Ni una menys

0
1223

El 25 de novembre se celebra el Dia Internacional per a l’EliminaciĂł de la ViolĂšncia contra les Dones. Un dia que no hauria d’existir, certament, perĂČ una jornada absolutament necessĂ ria i que hem de fer molt visible per aconseguir crear consciĂšncia.

A l’Escala, un grup de dones de totes les sensibilitats s’han unit per organitzar diverses activitats durant l’any i sembla que la mĂ©s important es durĂ  a terme aquest 25 de novembre. SĂłn Temps de Dones, i les dones i els homes d’Esquerra Republicana els volem donar tot el nostre suport i oferir tota l’ajuda que puguin necessitar, no nomĂ©s en aquesta ocasiĂł puntual, sinĂł en qualsevol iniciativa o projecte que vulguin emprendre.

PerĂČ, n’hi ha prou? És suficient deixar en mans Ășnicament d’associacions i col·lectius civils tota la feina? La resposta Ă©s no. Des d’ERC pensem que les institucions haurien de fer molt mĂ©s per combatre aquesta xacra social, començant des dels ajuntaments, i el nostre, en concret, hauria de posar-se a treballar per posar al centre del debat, tambĂ© municipal, aquest tema.

Des d’ERC ho diem des del primer ple d’aquesta legislatura: des del ple de cartipàs, amb la inexistent regidoria d’Igualtat, fins a les campanyes de conscienciació, gratuïtes per als ajuntaments, com la campanya #Malamente del Departament de Joventut de la Generalitat, a les quals l’Ajuntament no s’adhereix i per tant no arriben a l’Escala. Estem perdent oportunitats una darrera l’altra.

Cal, des dels ajuntaments, treballar activament per feminitzar tots els Ă mbits de la polĂ­tica, des de l’urbanisme fins als serveis socials, passant per l’economia, la salut i l’educaciĂł. Cal feminitzar l’espai pĂșblic, estudiant els noms de carrers i places, amb una comissiĂł del nomenclĂ tor, i proposant-ne de femenins, com per exemple el de Neus CatalĂ , o donar un espai pĂșblic a Caterina Albert, amb el seu nom de dona. Cal urbanitzar amb consciĂšncia femenina, posant atenciĂł a la il·luminaciĂł d’aparcaments i carrers o projectant itineraris segurs, amplis i amb establiments col·laboradors en quĂš es pugui acudir en cas d’emergĂšncia.

Cal visibilitzar les dones que lluiten dia a dia en mons d’homes; esportistes, cientĂ­fiques, tĂšcniques, pescadores o polĂ­tiques. Cal, en definitiva, prestar atenciĂł i fer-ho des de l’ens mĂ©s proper a les persones: l’Ajuntament.

En ple segle XXI, milers de dones moren cada any assassinades per les seves parelles. Moltes pateixen violĂšncia, fĂ­sica o psicolĂČgica, i tot i que no es compten en el cĂČmput de morts, corren risc de viure permanentment maltractades, en silenci, o de morir prĂČximament.

Educar, conscienciar i entendre que el mĂłn no pot ser just mentre una meitat tingui privilegis sobre una altra, sĂłn eixos bĂ sics per combatre aquesta violĂšncia. Lluitar contra la violĂšncia masclista Ă©s cosa de tots! Fins quan ens ho hem de mirar sense fer-hi res?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li