Museu i centres educatius sumem?

0
1038

Necessitem repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per descomptades, ja mesos que a Adhoc Cultura defensem aquesta premissa i ho fem d’una forma activa i propositiva. És en aquest sentit que el passat 27 d’octubre vam organitzar amb el Museu de l’Empordà l’activitat: Museus i centres educatius. Un binomi guanyador? La nostra intenció era crear un espai d’escolta, una proposta per compartir experiències i experteses per animar les escoles a apropar-se al museu i iniciar un treball de forma conjunta. Per a fer-ho vam escoltar les experiències de L’Eva Ferrer i l’Eli Medina, professores de cicles formatius, i en Xavier López, director de l’escola Octavio Paz de Barcelona. De quines maneres podem escoltar i dialogar entre el professorat i el museus? És factible fer xarxa i comunitat per crear així propostes educatives d’aprenentatge innovadores, atractives i eficients per a l’alumnat? En aquest nou escenari apareixen nous, però també, tot i que renovats, vells reptes; quines oportunitats i convivències poden sorgir de l’aliança amb centres educatius i escoles? Com han de ser? Ben segur aquest no serà un camí fàcil. Quins obstacles trobem?

El diàleg va ser enriquidor i inspirador: es va fer palesa la importància i la necessitat d’establir aliances perquè es va demostrar que els museus poden esdevenir uns aliats clau de les aules, ja que esdevenen generadors de noves oportunitats educatives. Tot i que no és un camí fàcil i cal buscar fórmules, en paraules d’en Xavier Lòpez: «Cal ser flexibles i adaptar-nos a les situacions que apareixen. Si hi ha motivació, endavant!» Tot i no ser un camí fàcil l’Eva, l’Eli i en Xavi ho tenen clar; per a ells sempre és un bon moment per iniciar una col·laboració museu-centre educatiu. Al diàleg sobresortiren tres elements per poder fer-ho: predisposició, motivació i flexibilitat. Aquesta predisposició implica posar el servei educatiu del museu al centre per poder crear un context idoni per facilitar les aliances. El professorat cada vegada vol menys càpsules, ja que es busca un aprenentatge transversal, i en aquest sentit només amb un servei eductiu dotat de les eines i la importància que es mereix podrà ser flexible i donar resposta a les demandes i necessitats que necessita un projecte compartit. La predisposició i la flexibilitat injecten encara més energia a la motivació. Junts, centres educatius i museus fomenten l’aprenentatge compartit: aprendre els uns dels altres. Fet que potencia més encara la motivació dels qui ho practiquen. En definitiva, un cercle virtuós que transforma els museus en espais oberts al coneixement, en una extensió vivencial de l’aula que desperta les emocions de l’alumnat, però també de la resta d’actors que hi intervenen: professorat, educadors, tècnics…

Es un bon moment per escoltar i dialogar. S’ha de treballar tenint en compte l’abans i el després de l’activitat, generant un vincle amb els infants i no com a experiències aïllades. No podem perdre, mai, la idea de conversa: totes les veus han de tenir el seu espai, sobretot les de les criatures. És un bon moment per a fer xarxa i fer comunitat. Perquè en aquest camí compartit, totes som educadores i educadors, independentment de si som a l’escola, a l’empresa o al museu: hem de construir comunitats d’aprenentatge creant equips educatius al voltant dels territoris, dels barris, dels museus, de les escoles. És un bon moment per a buscar l’equilibri entre la virtualitat i la presència. El confinament provocat per la Covid-19 ha posat de manifest la necessitat d’accelerar la digitalització en els museus i la necessitat de connectar amb les escoles i les famílies per oferir tota la seva essència. El que és virtual no pot, de cap manera, almenys en el cas dels museus, prescindir quan sigui possible i de la manera que sigui possible del que és presencial. Hem de salvar aquesta possibilitat de trepitjar els museus, de tocar els objectes, d’estar-hi en contacte i no renunciar a totes aquestes emocions, que també són garantia d’aprenentatge i que demanen el cos, les mans, poder treballar tots els sentits.

En el moment d’incertesa que vivim, totes les parts involucrades en l’educació dels infants i en el suport a les famílies hem de generar entorns d’aprenentatge compartit per fer-hi front. Una de les maneres de fer-ho possible són les aliances de col·laboració entre museu i escola, ara més que mai essencials. Donat que els museus són, en essència, projectes educatius, apareix l’oportunitat de crear espais d’aprenentatge compartit que han de créixer des de l’aliança museu-escola i altres entitats socials, educatives i culturals de la comunitat propera per dotar el projecte d’encara de més significat. Afirmava el director del Museu Eduard Bech: «El Museu sol no és transformador, el Museu només podrà ser transformador a partir de la creació d’aliances, amb escoles, associacions». És hora de sumar. Som-hi?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li