Narcís Monturiol, un ‘dreamer’

0
1494

Enguany se celebra el bicentenari del naixement de l’inventor figuerenc, però… ben bé qui va ser i què va fer?


Avui en dia li dirien dreamer, en català seria allò de somiador i el diccionari ho defineix com aquell «que somia despert, que viu allunyat de la realitat». Narcís Monturiol potser vivia allunyat de la realitat, no ho sabem, el que sabem del cert és que va fer realitat el seu somni i el seu invent: l’Ictineu. Un submarí. Però anem a pams, d’on neix aquest somni?

EL SOMNI. Tal com explica el cronista oficial de Figueres, Rafael Torrent, al llibret col·leccionable Narcís Monturiol, l’inventor de l’Ictíneo, editat per HORA NOVA el 1985, un dia, mentre passejava per una platja empordanesa, Monturiol va veure uns mariners colpejant l’esquena d’un pescador de corall que s’estava afogant i va sentir la necessitat de trobar la formula per evitar els perills que comportava, llavors, la pesca de corall. Actualment una acció més que prohibida a la Costa Brava. Però tornem a aquell estiu de 1856, mentre passejava pel cap de Creus i va dir a Martí Carlé que des del 1843 es preguntava «per què si els navilis poden navegar a la superfície de la mar, no n’hi ha d’haver que puguin anar submergits? Jo tinc la completa convicció que això pot ser». Carlé, sorprès, va demanar-li si era una broma i per què no li havia dit abans. Monturiol, convençut, va respondre: «Si jo fos ric, que pogués portar a terme el meu invent, ja fa anys que te n’hauria parlat però no tenim mitjans suficients i no vull que se sàpiga perquè la gent dirà que soc boig». Al cap d’un any, l’inventor comença a tenir el projecte més madur i és Carlé qui aposta fermament pel somni de Monturiol i emprèn el que es ara es coneixeria com un micromecenatge (de l’anglès crowdfunding) arreu de l’Empordà.

LA REALITAT. Si pensem que fa més de cent anys, d’això, podem veure que Monturiol va ser un dels primers a utilitzar el micromecenatge a la comarca, ja que les administracions públiques no apostaven gens per ell. Per tant, podríem considerar que l’Ictineu I es fa realitat gràcies a la confiança i a la voluntat dels seus amics. I pensar que Monturiol va significar un abans i un després en el món naval, però com sempre, en aquest món, els genis es valoren un cop morts, mentre estan en vida se’ls considera «bojos».

Així doncs, el 1857 creen una societat destinada a explotar l’invent i sumen un capital de dos mil duros (no ho sabria convertir a euros), i s’estipula que Monturiol té un sou de 30 rals diaris.

Dibuix d’Eusebi Planas dels tripulants de l’Ictineu II, amb Monturiol a dalt de tot.

PRIMERA IMMERSIÓ. Va ser el juny del 1859, al Port de Barcelona, però ell sabia que l’invent tenia mancances i ho explicava obertament, ja que per exemple, no havia descobert encara la manera de produir oxigen ni tampoc sabia com resoldre el problema de la força motriu, per crear un motor més poderós a la nau-peix. La prova oficial va ser a Alacant, davant de més de 80 barques, però l’invent no va acabar de convèncer els oficials de la Marina i Monturiol va tornar amb una forta amargura, segons explica l’historiador Torrent. Per fer-li passar la pena, el 1861 l’Ajuntament de Figueres acorda nomenar-lo el fill predilecte de la vila, un reconeixement que ell mateix retorna al cap dels anys després d’enfadar-se perquè el consistori impedeix la recol·lecta de diners pel següent pas del seu invent: l’Ictineu II. Aquesta segona nau va ser avarada al port de Barcelona tot i que, permeteu-me l’expressió, no va acabar arribar mai a bon port, ja que per culpa dels deutes i en plena crisi econòmica del 1866, la societat constructora va fer fallida i les dues naus van ser embargades i posteriorment venudes com a ferro vell. Allí i així és com acaba el somni de Monturiol, tot i que ell s’esforça perquè quedi pal·lès el pensament amb l’obra Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua. I és ben bé el que deia ell al principi del seu somni: sense diners no hi ha invents.

MÉS ENLLÀ DEL SUBMARÍ. La passió per la ciència fa que Monturiol inventi també una màquina de fer cigarretes, que vol vendre a Cuba per tal d’aconseguir capital i tirar endavant l’Ictineu II, però l’import de l’invent tampoc acaba d’agradar. També crea un telescopi cònic i, entre altres, els historiadors troben dibuixos d’un ocell artificial, és a dir, un futur avió. Per tant, Monturiol no només es va plantejar la navegació marina, sinó que també va pensar en la navegació aèria.

MONTURIOL A L’ACTUALITAT. Avui en dia, la figura de Monturiol és molt més valorada que anys enrere. A Figueres, Barcelona o Badalona hi ha carrers que porten el seu nom i també instituts. I l’oposició del govern actual de l’Ajuntament de Figueres va plantejar fa poc retornar el títol de fill predilecte a la figura de Narcís Monturiol. La proposta coincideix amb l’Any Monturiol, que se celebra aquest 2019 amb la commemoració del 200 aniversari del naixement de l’inventor. Fins al desembre hi haurà amb un ampli ventall d’activitats, conferències, exposicions i fins i tot una cursa solidària, per recordar la figura d’un figuerenc que potser era un dreamer, però va significar molt pel món.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li