No arribaran ni als torrons

0
1171

Ja tenim l’Ajuntament constituït. Un total de quatre formacions s’han posat d’acord per fer fora el partit més votat i assegurar-se un seient en el consistori, demostrant així, un cop més, que en política tot s’hi val, i que són prioritaris els interessos personals al benestar d’una ciutat.

De fet, les esquerres no enganyen a ningú, la seva set de poder i de tenir una cadira és per tots sabuda. Oblidant els seus principis ètics i els seus valors, però el que és pitjor, deixant a banda els interessos de la ciutadania. La Sra. Agnès volia ser alcaldessa a qualsevol preu, li era igual pactar amb el diable o vendre a qui fora necessari, ella havia de ser alcaldessa. Doncs ja ho és!

Només vull apuntar que, encara que ho sembli, no tot s’hi val en els pactes postelectorals. Els partits polítics els integren persones (encara que a vegades no ho sembli), i és molt difícil de mantenir un pacte quan entre les persones que el conformen, més que admiració, s’hi projecten sentiments de ràbia, rancor, inclús odi. Fins quan es pot estar fent alguna cosa cada dia que t’incomoda o et desperta sentiments negatius i de repulsa? No és aconsellable aquest tipus de mal de viure, ja que ràpidament pot desencadenar a la persona que ho suporta alguna malaltia o alguna indisposició. Hem de viure d’acord amb el que fem i ser coherents i estar bé amb nosaltres mateixos. Sens dubte, aquest pacte va en contra de tots els que l’han formalitzat. Les relacions humanes han de fluir, ser constructives i no destructives, com passa entre els sotasignants, persones que per darrere s’apunyalarien a l’esquena. Com que aquesta situació es fa insuportable en el temps per tot ésser humà, no crec que es perllongui massa, per això, abans de Nadal, ja sentirem a parlar de les primeres grans friccions, si no d’un trencament d’aquest pacte infructuós.

Com sempre, les conseqüències directes d’aquestes desavinences les rebrà el ciutadà, que ha vist, impotent, com s’ha fet un ús irresponsable del seu vot, alhora que veurà amb desesperació com la ciutat, lluny de créixer i revaloritzar-se, cau en la més profunda misèria.

Figueres no estava per fer experiments, era una ciutat sense marge de maniobra, només podien treure-la del pou la mà dura i un govern estable, que sapigués el que es fa. És lògic que en un govern a quatre (i d’esquerres) aquests dos valors són utòpics. Sap molt greu veure com la teva ciutat malalta va morint un xic més cada dia, molts no ens quedarem per contemplar-ho, però no deixa de saber-nos greu.

Això sí, la Sra. Agnès ja té el que tant volia i anhelava personalment: ja és l’alcaldessa de Figueres!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li