Narcís Monturiol, un ‘dreamer’

0
741

Enguany se celebra el bicentenari del naixement de l’inventor figuerenc, perĂČ… ben bĂ© qui va ser i quĂš va fer?


Avui en dia li dirien dreamer, en catalĂ  seria allĂČ de somiador i el diccionari ho defineix com aquell «que somia despert, que viu allunyat de la realitat». NarcĂ­s Monturiol potser vivia allunyat de la realitat, no ho sabem, el que sabem del cert Ă©s que va fer realitat el seu somni i el seu invent: l’Ictineu. Un submarĂ­. PerĂČ anem a pams, d’on neix aquest somni?

EL SOMNI. Tal com explica el cronista oficial de Figueres, Rafael Torrent, al llibret col·leccionable NarcĂ­s Monturiol, l’inventor de l’IctĂ­neo, editat per HORA NOVA el 1985, un dia, mentre passejava per una platja empordanesa, Monturiol va veure uns mariners colpejant l’esquena d’un pescador de corall que s’estava afogant i va sentir la necessitat de trobar la formula per evitar els perills que comportava, llavors, la pesca de corall. Actualment una acciĂł mĂ©s que prohibida a la Costa Brava. PerĂČ tornem a aquell estiu de 1856, mentre passejava pel cap de Creus i va dir a MartĂ­ CarlĂ© que des del 1843 es preguntava «per quĂš si els navilis poden navegar a la superfĂ­cie de la mar, no n’hi ha d’haver que puguin anar submergits? Jo tinc la completa convicciĂł que aixĂČ pot ser». CarlĂ©, sorprĂšs, va demanar-li si era una broma i per quĂš no li havia dit abans. Monturiol, convençut, va respondre: «Si jo fos ric, que poguĂ©s portar a terme el meu invent, ja fa anys que te n’hauria parlat perĂČ no tenim mitjans suficients i no vull que se sĂ piga perquĂš la gent dirĂ  que soc boig». Al cap d’un any, l’inventor comença a tenir el projecte mĂ©s madur i Ă©s CarlĂ© qui aposta fermament pel somni de Monturiol i emprĂšn el que es ara es coneixeria com un micromecenatge (de l’anglĂšs crowdfunding) arreu de l’EmpordĂ .

LA REALITAT. Si pensem que fa mĂ©s de cent anys, d’aixĂČ, podem veure que Monturiol va ser un dels primers a utilitzar el micromecenatge a la comarca, ja que les administracions pĂșbliques no apostaven gens per ell. Per tant, podrĂ­em considerar que l’Ictineu I es fa realitat grĂ cies a la confiança i a la voluntat dels seus amics. I pensar que Monturiol va significar un abans i un desprĂ©s en el mĂłn naval, perĂČ com sempre, en aquest mĂłn, els genis es valoren un cop morts, mentre estan en vida se’ls considera «bojos».

AixĂ­ doncs, el 1857 creen una societat destinada a explotar l’invent i sumen un capital de dos mil duros (no ho sabria convertir a euros), i s’estipula que Monturiol tĂ© un sou de 30 rals diaris.

Dibuix d’Eusebi Planas dels tripulants de l’Ictineu II, amb Monturiol a dalt de tot.

PRIMERA IMMERSIÓ. Va ser el juny del 1859, al Port de Barcelona, perĂČ ell sabia que l’invent tenia mancances i ho explicava obertament, ja que per exemple, no havia descobert encara la manera de produir oxigen ni tampoc sabia com resoldre el problema de la força motriu, per crear un motor mĂ©s poderĂłs a la nau-peix. La prova oficial va ser a Alacant, davant de mĂ©s de 80 barques, perĂČ l’invent no va acabar de convĂšncer els oficials de la Marina i Monturiol va tornar amb una forta amargura, segons explica l’historiador Torrent. Per fer-li passar la pena, el 1861 l’Ajuntament de Figueres acorda nomenar-lo el fill predilecte de la vila, un reconeixement que ell mateix retorna al cap dels anys desprĂ©s d’enfadar-se perquĂš el consistori impedeix la recol·lecta de diners pel segĂŒent pas del seu invent: l’Ictineu II. Aquesta segona nau va ser avarada al port de Barcelona tot i que, permeteu-me l’expressiĂł, no va acabar arribar mai a bon port, ja que per culpa dels deutes i en plena crisi econĂČmica del 1866, la societat constructora va fer fallida i les dues naus van ser embargades i posteriorment venudes com a ferro vell. AllĂ­ i aixĂ­ Ă©s com acaba el somni de Monturiol, tot i que ell s’esforça perquĂš quedi pal·lĂšs el pensament amb l’obra Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua. I Ă©s ben bĂ© el que deia ell al principi del seu somni: sense diners no hi ha invents.

MÉS ENLLÀ DEL SUBMARÍ. La passiĂł per la ciĂšncia fa que Monturiol inventi tambĂ© una mĂ quina de fer cigarretes, que vol vendre a Cuba per tal d’aconseguir capital i tirar endavant l’Ictineu II, perĂČ l’import de l’invent tampoc acaba d’agradar. TambĂ© crea un telescopi cĂČnic i, entre altres, els historiadors troben dibuixos d’un ocell artificial, Ă©s a dir, un futur aviĂł. Per tant, Monturiol no nomĂ©s es va plantejar la navegaciĂł marina, sinĂł que tambĂ© va pensar en la navegaciĂł aĂšria.

MONTURIOL A L’ACTUALITAT. Avui en dia, la figura de Monturiol Ă©s molt mĂ©s valorada que anys enrere. A Figueres, Barcelona o Badalona hi ha carrers que porten el seu nom i tambĂ© instituts. I l’oposiciĂł del govern actual de l’Ajuntament de Figueres va plantejar fa poc retornar el tĂ­tol de fill predilecte a la figura de NarcĂ­s Monturiol. La proposta coincideix amb l’Any Monturiol, que se celebra aquest 2019 amb la commemoraciĂł del 200 aniversari del naixement de l’inventor. Fins al desembre hi haurĂ  amb un ampli ventall d’activitats, conferĂšncies, exposicions i fins i tot una cursa solidĂ ria, per recordar la figura d’un figuerenc que potser era un dreamer, perĂČ va significar molt pel mĂłn.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li