Mossèn Josep Puig: ‘El més complicat és saber si es tracta d’una possessió diabòlica o d’una malaltia mental’

0
900

La diòcesi de Girona ja té exorcista oficial, tot i que el càrrec no entrarà en servei fins al setembre. La figura de l’exorcista reconegut no existia a la demarcació però una directiva del papa Francesc demana que totes les diòcesis la tinguin. Complint amb les normes del Vaticà, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va nomenar el passat 23 de juliol mossèn Josep Puig per desenvolupar aquesta tasca


 

Des que el van nomenar exorcista de la diòcesi vostè s’ha convertit en una persona mediàtica. Hi haurà gent que pensarà que això no és de temps actuals?
Jo també crec que sona una mica estrany, això, avui en dia. Si bé aquí no ho tenim per mà, a altres llocs es veu que sí i si ho han decidit així és perquè hi ha gent que ho demanava. Està bé si és amb l’objectiu d’ajudar les persones.

Sorprès pel nomenament?
D’entrada jo sabia que el bisbe havia de nomenar algú per aquest tema i quan m’ho va proposar més aviat m’hi vaig resistir. Al final no vaig dir que no de manera tallant i vaig acceptar que decidís ell. Jo sé que aquest ministeri a l’Església existeix, -potser aquí no n’hi havia- però sí a Barcelona i a altres indrets. També sé que hi ha un ritual oficial per això. És cert, com deia, que sona una mica estrany però és un servei que entra dins de l’Església.

A l’Alt Empordà es tenen registres històrics d’exorcismes?
Jo no en tinc constància ni a la comarca ni a tot el bisbat de Girona. Quan hi havia algun cas que podia anar per aquí l’enviaven a Barcelona.

Quin és el procediment per practicar un exorcisme?
La veritat és que no ho sé gaire bé, però són unes pregàries. Es tracta de demanar a Déu que alliberi d’un mal o del maligne una persona en un moment determinat. El paper és primer escoltar per saber què passa i si és el cas es fa aquesta pregària més o menys establerta. De fet és un ritual però suposo que el més complicat és descobrir si realment es tracta d’una possessió diabòlica o d’una malaltia mental. Jo espero aprendre’n, però d’entrada no sabria dir: «Mira, ja ho tinc!» El que passa és que encara que pugui dubtar, primer, li he de dir a la persona «ves al metge». Ara, si a més d’això podem «pregar i encomanar-te a Déu i demanar que t’ajudi i t’alliberi, ja està bé».

El cinema ens ha mostrat moltes possessions diabòliques.
Les pel·lícules són novel·les i les novel·les són imaginació. Jo d’aquí no n’he d’aprendre. Però el que és un fet és que molta gent s’ofereix per fer aquests serveis d’exorcisme perquè el mal existeix, sigui per malícia d’altres o pel maligne en persona. Sempre s’ha de pregar per canviar-ho, però no tenim vareta màgica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li