Nati Vilanova: ‘M’agradaria veure dues biblioteques a la ciutat de Figueres’

0
1911

És la directora de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres i deixa clar que «la biblioteca no Ă©s nomĂ©s un espai per llegir». De fet, fa pocs dies s’ha publicat l’ampli ventall d’activitats culturals que es desenvoluparan al llarg d’aquest 2020 a l’equipament municipal i en fem un repĂ s de les mĂ©s destacades. A banda, Vilanova manifesta que l’espai ha quedat petit pel nombre de poblaciĂł


Any nou, nova programaciĂł de les activitats de la biblioteca. Com es presenta aquest 2020?
Aquesta vegada hem intentat fer una programació a més llarg termini i anar més enllà per tenir-ho programat amb temps. Ha estat una casualitat que hi ha molta dona en la literatura i intentem reivindicar el seu paper dins la cultura i així donar a conèixer figures femenines.

Hi ha clarament un paper destacat de les dones…
Estem en un món de dones, a la biblioteca la majoria som dones i ha sigut una mica casualitat, ja que comencem parlant de la Carme Montoriol. I no només nosaltres reivindiquem la seva figura, hem vist que al TNC també l’han posat a la programació. I sabem que estan preparant l’obra completa de les seves obres teatrals. Ella era de descendència figuerenca i estem molt en contacte amb el TNC perquè nosaltres guardem el fons de la Carme Montoriol i contínuament ens cedim informació. Des de la biblioteca hem programat la sortida al TNC, i aprofitem per reivindicar la seva figura, ja que aquí tenim l’Anna Maria Velaz, que és l’experta en Carme Montoriol, i també hem convidat la Maria Àngels Cabré.

Carme Montoriol n’Ă©s una… però hi ha planter, a la comarca, pel que fa a autores i autors, oi?
SĂ­! I no paren de treballar, eh? Quan fem la revetlla de Sant Jordi cada any hi ha mĂ©s autors nous i Ă©s un planter que, per sort, no s’acaba. A la programaciĂł d’activitats que presentem tambĂ© hi incloem el talent local.

A banda de totes les activitats programades per aquest 2020, una de les propostes de la biblioteca són els clubs de lectura. Quants n’hi ha actualment?
Els clubs de lectura s’han fidelitzat molt i en funciĂł del que llegim a les sessions preparem unes activitats o unes altres. Els clubs de lectura sĂłn sessions mensuals que fem sobre literatura. Tenim tres clubs de narrativa, un de poesia, dos de teatre, el juvenil, l’experimental i llavors n’hi ha tres d’infantils. A cada club, durant el curs, ve un escriptor o una persona experta convidada i en aquest sentit enguany vindrĂ  la Mita Casacuberta, a fer una conferència que estĂ  pensada per a diferents clubs de lectura. Ella va ser nomenada, l’any passat, directora de la cĂ tedra de VĂ­ctor CatalĂ  i vam pensar que seria interessant que vinguĂ©s a explicar aquest projecte. Vam adonar-nos que els usuaris de la biblioteca no l’havien sentit mai. A mĂ©s, ara tambĂ© Ă©s directora de la CĂ tedra Maria Ă€ngels Anglada i Fages de Climent; havia de venir tant sĂ­ com no. ParlarĂ  de VĂ­ctor CatalĂ , una dona que tambĂ© sempre s’ha de reivindicar…

És l’eterna pregunta de «Víctor Català o Caterina Albert, com li hauríem de dir?»
[Entre riures.] SĂłn dues personalitats diferents, ella va crear VĂ­ctor CatalĂ … per tant, ho mantenim aixĂ­.

A banda de lectura, a la programaciĂł d’activitats d’aquest any tambĂ© hi ha mĂşsica. Què trobarem?
A totes les biblioteques de Catalunya ens estem plantejant el sistema bibliotecari, i amb formacions i xerrades en què ens trobem ens preguntem «què fem amb el fons musical de les biblioteques?». Els hàbits musicals han canviat molt, els fons de CDs amb prou feines surten en préstec i sempre ens estem plantejant què hem de fer amb la música. Estem en un grup de treball i pensem altres activitats per difondre la música i fer-la arribar als usuaris de biblioteques.

Poca gent deu llogar un CD ara, no?
Molt poca, en seguim comprant perquè cal donar suport, sobretot als autors locals, però val a dir que ja no en comprem tanta quantitat com abans.

És potser la branca que s’ha vist més afectada per l’expansió de les plataformes en línia, que han fet canviar d’hàbits als usuaris?
SĂ­, bĂ sicament perquè han canviat els hĂ bits tecnològics i digitals. Ens pensĂ vem que passaria el mateix amb les pel·lĂ­cules però veiem que encara no han acabat de decaure tant… Però vaja, d’aquĂ­ a quatre dies passarĂ  el mateix, tot i que de moment es mantĂ©.

Pel que fa a la branca musical, intentem fer activitats amb mĂşsics locals, i enguany tenim una proposta molt interessant que Ă©s de Jordi JordĂ : porta per tĂ­tol «Viola de roda» i serĂ  una conferència amb audiciĂł musical. TambĂ© tenim el cicle «Paraula de mĂşsic»: la idea Ă©s que vingui un grup a presentar el seu treball _dic un grup com pot ser un cantautor o un intèrpret_ i paral·lelament se li fa una entrevista i se li demana pels seus gustos musicals, amb la intenciĂł d’ampliar el fons. Aquest any vindrĂ  el grup CUITS.

Un alt nombre dels usuaris de l’equipament sĂłn infants. Què hi trobaran a la programaciĂł infantil?
La programaciĂł de l’Hora del Conte la publiquem juntament amb els espectacles infantils de Figueres a Escena. TambĂ© tenim l’apartat de Biblionadons, que sĂłn contes per a infants de menys de tres anys, i l’apartat per a mĂ©s grans. La novetat d’aquest trimestre Ă©s el taller per a mainada a partir de 8 d’anys que estĂ  relacionat amb l’òpera per a infants El jove barber de Sevilla. És un projecte de la Generalitat i el Liceu que compta amb la col·laboraciĂł de les biblioteques catalanes.

Apartem la programació. Com a directora de l’equipament, creu que és prou gran per donar servei a una ciutat que ha crescut tant en els últims anys?
No, caldria una segona biblioteca perquè a Figueres hi ha molts segments de poblaciĂł i a mĂ©s a mĂ©s hi ha el factor distĂ ncia, per exemple. La poblaciĂł Ă©s molt diversa i hi ha moltes necessitats, com ara la de formaciĂł. La biblioteca no Ă©s nomĂ©s un espai per venir a llegir, Ă©s un lloc per socialitzar-se i utilitzar eines. És molt mĂ©s que un espai de lectura. Cal pensar que durant tot l’any hi ha visites per a grups, visites escolars, qui ve a treballar i els que volen reunir-se per fer treballs… I no arribem a tot en espais.

Ă€NGEL REYNAL

A vegades pensem que a la biblioteca hi venim només a llegir o a cercar informació.
SĂ­… i Ă©s molt mĂ©s que tot això! Ens manquen espais i sovint pensem que o retirem 300 metres lineals de llibres i fem un espai mĂ©s obert, o no hi cabem. Però Ă©s clar… tambĂ© has de tenir espai per a tota la col·lecciĂł que tenim. Si els vespres hi ha activitats Ă©s perquè durant el dia hi ha molta feina que no es veu. Als matins tenim visites de dones no alfabetitzades, grups de l’escola d’adults, alumnes de les aules d’acollida d’instituts i llavors les d’escolars… ContĂ­nuament hi ha activitat, aquĂ­ dins.

De quina xifra d’usuaris anual estem parlant?
D’aquĂ­ a un mes tindrem les xifres del 2019 però el 2018 va ser de mĂ©s de 134.000 persones a l’any. Això sĂłn entre 450 i 480 persones cada dia que fan Ăşs de l’equipament.

Amb el canvi de govern, hi ha hagut algun gir amb la relaciĂł amb la instituciĂł?
La relaciĂł Ă©s la mateixa i tot segueix bastant igual.

Quin pressupost municipal té la Biblioteca Fages de Climent?
Tenim un pressupost per a activitats i funcionament en general de la biblioteca que es destina a material i sobretot a activitats, i Ă©s de 38.000 euros.

Me l’imaginava mĂ©s elevat…
Tenim la sort _i això ens ha permès ampliar les activitats_ que la Diputació de Girona i la Generalitat també ens donen subvencions. Per fer activitats; abans no en fèiem tantes però com que regularment hem rebut les subvencions, ara podem destinar-ho.

Què és el més complicat de gestionar la Biblioteca Fages de Climent?
Sort que hi ha un equip molt bo i que es desviu per la feina. Hem aconseguit un equip molt equilibrat i cadascĂş sap fer coses diferents, ja que tant estan oferint la seva ajuda als usuaris com preparant una sessiĂł del Club de Lectura. El que costa mĂ©s Ă©s que la mateixa administraciĂł porta molta feina de gestiĂł interna. A vegades voldries fer coses i els pressupostos et limiten, potser et trenques les banyes a buscar una gran ponència i just aquell dia plou i tens goteres a la sala d’actes… Aquesta improvisaciĂł Ă©s complicada. Quan venen èpoques d’exĂ mens i no va el wifi o l’horari d’obertura no Ă©s el desitjat…

Això volia preguntar-li, les queixes a l’equipament arriben sempre a l’època d’exàmens. Què passa?
Demanen tenir obert tot el dia, tambĂ© demanen una sala d’estudi, però per poder fer tot el que fem… Quan tenim la biblioteca oberta no podem fer altres gestions, com ara contactar amb les ponències, organitzar els tallers, informar a travĂ©s les xarxes, comprar les novetats, folrar els llibres… Com ho fas amb la biblioteca oberta? L’any passat tenĂ­em gent del programa Treball i FormaciĂł i tenĂ­em molt de suport, però enguany hi ha quatre persones menys que el curs passat. La plantilla s’ha reduĂŻt, ara som 10 però havĂ­em sigut 13 persones i cada dia tens 50.000 fronts oberts…

Quants préstecs diaris hi ha?
Doncs tenim 364 prĂ©stecs cada dia. Els carros de llibres cada matĂ­ i cada migdia estan plens i cal col·locar-los, això tambĂ© Ă©s feina, encara que no ho pensem. I contĂ­nuament estem demanant llibres a altres biblioteques o elles ens en demanen, cada dia tenim el llistat de sol·licituds i potser sĂłn 20 llibres… SĂłn feines que no es veuen fins que ets a dins i hi ha molt a fer.

Quin ha de ser el futur de la biblioteca de Figueres?
Estaria bé que arribés a tots els barris, que la gent l’utilitzés i la coneguessin una mica més. M’agradaria veure dues biblioteques a Figueres, una més gran que aquesta i sobretot amb més espais o amb les esperades aules per fer treballs en grup, on els joves s’hi sentin bé i hi hagi espai per a tothom. Aquesta té 1.500 m2 i una biblioteca com la de Figueres n’hauria de tenir 2.500.

I també que hi hagués molts llibres, la població és diversa i ens demanen tot tipus de lectures, com ara per a gent que aprèn a llegir, llibres en altres idiomes, tothom voldria trobar de tot. Figueres és una ciutat molt friqui [entre riures] i des d’un temps ençà comprem moltes obres de ciència-ficció, perquè ens hem adonat que tenen molta demanda.

Deu ser complicat saber les tendències literàries de la ciutat!
Molt! Hi ha vegades que has de prioritzar, però al final nosaltres som una oferta més dins la que hi ha a la ciutat, i ho hem de fer.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li