NarcĂ­s Saurina: ‘Hem estructurat el deute i generem diners, ara ja podem fer petites inversions’

0
1388

És l’alcalde de BĂ scara, que des del 2015 estĂ  sota el paraigua d’Esquerra Republicana de Catalunya. Saurina ha hagut d’orientar el consistori cap a unes polĂ­tiques de retallades i d’estalvi, a causa del gran endeutament que tĂ© la instituciĂł. El batlle explica que hi ha hagut «nits de plors al despatx quan revisĂ vem tots els documents i factures i vèiem que no quadrava res»


 

La darrera setmana vam saber que la intenciĂł de l’Ajuntment de BĂ scara Ă©s aturar la construcciĂł de la variant de l’N-II.
Sí, bé, de fet és l’Ajuntament i els veïns. La setmana passada vam fer la reunió amb Unió de Pagesos, i ara estem redactant el projecte que ens agradaria presentar. Aquesta setmana el que farem és reunir-nos de nou i crear una associació de l’estil que vam fer per aturar el pas de camions.

Quina Ă©s la soluciĂł que proposa BĂ scara?
Bàsicament no volem que es faci la variant i proposem que s’aprofiti l’autopista. A qualsevol hora del dia, al pont de Calabuig, si mires l’autopista, veus que precisament no va plena. La Generalitat i l’Estat estan pagant diners a la concessionària perquè no s’arriba al trànsit mínim en aquest tram. Llavors, si fas una altra carretera, els cotxes aniran a l’altra carretera, que serà de peatge. El que deixi de passar per l’autopista continuarà pagant igual, per tant, pagarem les dues. Però el 2021 s’acaba la concessió de l’autopista, i entenc que si es tira endavant és per renovar la concessió. Per exemple, al tram de Bàscara, la variant queda al costat del poble. A uns 50 o 60 metres de la primera casa, i a Orriols també hi ha un tram gairebé a tocar de les masies. Quina necessitat hi ha de fer-ho? Es pot arribar a Orriols, que ja està més o menys desdoblada, i es desvia cap a l’Escala. I si l’autopista fos gratuïta no caldria res d’això.

La construcciĂł d’aquesta variant, com podria afectar als veĂŻns de la zona?
D’entrada per les expropiacions, però tampoc ens enganyem: suposo que mĂ©s d’un estarĂ  content que li comprin un camp. El que preocupa i ens afecta a tots Ă©s que aquĂ­ tenim el TGV, tres carrils de l’N-II i l’autopista amb sis carrils, i si afegim quatre carrils mĂ©s, potser no hi cabrem, al final. Per aquĂ­ BĂ scara Ă©s el punt que passa mĂ©s a prop i jo calculo que en lĂ­nia recta hi ha menys d’un quilòmetre d’amplada. Ens han trinxat el territori. BĂ scara no tĂ© gaire bosc i la variant estarĂ  al sector oest, per tant ens afecta una de les parts del municipi que tĂ© mĂ©s bosc i algun rec. És tambĂ© per on passa el TGV i va trencar força la zona, i no entenem la necessitat de fer obra pĂşblica per sustentar l’economia amb projectes que no serveixen per res. A mi això em fa pensar en els aeroports sense passatgers o les estacions d’AVE sense trens… I amb un possible corredor Mediterrani hi haurĂ  menys camions i estarĂ  mĂ©s buit. No veig cap voluntat ni de la Generalitat ni de l’Estat de parar aquesta obra.

També aquesta setmana el delegat del Govern espanyol, Enric Millo, ha enviat una carta a les alcaldies per demanar la «neutralitat dels espais públics». Vostè el va respondre ràpidament.
Sí, jo el vaig contestar immediatament i em sap greu que no tothom fes el mateix. Els alcaldes no hem de callar, som l’opció més propera dels veïns i ho hem de fer per a ells. L’he contestat irònicament.

Expliqui’ns què deia la carta, per al públic que no l’hagi pogut llegir del seu compte de Facebook.
La carta era una resposta irònica a la seva. Com a presentació li vaig dir «Muy senyor Millo», i després li demanava a què es refereix quan diu «neutralitat dels espais públics» i què vol dir neutralitat. Per mi neutralitat és que en aquests espais públics es defensi la justícia.

BĂ scara precisament Ă©s un dels municipis de l’Alt EmpordĂ  amb mĂ©s missatges, pintades, pancartes, banderes…
Hi ha altres pobles de la comarca que també en tenen molts, però el que tenim nosaltres és més visibilitat, ja que passa més gent per aquí que per altres municipis. Diguem-ne que Bàscara és un bon aparador.

Repassant una mica la trajectòria del seu partit, el 2015 arriba a l’alcaldia desprĂ©s d’un perĂ­ode de tres dècades de l’exalcalde i veuen que hi ha un endeutament important. Quina era la xifra final?
Encara hi ha algun tema penjat, hi ha un deute amb una entitat bancària que oscil·la entre els 200.000 i els 800.000 euros. De fet, encara no està aclarit i tot fa pensar que és una estafa a tres bandes. El deute que té oficialitzat el Banc d’Espanya són 800.000 euros i estàvem al 436% d’endeutament. Devíem força més de 4 milions d’euros.

I al llarg d’aquestes anys què s’ha fet des del consistori per estalviar i intentar saldar el deute?
Els primers sis mesos vam viure dia a dia. M’agrada explicar que estĂ vem tan malament que hi havia vegades que no podĂ­em ni canviar les bombetes foses dels carrers. Quan a un carrer hi havia dues bombetes foses, agafĂ vem la d’un altre carrer perquè en quedĂ©s nomĂ©s una de fosa a cada carrer. No tenĂ­em diners ni per bombetes! El primer mig any ho vam fer aixĂ­. I paral·lelament vam reduir despeses, vam canviar tots els proveĂŻdors del consistori. I vam arribar a l’1 de gener del 2016 que ja tenĂ­em les necessitats bĂ siques cobertes i llavors va ser quan vam començar a estalviar diners. A partir d’aquĂ­, amb els primers diners, vam muntar un equip tècnic. Quan vam arribar a l’Ajuntament no hi havia ni advocat, ni arquitecte… Els primers estalvis van ser per a aquest equip tècnic perquè ens asseguri una viabilitat en el futur. Quan tenim l’equip muntat amb un assessor econòmic i mĂ©s, vam fer el pla d’ajust. Si tot va bĂ©, el que devem als proveĂŻdors ho acabarem de pagar en un any. Hem estructurat el deute, ara sabem que cada any generem diners i si s’engeguĂ©s el polĂ­gon d’Orriols en guanyarĂ­em molts mĂ©s. El mĂ©s positiu Ă©s saber que ara podem fer petites inversions.

Com ara quines?
Doncs ara farem una planta desnitrificadora per solucionar els problemes amb l’aigua al nucli d’Orriols. TambĂ© estem iniciant la construcciĂł de la seu del pessebre amb una subvenciĂł que fa l’entitat, i ens podem permetre aquestes petites coses grĂ cies a l’estalvi. La idea Ă©s que s’engega el polĂ­gon d’Orriols; ara estem a punt d’enviar la documentaciĂł al Departament d’Urbanisme de la Generalitat: ens comportarĂ  uns ingressos mĂ©s que importants, i farem grans obres que tenim pendents.

Què és el que corre més pressa actualment d’aquestes obres pendents que queden?
Doncs coses tan fĂ cils com arreglar els carrers: les voreres estan trencades i no hem tingut calaix per fer-ho.

Diu que aquesta setmana entreguen a Urbanisme el pla del polígon d’Orriols. Quina és la situació actual? Hi ha un judici pendent.
Fa mĂ©s de 10 anys que l’Ajuntament arrossega problemes amb el principal promotor del polĂ­gon. Aquest any tindrem el judici per aquesta problemĂ tica, però vam parlar amb el promotor i, ja que no ens podĂ­em posar d’acord per evitar el judici, vam intentar posar-nos d’acord amb el projecte de construcciĂł. Hem fet una aprovaciĂł inicial i d’aquĂ­ a pocs dies l’enviarem a Urbanisme. Quan ens l’aprovin, ja es podrĂ  tirar endavant. L’únic problema d’ara sĂłn els tempos dels trĂ mits.

El tema del polĂ­gon Ă©s una mica fangĂłs… Ja hi ha hagut diferents polèmiques i no s’ha posat ni la primera pedra. D’on ve el problema? I quin Ă©s?
Jo entenc que el problema estava entre el promotor i l’exalcalde. I qui va rebre va ser l’Ajuntament. Al judici que tenim ens demanen 6 milions d’euros, i hi ha imputats l’exalcalde, l’advocat i la secretària del moment. El problema és que com a Ajuntament som un dels responsables subsidiaris. Però el que no volíem era continuar amb la polèmica absurda per tirar endavant el polígon. Sembla que hi ha empreses grosses interessades i això és positiu. La diferència d’aquest polígon amb altres és que tot està per fer.

Quines sĂłn aquestes grans empreses a les quals els agradaria venir?
No sĂ© els noms, però sĂ© que n’hi ha d’interessades.

El municipi tambĂ© tenia problemes legals amb l’ACA. Què ens en pot dir, de la depuradora?
Amb l’ACA tenim dos fronts oberts: un problema ve de l’hipòdrom, perquè la inversiĂł va ser d’entre 2 milions i mig i quatre i mig. AquĂ­ BĂ scara durant uns anys va haver-hi molts diners i es van triplicar els pressupostos municipals, i aquests 2 milions de mĂ©s per inversions no ens van fer servir ni per portar la fibra òptica, ni arreglar carrers, ni els problemes d’aigua, ni col·legis ni res… Se’ls van gastar alegrament amb un pavellĂł de 8 milions d’euros…

Sobre l’ACA, es va fer un projecte de pista de cavalls (hipòdrom) i hi passen dos recs, i el projecte preveia la construcciĂł d’alguns ponts, però a l’hora de la veritat no es va fer com estava previst. Quan ja havĂ­em guanyat les eleccions, ens van fer una inspecciĂł de l’ACA i lògicament el que s’havia aprovat no lligava amb el que s’havia fet. I ara estem redactant un projecte per definir la zona i volem eliminar totalment l’hipòdrom. La idea Ă©s fer un espai de turisme i natura perquè la gent pugui gaudir de la zona, anar amb caiac pel riu, passejar amb cavall, fer un cĂ mping per a caravanes… El que ens agradaria Ă©s tenir un espai perquè la gent pugui venir a passar uns dies al poble per pescar, anar amb barca pel riu o amb bici. Cal arreglar-ho. Com que de diners no n’hi ha, tota l’adequaciĂł de l’espai la inclourem al projecte i ho traurem a licitaciĂł.

Respecte a la depuradora, l’estem arreglant de mica en mica. Les obres no sĂłn gaire costoses.

Feia referència al pavelló, que no està acabat, oi?
Ni acabat ni pagat! I amb una pista de cavalls que ningĂş sap per on van passar aquells 4 milions. Però tot això ho tenim a antifrau, estem esperant que comenci la investigaciĂł. Pel que fa al pavellĂł, la part de la piscina no estĂ  acabada i la idea Ă©s cobrir-la i fer una sala polivalent. L’altre problema Ă©s que de no fer-lo servir i per la mala qualitat dels materials, ens estĂ  petant tot… la instal·laciĂł de l’aigua, de l’electricitat, el teulat i mil problemes mĂ©s. El deute ja era gros, però cal tenir en compte altres tipus d’endeutament com ara la falta de manteniment. Això tĂ© uns costos, que podrien ser d’entre 400.000 i 700.000 euros.

D’on surten tots els diners per invertir d’aquesta manera?
Una part surt del conveni que firma l’exalcalde i el promotor del polígon, que es compromet a donar 6 milions per a Bàscara, no sabem per què, però benvinguts siguin. I l’altre són les subvencions, ja que era una bona època per les administracions. El problema és que es van fer obres exagerades que no serveixen per res. Ara tenim una escola en barracons, petita i que no podem ampliar, les voreres destrossades i un llarg etcètera. Hem trobat molta documentació que per desgràcia els delictes ja han prescrit però, per exemple, davant l’Ajuntament hi ha un edifici que s’està enfonsant i les obres van estar molt de temps parades. Finalment es van engegar i l’exalcalde deia que l’edifici havia d’anar enrere perquè farien un 3r carril d’entrada al poble, i quina casualitat que de cop i volta desapareix tot, l’edifici creix i resulta que ell firma com a director d’obra, això no pot fer-ho com a alcalde. És prevaricació. Tinc documents que ha firmat en nom de tècnics, però tot està a antifrau des del 2016 i ens han acceptat tots els punts. Potser enguany començarà la investigació.

A quan podria enfilar, la xifra que en treu de la gestió a l’alcaldia?
El que diu l’autoria Ă©s que n’han entrat 5 milions i n’hem gastat 8. D’aquests 8, n’hem pagat 5 i en devem 3. No sabem on han anat a parar els diners. Però durant molts anys el 90% de les cases que s’han fet aquĂ­ BĂ scara les feia la mateixa persona, que de cognom es diu Geli i era el seu soci amb tota la trama de Vidreres. Sempre m’ha estranyat que amb un sou d’alcalde de 2.800 euros et puguis comprar un pis cada any. Tan bĂ© que portava les comptes a casa seva i tan malament que els portava aquĂ­ l’Ajuntament… no ho entenc.

Per anar acabant, serĂ  alcaldable per al 2019?
En principi sí, soc molt mesell. Hem passat anys molt durs i és trist pensar que hi ha idees molt bones que no es poden tirar endavant perquè no hi ha diners, i no són grans projectes, eh! Potser de 15.000 euros, però no els podem engegar. El pla d’ajust marca limitacions importants a l’hora de fer inversions. Crec que ens mereixem quatre anys més per fer alguna cosa i no només retallar, retallar i retallar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li