Ni una menys

0
933

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Un dia que no hauria d’existir, certament, però una jornada absolutament necessària i que hem de fer molt visible per aconseguir crear consciència.

A l’Escala, un grup de dones de totes les sensibilitats s’han unit per organitzar diverses activitats durant l’any i sembla que la més important es durà a terme aquest 25 de novembre. Són Temps de Dones, i les dones i els homes d’Esquerra Republicana els volem donar tot el nostre suport i oferir tota l’ajuda que puguin necessitar, no només en aquesta ocasió puntual, sinó en qualsevol iniciativa o projecte que vulguin emprendre.

Però, n’hi ha prou? És suficient deixar en mans únicament d’associacions i col·lectius civils tota la feina? La resposta és no. Des d’ERC pensem que les institucions haurien de fer molt més per combatre aquesta xacra social, començant des dels ajuntaments, i el nostre, en concret, hauria de posar-se a treballar per posar al centre del debat, també municipal, aquest tema.

Des d’ERC ho diem des del primer ple d’aquesta legislatura: des del ple de cartipàs, amb la inexistent regidoria d’Igualtat, fins a les campanyes de conscienciació, gratuïtes per als ajuntaments, com la campanya #Malamente del Departament de Joventut de la Generalitat, a les quals l’Ajuntament no s’adhereix i per tant no arriben a l’Escala. Estem perdent oportunitats una darrera l’altra.

Cal, des dels ajuntaments, treballar activament per feminitzar tots els àmbits de la política, des de l’urbanisme fins als serveis socials, passant per l’economia, la salut i l’educació. Cal feminitzar l’espai públic, estudiant els noms de carrers i places, amb una comissió del nomenclàtor, i proposant-ne de femenins, com per exemple el de Neus Català, o donar un espai públic a Caterina Albert, amb el seu nom de dona. Cal urbanitzar amb consciència femenina, posant atenció a la il·luminació d’aparcaments i carrers o projectant itineraris segurs, amplis i amb establiments col·laboradors en què es pugui acudir en cas d’emergència.

Cal visibilitzar les dones que lluiten dia a dia en mons d’homes; esportistes, científiques, tècniques, pescadores o polítiques. Cal, en definitiva, prestar atenció i fer-ho des de l’ens més proper a les persones: l’Ajuntament.

En ple segle XXI, milers de dones moren cada any assassinades per les seves parelles. Moltes pateixen violència, física o psicològica, i tot i que no es compten en el còmput de morts, corren risc de viure permanentment maltractades, en silenci, o de morir pròximament.

Educar, conscienciar i entendre que el món no pot ser just mentre una meitat tingui privilegis sobre una altra, són eixos bàsics per combatre aquesta violència. Lluitar contra la violència masclista és cosa de tots! Fins quan ens ho hem de mirar sense fer-hi res?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li