Narcís Bardalet: «El club ara s’ha revitalitzat, s’ha tornat atlètic»

0
1108

L’actual president i candidat a la reelecció defineix els «puntals» de la seva candidatura: «la gestió econòmica, esportiva i social»


 

Disculpi el recurs fàcil: si la Unió fos un pacient, estaria més a prop de la consulta d’un pediatre per iniciar un nou projecte o de requerir els serveis d’un forense?
Quan jo vaig començar, al juliol del 2018, és a dir, no porto ni un any al càrrec, la primera cosa que vaig preguntar va ser si el Figueres estava viu, perquè de morts ja n’he vist massa. Vaig demanar veure la situació econòmica i vaig arribar a la conclusió que el club estava viu. Vaig acceptar perquè sé que soc molt exigent amb mi mateix i amb els altres; m’agrada ser humà, però això no està renyit amb ser exigent.

L’economia va ser clau, doncs?
Hi ha tres factors. Un, efectivament, és la bona salut econòmica. Un altre factor és el futbol base: la gran majoria dels joves els he vist néixer i créixer. Com vols que digui que no, si fins i tot hi ha el meu net?

I el tercer factor?
Em sento amb l’obligació de tornar al Figueres els bons moments d’il·lusió i fantasia que m’ha donat: sembla que de petit jo jugava bé a futbol amb La Salle, que formava part de la Unió; més tard vaig passar al segon equip i un bon dia, l’entrenador del primer equip, en Serrano, em va demanar per entrenar amb ells al costat d’Echegoyen, Franco, Cortada… Allò era un somni, però jo volia ser metge i vaig haver d’anar a Barcelona a estudiar. Em vaig desconnectar del Figueres pels estudis, però quan vaig tornar a la ciutat, ja amb la carrera acabada i les especialitats fetes, em vaig tornar a relacionar amb el club i això em creava una il·lusió molt gran: era una gran època, amb gent de 40 anys a la Rambla amb la bandera del Figueres, com si esperéssim els Reis Mags.

Com ha canviat el club des de la seva arribada?
Hem de ser objectius: esportivament aquest any no ens va bé, no marquem gols. Ara bé, el club durant aquest temps s’ha revitalitzat, econòmicament s’ha tornat atlètic. El Figueres en aquests moments té una quantitat d’ingressos molt elevada, hi ha molts empresaris que creuen en el projecte. L’any passat teníem uns ingressos d’uns 55.000 euros i aquest any estem en 122.000.

El vessant econòmic és la principal pota del seu projecte?
Els diners els necessitem, perquè entre altres coses l’any vinent volem fer un equip potent. I com el farem? Gràcies a la injecció de vitamines que hem tingut aquest any; la Unió aquests mesos ha anat al gimnàs i ara és potent, amb salut econòmica. El rigor econòmic, és a dir, controlar els ingressos i les despeses, era un dels quatre objectius que ens vam marcar. I els hem complert tots.

Recordi’m els altres tres.
En el seu moment vaig dir que el Figueres no podia viure d’esquena a la societat, i així ho hem fet: volem crear un equip femení. També vaig dir que potenciaríem l’equip base, que els joves no només aprenguin a jugar a futbol, sinó també els valors de l’esport: en aquests moments hi ha dos jugadors, en Bora i en Valverde, que han sortit del planter i estan jugant al primer equip. I la tercera cosa que volíem era tenir molt bona relació amb els equips del territori: ara mateix, tots els equips de l’Empordà poden venir al camp del Figueres ensenyant el carnet de soci del seu club i només paguen mitja entrada. Tot això ho hem complert, i només portem vuit mesos a la presidència.

Es presenta per reforçar tot això?
Ens presentem perquè volem el millor per al Figueres. I què vol dir això? Tenir salut econòmica: a nosaltres no fa tant ens van prometre arribar a Primera i vam acabar al pou, a tots els camps de terra de l’Empordà. A la candidatura tenim una gran quantitat d’empresaris i, en aquests moments, hi ha un fet objectiu: tenim tanta publicitat com quan érem a Segona A. Tenir una bona caixa forta és bàsic per poder fer un bon equip.

Parli’m del projecte esportiu.
Volem fer un projecte engrescador, amb un equip potent i amb un bon entrenador, que ja tenim emparaulat. De la mateixa manera que també hem parlat amb alguns jugadors.

Quin paper ha de tenir el planter?
El volem potenciar, però també hem de tenir clar que tindrem un equip femení i que tot s’haurà de reorganitzar. Ja hi ha nenes i noies que s’apunten i haurem de mirar quants equips podem fer. Estem contents i ja tenim entrenador per a l’equip de dones.

Com veu la relació entre la ciutat i la Unió?
Molt bona. Estem a l’any del centenari i s’han fet moltes activitats i actes en aquest sentit. El Figueres no pot viure d’esquena a la realitat social, i per això tenim un equip de discapacitats a La Mejor Liga del Mundo o hem establert llaços amb entitats com el Grup Iris, que lluita contra el càncer de mama, per exemple.

La seva candidatura és sinònim de gestió?
Sí. Tenim tres puntals: la gestió econòmica, no volem desaparèixer; la gestió esportiva, que es vincula amb l’econòmica -no es poden fer bons fitxatges si no pagues als jugadors-; i la gestió social, des d’on es fan moltes propostes i activitats.

Per què se celebren eleccions?
Significa que el Figueres està viu i que alguna cosa passa que, així com abans ningú volia ser president, ara sí. Evidentment m’agradaria guanyar, crec que ho hem de fer, però la meva vida seguirà igual tant si guanyo com si perdo.

Estem parlant de dues candidatures antagòniques?
Sí, totalment.

Com s’imagina la Unió dels propers anys?
En fase ascendent. Econòmicament ja ho hem demostrat, i esportivament és el peix que es mossega la cua: si tens calés pots comprar. És a dir, si guanyem podrem fer bons fitxatges.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li