Neurones i memòria

0
1458

No descobrirem res dient que el nostre cervell es un òrgan complex del nostre cos ple de milions de neurones que amb el procÊs químic de la sinapsi es comuniquen entre elles a mes de 400 km/h.

Naixem amb mes de 100  milions de neurones i hi han més de 40 causes que provoquem la seva mort: un cop, una lesió cerebral, una dieta incorrecta, manca o excés d’ingesta d’aigua, l’estrès de la dinàmica quotidiana, l’ansietat, l’esquizofrènia, l’alzhèimer, pàrkinson, dormir poc i malament (o mal acompanyat), pesticides, plaguicides, metalls pesats, la quimioteràpia, la radiació, i com no, el tabac, l’alcohol, les drogues i molts fàrmacs.

La relació de la mida de les neurones està directament relacionada amb la intel¡ligència, però sembla ser que no està lligada a la memòria, ni a curt ni a llarg termini.

Això em fa reflexionar seriosament sobre quantes neurones tenen, la seva mida i la capacitat memorística, i quin Ês el nivell intel¡lectual de molts dels nostres dirigents electes i de la seva memòria (democràtica o no) , designats a les urnes o en negociacions indecents als despatxos.

Sovint, trobem ofertes de feina en què demanen un currículum; en aquest paperet resum de la teva vida professional, formativa i fins i tot personal, ens dediquem a potenciar les nostres habilitats i coneixements amb l’esperança lloable de ser escollits per a la feina en qüestió.

El selector, a la vista dels candidats i les seves virtuts, escollirà la persona o persono que mes s’adapti al perfil que necessiten, amb un sou que pel treballador sempre serà poc i per l’empresari, massa.

Res a veure amb les candidatures que ens bombardejaran ara de cara a les properes eleccions, ja siguin municipals, autonòmiques o estatals.

Cada partit tĂŠ el seu procediment per escollir el cap de llista i la resta de candidats.

Hi ha feines que et demanen amb el currículum un certificat d’antecedents penals, certificats mèdics conforme no tens cap malaltia infectocontagiosa i experiència en càrrecs similars, entre d’altres requisits, com certa solvència política i social.

Sembla ser que al món de la política prima molt més ser parent, amic o conegut de vés a saber qui, ser dúctil i manipulable, tenir certes habilitats que no podem anomenar en horari infantil, haver agredit un policia o, fins hi tot, formar part d’un col·lectiu minoritari o tenir un àlbum complert de com es pixa als carrers.

Què passaria si la Junta Electoral (no pas els partits) demanés als candidats un certificat psicològic per verificar si està preparat psicològicament per portar les regnes d’una administració?

Què passaria si ,com a les carreteres, els fessin la prova d’alcoholèmia o un narcotest, i si no ho superessin, inhabilitats?

Perquè a la llei de transparència de les administracions no s’inclouen aquest requisits (anàlisi de sang, orina, psicotècnic, penals) i es fan públics?
Estarien disposats els nostres dirigents a publicar las seves factures d’aigua, llum o gas, o no en tenen?

I Ês que a la vista de moltes de les grans ocurrències de la casta dirigent, no puc creure que aquests personatges ben pagats estiguin preparats, o potser es deuen les seves decisions a una ingesta excessiva de begudes espirituals, tabacs exòtics o farines mal processades?

Des del maniquĂ­ del Corte InglĂŠs fins a la pixanera de Barcelona, passant pels fugitius mantinguts, podem trobar molt a prop situacions surrealistes i contradictòries; promulgar la llibertat i adoctrinar la mainada de ben petits, el menyspreu a la corona però agafar l’1% cultural per a la Casa Natal de Salvador Dali (ja es va perdre un cop per no demanar-ho correctament), multar la gent que beu al carrer però enaltir els que es pixen i cremen contenidors i mobiliari urbĂ , pujar els impostos als rics, bancs i elèctriques (encara no saben que ho pagarem com sempre els usuaris), lleis de memòria històrica selectiva de fets ocorreguts fa 90 anys i oblidar els 800 morts d’ETA, reescriure la historia indecentment a gust i conveniència d’unes minories per tal de mantenir-se al poder, promulgar lleis i no respectar sentències, incomplir la promesa d’habitatge social per als necessitats però ajudar i subvencionar el moviment okupa i les seves mĂ fies, mantenir il¡legals i menysprear els autòctons necessitats, permetre fins i tot defensar els top manta i fustigar els empresaris constantment, prometre la igualtat a tort i dret i mantenir la bretxa salarial a les mateixes administracions, promulgar lleis lgtbihkzf que ni els implicats mateixos accepten, lleis laborals que maquillen les dades de l’atur i afavoreixen quedar-se al sofĂ  en lloc d’anar a treballar, subvencions, ertes, ertos i ajuts que desprĂŠs s’han d’incloure a la renda i tributar, reconèixer una inflaciĂł del 10% i pujar pensions i salaris als funcionaris del 2%, aconsellar i/o obligar al teletreball però no compensar les despeses que comporta… Tot plegat, un despropòsit que demostra que aquesta casta viu d’esquenes als problemes dels ciutadans.

Cada elecció te la seva lectura i sovint els electors voten amb diferent criteri segon siguin eleccions municipals, autonòmiques o estatals, però personalment considero que l’important és anar a votar amb el convenciment del que penses que serà el millor per a tu i els teus i, com no, recordar que moltes persones es varen quedar pel camí perquè avui nosaltres puguem votar, i no oblideu tampoc les bestieses que ens fan patir a hores d’ara.

Aprofitem l’estiu, que si ja és ben calent; la tardor ho serà més!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li