No era ella

0
736

Si ens atenim als resultats d’una anàlisi ponderada dels darreres esdeveniments partidistes municipals a Figueres, no sembla que el panorama polític hagi canviat gaire i, en qualsevol cas, per a bé: la sortida del govern de la majoress, el màxim exponent per a la manca d’entesa segons feien circular no solament els membres de l’oposició (la de sempre ERC, CUP, PP i Cs), sinó també l’esdevinguda (PSC i CxF), la secessionista UDC, i inclús m’atreviria a dir que alguns membres del seu propi equip del PDeCAT entre els quals s’havia instal·lat alguna mena de defalliment; que malgrat la sortida de Marta Felip, deia, ens ha demostrat, dit amb lletra de cançó retro, que la vida sigue igual. De la qual cosa es pot concloure que no era ella la causa, sinó només l’objectiu, la figura de la fal·làcia ad hominem (atacs a la persona abans que als fets o als arguments) en la que estava instal·lada l’actuació de la representació ciutadana a l’Ajuntament.

Com han quedat el Ple municipal i el mateix equip de govern sinó igualment dividit el primer en set grups, i el segon amb una mateixa clara minoria per la qual seguirà patint la necessitat de l’ajuda o el silenci de l’oposició per tirar endavant la seva acció de govern?

La negativa del propi actual alcalde en no invitar determinats grups polítics a participar de manera directa, activa i responsable en les tasques de govern, relegant-los al paper de convidats de pedra o escolanets de les seves decisions, en haver-se desdit de les seves primeres afirmacions segons les quals no traslladaria a la ciutat els problemes i les desavinences polítiques nacionals (dit això en termes conceptuals nacionalistes), i el rebuig d’altres formacions que estan convençudes que el rèdit polític més gran que podran obtenir en les eleccions municipals vinents els esdevindrà d’haver-se sabut mantenir incòlumes davant el que hauran considerat temptacions del poder, han deixat configurat un govern que segueix sent dèbil perquè malgrat la reincorporació dels dos membres fa temps dimissionaris d’Unió (se’n recorden? Van dir que abandonaven el govern gràcies a l’expulsió del mateix del PSC per part de Felip perquè amb set no es podia governar. Doncs bé, ara tampoc no hi seran els socialistes i ara sí que es pot governar? Serà perquè es recuperarà el ja famós títol de vicealcalde?), l’exapartit opositor duplicarà el nombre de vots del govern.

Podríem comentar moltes més anècdotes però, com diu el refrany, com a mostra n’hi ha prou amb un o un parell de botons. És a dir, a mi, seguidor i comentarista, i en alguns moments protagonista accidental de la vida política figuerenca, l’anàlisi ponderada dels darrers esdeveniments partidistes municipals figuerencs em permet mantenir que no era ella, Marta Felip, ni era el seu suposat caràcter el culpable del bloqueig figuerenc. I això ho dic des de l’experiència d’haver tractat personalment tots els alcaldes de la democràcia i dos de l’antic règim.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li