Narcís Bardalet: ‘Proposaré que el camp municipal es digui Estadi Salvador Dalí Domènech’

0
1537

President de la Unió Esportiva Figueres, forense reconegut i pediatre en actiu. Quedem el dia de Sant Pere, a les 9 del matí a la seva consulta, i m’explica totes les idees que té al cap per fer créixer la UEF. En té moltes. Diu, però, que tot són propostes, que cal que la junta, l’Ajuntament de Figueres i les altres entitats ho acceptin


 

Ara sí, ja és oficialment el nou president de la Unió Esportiva Figueres. Deia, però, que mai no s’ho hauria imaginat… per què?
No. Vaig venir a Figueres amb 9 anys, estudiava als Fossos i jugava al futbol base del Figueres, sempre he estat vinculat al club, però mai havia pensat a fer candidatures ni presentar-me a eleccions.

Però sent els colors i no hi ha diumenge que no vagi al camp a veure la Unió…
Cada diumenge, tot l’any, plogui, nevi, faci fred… sempre hi vaig. També als partits que es fan a l’estiu. Sempre he estat molt vinculat al Figueres, i va ser una de les coses que em va fer decidir acceptar el sí. El dia que m’ho van dir vaig quedar sorprès i més perquè era un any amb una significació molt especial, l’any del centenari. Hi ha poques institucions que arribin als 100 anys, i a Figueres ben poques. Aprofito també per felicitar l’Adepaf, que fa 60 anys, i felicito totes les institucions que fan anys, això és la vida.

I què és el primer que pensa quan li proposen?
Jo només demano dues condicions: la primera és saber quina és la salut econòmica del Figueres. I em vaig endur una sorpresa agradable, té una bona salut. Cal agrair molt la feina que ha fet el president sortint, José Antonio Revilla, que portava 11 anys al club i va fer un esforç molt important, per situar el Figueres a Tercera Divisió, que és una divisió digna, potser és la que ens mereixem. I ho demano perquè jo no em volia trobar amb un Figueres mort, de morts ja n’he vist molts tota la meva vida.

I la segona cosa que els vaig dir va ser: «escolteu, que jo no soc un milionari que pugui anar posant diners al club…» També els explico que no vull fer una candidatura presidencialista, sinó de junta. Les decisions es prendran d’acord amb les opinions de tothom. I per acabar, els vaig dir que jo tenia poc temps, ja que el meu cap pensa com a metge i em dedico cos i ànima a la medicina, començo a treballar a les 8 h i hi ha dies que plego a les 22 h.

Quines línies de treball li agradaria seguir al nou president?
El primer punt serà el rigor econòmic. No es pot estirar més el braç que la màniga, aquesta dita catalana resumeix la meva filosofia de club. El futbol és car, estem parlant de Tercera Divisió i de xifres que cal mirar amb lupa.

El segon punt, tenir un equip jove, que corri, no jugadors de 30 anys. Volem gent amb projecció i que vulgui estar al Figueres a un any molt significatiu.

Hi ha algun nom clar, a banda dels que ja s’han anunciat darrerament com Carles Tena o Dan Coll?
De moment els fitxatges que hem anunciat ara, i d’aquí a uns dies en direm més. Però no es poden dir perquè n’hi ha algun amb un perfil molt maco i que altres clubs també el volen…

El secretisme del futbol…
Sí, i té la seva part de lògica. Quan comences a fer massa fressa pot apujar el preu del jugador i el Figueres no pot competir amb segons quins equips. Cal pensar que n’hi ha que tenen pressupostos de milions d’euros, i nosaltres no podem competir amb equips rics, estem a la meitat de la taula pel que fa a l’economia. Hem de seguir una altra dita catalana: poca fressa i molta endreça.

Per tant, recordem els punts clars: rigor econòmic, rejovenir l’equip i intentar que hi torni a venir la gent jove.

S’ha perdut aquesta part de l’afició, com és?
Sí, la mitjana d’edat que va al camp és gent gran. Cal involucrar-hi la mainada i el jovent amb la participació de les escoles i de la joventut de l’Empordà… i deixar estar que el Figueres és el club de la ciutat, que ho és, però volem ser l’equip de l’Empordà i reconduir situacions històriques.

També cal potenciar el futbol base, que és una font de futur. De la mainada que puja, alguna en sortirà de bona, del Figueres n’han sortit… com ara Carbonell, Sitjà, Vilarodà, Coto, Abella… I per què han pujat tots aquests? Doncs perquè hi havia futbol base. Com més potenciem el futbol base, més sòlid farem el club. I cal no oblidar el futbol adaptat.

Ara hi ha dos equips de futbol adaptat, oi?
Sí, i és molt trist néixer amb una minusvàlua que et compliqui desenvolupar algun esport, per això a aquesta gent se’ls ha d’obrir el camp, cal ajudar-los, comprendre’ls i donar-los suport.

Quan diu rejovenir el club, a què es refereix??
No només em refereixo als jugadors, cal que a la grada hi hagi gent jove. I també intentar que vagin més dones a futbol.

Més dones? Potser caldria començar per tenir un equip femení, la UEF no n’ha tingut mai…
Cal pensar que nosaltres només tenim un camp, i tot el cap de setmana hi ha activitat… Si fem un equip femení cal mirar quins horaris pot tenir. A l’hivern fa fred a l’estadi i per assemblea es va decidir que el primer equip jugava a les 16.30 h. Si després juga l’equip femení a les 20 h, et mors de fred, i si ho fas abans, hauria de ser a les 14 h; hi ha poc públic. Cal mirar on encabir-ho, per això dic que tot són idees que proposaré, algunes es faran i altres no. Què més?

Què més?
Segurament convocaré la primera junta el 6, el 9 o el 10 de juliol. Probablement, eh? He d’acabar de mirar quan arriba la gent de la junta, que algun estan de vacances. Què més porto? Tot gira entorn que és un any simbòlic.

I què proposa per aquest centenari?
Proposaré a l’Ajuntament de Figueres i als directius de Fundació Gala-Dalí, per escrit, que ja que és el centenari i que el camp d’esports municipal de Figueres no té nom, es digui Estadi Salvador Dalí Domènech, que és l’empordanès més important de la història de l’Empordà. De manera que encara podrem contribuir a universalitzar més el nom de Salvador Dalí.

Tenia relació el pintor amb la Unió Esportiva Figueres?
Sí, i tant! La temporada del 1974-1975, quan hi havia de president l’Antonio Pagès, es va fer la presentació de l’equip a la Fundació Torre i Galatea. A la sala de trofeus del club hi ha la foto de Dalí amb tot l’equip d’aquella temporada. Ell apareix al mig de l’equip, com si fos el president del club, amb el seu pal. I almenys, un moment concret podem demostrar que va tenir una relació amb el Figueres, que va apadrinar l’equip.

I què més li agradaria fer pel centenari, a banda del canvi de nom de l’estadi?
Doncs m’agradaria que aquest any, abans de cada partit del primer equip, hi hagi un acte previ, mitja hora abans, d’alguna institució que faci la sacada d’honor.

Per exemple que vingui la Colla Castellera, la Fundació Coral Erato, el Casino Menestral, el Grup Iris, jugadors veterans del Figueres… que cada diumenge hi hagi una sacada d’honor i que cada entitat pugui mostrar les seves activitats i d’aquesta manera lligarem el club amb les entitats de la ciutat i de la comarca. Fixa’t, quantes coses que explico…

Moltes! N’hi ha més?
Encara més (somriu). Ja m’he reunit amb el president del Consell Comarcal, Ferran Roquer, perquè ens agradaria fer, el 12 d’octubre, el Dia del Futbol Alt-empordanès. Aquell dia es convidarà a l’estadi a tots els equips de futbol de l’Alt Empordà, des de Portbou fins a l’Escala i quan dic tots els equips, no dic els primers equips, vull dir infantils, juvenils, mainada petita… I també les dones dels clubs de Sant Pere Pescador i Cabanes. Serà la festa del futbol alt-empordanès.

Ah! Que me n’oblido! També m’agradaria proposar un dissabte o un diumenge, quan no hi hagi futbol, una jornada de 12 hores de pintura a l’estadi, per a tota la mainada. Que la temàtica sigui la Unió Esportiva Figueres i Salvador Dalí, i que tothom pinti el que vulgui lliurement. Cal mirar el calendari, encara no puc dir dates perquè no sabem ni com jugarem. També penso que cal reflexionar perquè estem a l’any del centenari.

Reflexionar?
Si deu dones han sigut capaces, amb dos anys, de mobilitzar cinc mil persones, nosaltres, el gran club, en cent anys en mobilitzem set-centes. Sí, cal reflexionar-hi.

Certament és admirable la feina que fa el Grup Iris i la resposta de les dones de la comarca.
Per això vull proposar a l’Ajuntament de Figueres i al Grup Iris que la Cursa de la Dona, la gran festa rosa, arribi al camp de Figueres o surti. M’agradaria més que arribés. I què faríem? Doncs aquell dia les dones entrada gratuïta, són 5.000 persones, però per les dones es mobilitzen marits, amics, fills… i ompliríem el camp amb la festa rosa. En honor a totes les dones empordaneses que han tingut o tenen càncer de mama, una manera de reconèixer la feina acollonant que fan. I un cop acabada la festa, proposo disputar un partit de futbol femení entre els dos equips més forts de la comarca, és a dir, el Sant Pere contra el Cabanes.

ÀNGEL REYNAL

Carai… quantes propostes!
Una altra, a l’Alt Empordà hi ha més de vint càmpings, n’hi ha que són veritablement com pobles i l’estiu arriben a les 5.000 persones, per això proposem de fer un campionat o un torneig de futbol entre els càmpings. I hi hauria activitat al camp, enguany és un any diferent, un centenari… cal celebrar-ho.

I vull deixar clar que tot això és el que jo proposo. Potser hi haurà temes que no es podran dur a terme… Jo de moment ho proposaré en junta, que entra gent nova i durarà fins a l’estiu que ve, que es convocaran eleccions. A partir d’aquí poden haver-hi més candidatures i el soci decidirà cap on ha d’anar el club.

Havia preparat l’entrevista en dues parts, una parlant de la UEF i l’altra del seu modus vivendi, la medicina. Però avui ja m’ha explicat moltes coses…
Crec que avui és un dia per parlar de la Unió Esportiva Figueres. De la medicina la gent ja n’està cansada…

I ara! L’única pregunta que vull fer-li és, per què creu que hi ha tanta morbositat de saber els secrets de Narcís Bardalet?
Perquè en tinc molts, de secrets! Conec secrets de cementiris, de crims… el meu cap ha vist el que no et pots imaginar, mira.

[Mentre m’explica això, m’ensenya imatges de la seva estada a Tailàndia, quan hi va anar com a forense en les tasques d’identificació de cadàvers del tsunami de l’Oceà Índic del 2004. Són unes imatges molt dures i que m’angoixaran la resta del dia; li pregunto com s’ho fa, ell, per seguir endavant després de veure una catàstrofe com aquesta, i em diu que cal tenir el cap ben moblat. I diu que tenir una professió així et fa canviar l’escala de valors.]

Si vols en parlem en una altra entrevista, de tots aquests temes… Perquè a l’octubre publicaré un llibre que es titularà El que m’han ensenyat els morts, i serà bastant potent, tindrem teca per parlar… Jo, la mort, la miro amb fredor. Soc diferent, ni millor ni pitjor, diferent de la resta.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li