Nadales

0
982

Comencen les festes de Nadal, uns dies tradicionalment familiars, de pau i concòrdia, malgrat que les estadístiques demostren que aquesta major convivència, comporta un increment considerable de divorcis i delictes de violència contra la dona. Enguany, per si l’ambient en l’àmbit familiar no fos prou carregat, tenim altres esdeveniments excitants, si descomptem els dinars d’empresa i les quines populars. El primer són les eleccions autonòmiques que prometen ser més concorregudes que el Black Friday i amb un resultat més ajustat que els vestits de la Beyonce. Després sense solució de continuïtat i en plena batalla política: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis.

En algunes famílies, els àpats festius de Nadal seran d’allò més divertits si prèviament no signen tots plegats una treva nadalenca i, com feien en el món clàssic durant les olimpíades, decreten una pau provisional que deixi la batalla política per més endavant. Per tal de refredar l’ardor combatiu d’unionistes i separatistes, recomano la lectura del nostrat historiador Alexandre Deulofeu, que en la seva Matemàtica de la història profetitza que, fatalment, el desmembrament d’Espanya es produirà el 2029. Alba Padrós i Max Pérez Muñoz, experts en l’autor, diuen en l’article: “Desmitificació revolucionària: les revolucions polítiques i culturals segons la Matemàtica de la història, d’Alexandre Deulofeu”. La decadència de l’Imperi espanyol comença amb la guerra del francès (en què l’imperi cau temporalment) i va seguida per la progressiva pèrdua de les colònies. A partir d’aleshores, la decadència s’ha anat accentuant, marcada per la direcció de governants ineptes i el despertar de les nacions en territori imperial, les quals, com les colònies, lluiten per recuperar la seva llibertat. Si els imperis han tingut, com hem vist, una durada mitjana de 550 anys, podem esperar que l’Imperi espanyol, iniciat el 1479, es desintegri definitivament pels voltants de l’any 2029. Serà aleshores quan totes les nacions ibèriques recuperaran la seva independència política (si voleu més informació, llegiu la revista figuerenca Encesa Literària n.4).

Passem de profecies i anem a les celebracions nadalenques casolanes. Les festes anuals més fantàstiques a ulls dels nens a qui, afortunadament, els auguris i les disputes polítiques els importen ben poc. El dia de les eleccions el tió ja tindrà una panxa considerable, ja que la Clara i l’Adrià, els meus néts, porten dies i dies donant-li menjar com si fos una oca del Perigord. Quan jo era petit no feia tió. Manaven les tradicions basques de la mare i era evident que en aquell país els nens mai no podrien entendre que aquell miserable tronc, que l’Aita podia tallar d’un sol cop de destral, fos capaç de cagar res que valgués la pena.


Ni abans ni ara, a casa, tampoc no hem estat seguidors del Pare Noel. Sobre els proveïdors de regals sobrenaturals, hem sigut més monàrquics que republicans i Ses Majestats d’Orient sempre han tingut plat a taula i palla per als camells a les nostres llars.

En alguns pobles petits com Camallera, els Reis, aparcada la carrossa i després de complir el tradicional protocol de recollir cartes, rebre petons i consolar plors, tenen el gest magnànim, en convivència activa amb alguns pares, d’anticipar un dels regals, portant-lo a mà al domicili, abans que els nens vagin a dormir. Quan la Clara, la nostra néta, tenia quatre anys, i ja estava a punt d’aconseguir contenir el seu estat d’híperexcitació, pujar a l’habitació i va aclucar els ulls per somiar en la gran nit màgica, van trucar a la porta. En obrir va veure palplantada la figura majestuosa, negra i embetumada del rei Baltasar, amb una capa vermella que li arribava als peus, acompanyat d’un patge, i, refugiant-se darrere les faldilles de la seva mare, es va posar a bramar demanant que marxés aquell monarca intrús de casa seva. Per molt que els visitants mostressin la seva millor cara amb un despintat somriure i els pares li demanessin que saludés a aquest rei tan amable que li portava un regal, ella va dir que ni parlar-ne, que deixés les joguines a la porta, que ja les recolliria l’endemà al matí.

Aquestes innovacions modernes estan fent que, per part de les noves generacions, la passió monàrquica s’estigui refredant molt, i penso, després de llegir les nombroses denúncies d’adoctrinament a les escoles catalanes per part dels partits més retrògrads, que aquesta reacció antimonàrquica tan exacerbada ha de ser fruit de la ferotge catequització republicana rebuda a l’escola bressol. Ja és ben sabut, des de Freud, que els traumes de les èpoques primàries dels infants són els que marquen fatalment el seu caràcter futur.

Arribats a aquest punt de confidències nadalenques, crec que el que toca ja és deixar-ho aquí i desitjar-vos a tots, separatistes, unionistes, constitucionalistes, anarquistes i ciclistes, unes molt felices festes de Nadal i un proper any 2018 més just, més equitatiu, més solidari i molt venturós per a tothom.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li