem fa massa temps no sigui escoltada, no anem bé, no. Tenim escons al Parlament i al Congrés i cadires a molts ajuntaments i consells comarcals, plenes de gent sense cap mena de preparació per tal de gestionar el territori ni l’organisme del qual cobren. Tot al contrari: que a més de cobrar d’un estat o sistema totalitari i repressor, no dubten de posar-hi la mà cada final de mes i inclús tenim teleñecos forans que es volen carregar la monarquia.

Potser un curs de capacitació per a càrrecs públics aniria bé per tal de no tenir gent governant sense criteri ni formació (valentia?) on quedi clar que s’accedeix als càrrecs pels vots, per la formació i per la capacitació, no per habilitats que l’horari infantil no em permet revelar i seria molt cardat de descriure.

Per accedir a moltes empreses o per treure alguns títols, llicències o permisos, a part de demostrar el coneixement de la matèria a desenvolupar, et demanen un certificat mèdic, unes proves psicològiques, certificat d’antecedents penals i jo hi afegiria una anàlisi de sang per detectar substàncies exòtiques…

No cal anar tan lluny per trobar disbarats… la idea de consensuar una sèrie de mesures a la comarca per tal d’apaivagar, dins de les possibilitats de cada ajuntament, les conseqüències econòmiques de la Covid-19 ja va néixer morta perquè cada feudo està fent el que vol.

La resposta de les zones blaves d’aparcament, condonar les taxes de les terrasses i permetre la seva ampliació encara que sigui provisionalment, entre altres mesures, està sent diferent a cada poble.

Les taxes per donar d’alta els apartaments turístics no es poden condonar durant un parell d’anys?

Tant de bo, ara que comença la temporada, col·loquin dispensadors d’hidrogel, guants als passeigs marítims i marquin al terra les places que han d’ocupar els manters que ja comencen a arribar, per tal que mantinguin les distàncies «de seguretat»; ho tindran bé aquesta temporada, ja que molts comerços tradicionals ni obriran per les càrregues d’impostos i despeses variades; que és clar, ells no en tenen.

No hem d’oblidar que el malvat jefe o empresari ha de vetllar per tal que la normativa de seguretat contra la Covid-19 es respecti a cada empresa i no pas com a molts ajuntaments, que no dotaven de mascaretes, guants, hidrogel ni uniformes adients al personal, ni han adequat a temps les seves instal·lacions. Si cal ja en tornarem a parlar en un altre article. Aquí les empreses d’avaluació de riscos laborals han relliscat però de llarg…

Esperem que les iniciatives privades siguin bones i exitoses, perquè si ens hem de refiar de les oficials ˜–o «no», o «sí», o «potser no ho sé»–, ho tindrem malament.

Bon estiu i cuideu-vos!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li