No és broma

0
1030

Les dades ens diuen que aquest és el moment de la història de la humanitat en el que més persones viuen millor. I amb tot, queden encara temes pendents, que malauradament i com la història bíblica, paguen els innocents:

Una bona part dels estats del món, i molt especialment els que s’anomenen en vies de desenvolupament, aquells en els que la situació de la seva població està en pitjor condicions, destinen més recursos a instruments per matar (ministeris de defensa) que en salvar vides (ministeris de salut). I no és broma.

Les vuit persones més riques del món, tots homes, acumulen a les seves carteres més riquesa que la meitat de la població del món més pobre, uns 3.600 milions de persones. I quan parlem de ser pobre no volem dir no poder anar de vacances o sortir a sopar fora de casa. Parlem de no patir fam, malalties i analfabetisme. I no és broma.

Al món milions de persones, especialment dones, nens i nenes, són traficades, comprades i venudes per dedicar-les principalment a l’explotació sexual, en els seus països d’origen o a l’altra banda del món. I no és broma.

Mentre una part important de la població mundial lluita per poder-se alimentar i tenir una vida sana, una altra part malda per viure segons uns cànons estètics insalubres, castiguen el cos amb consums de tòxics i pretén tanmateix arribar a una vida centenària. I no és broma.

Aquest món és ple de paradoxes tan bestials que semblarien només una broma, una d’aquelles que avui, dia dels innocents, surt publicada i demà es desmenteix. Però tristament no és una broma. És una mostra d’aquest món malalt del que formem part, que costa acceptar i procurar superar, a títol personal o comunitari. Per alguna raó la nostra espècie ha arribat a cims de la sofisticació en l’exercici injust del poder, en el menyspreu a la vida, en l’abús de les dones, els infants, la gent gran i les persones i comunitats més desvalgudes. I no és, malauradament, una broma.

Però també vivim en un món de persones que ajuden gent que no coneixen, que dediquen les vides, arriscant la pròpia integritat, a la millora de la vida dels altres. Persones que pugen a una embarcació de rescat per salvar vides en perill. Persones que quan acaben un torn interminable a un hospital, van a una residència de gent gran a posar-los aquella dosi de la vacuna que potser els salvarà la vida. Persones i col·lectius que defensen cada racó de costa, cada estany, cada reducte de natura víctima de l’especulació i el mal govern. Persones que creen art i que ensenyen a altres persones com crear-lo, gent que comparteix la seva saviesa heretada de generacions de pagesos, pescadors o artesans de qualsevol ofici.

Hi ha persones que creiem fermament en un futur millor, en un país lliure, en una societat que es miri al mirall i pugui respondre dels propis errors i dels propis encerts. On tothom tingui responsabilitats i la oportunitat de viure una vida digna. Que no és cap broma, és senzillament un dret humà.

I compte amb les llufes. Les del dia dels innocents, i les de la vida. Que només en tenim una, i no és una broma. Que tingueu molt bona entrada d’any.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li