Mossèn Cinto Verdaguer al Mont

0
588

El santuari celebra el desè aniversari de la inauguració de la singular escultura dedicada al poeta


 

Escrivia mossèn Cinto Verdaguer l’any 1884: «Dels molts santuaris de Catalunya, i de fora d’ella, que he visitat, mai cap se m’havia aparegut tan hermós com ara mateix lo de la Mare de Déu del Mont, reina de l’Empordà». Sens dubte el poeta i escriptor de la Renaixença va immortalitzar el Mont, però la seva projecció més enllà del seu entorn més proper no va començar fins al segle XXI arran de la construcció, en primer lloc, de la carretera pavimentada d’accés, a finals dels noranta, i, a partir del 2002, de les obres de restauració del seu interior, dedicant un espai a hostatgeria, restaurant i amb dependències per a trobades, conferències, reunions i altres activitats.

Les instal·lacions del santuari ofereixen en aquests moments sis confortables habitacions -amb capacitat per allotjar 16 persones- i un restaurant amb un menjador que pot acollir 100 comensals i des del qual s’albira una vista excepcional que abasta l’Alt i el Baix Empordà -el Montgrí al fons-, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Ara fa justament deu anys es va inaugurar el monument dedicat a mossèn Cinto, que va ser possible gràcies a una subscripció popular que va permetre en poc més d’un any recollir els 66.000 euros que va costar l’escultura i el seu muntatge.

Si l’entorn del santuari impressiona, des d’aleshores, trobar-se cara a cara amb la imatge de Verdaguer -situada sobre un pedrís a tocar de la creu del Padró- ha estat un plus afegit. L’escultura de mossèn Cinto Verdaguer ha esdevingut un nou atractiu de la ruta de turisme cultural que promou la Generalitat entorn del poeta català. El monument impacta el visitant des del primer dia. Representa la figura de mossèn Cinto assegut sobre un pedrís i mirant la muntanya del Canigó, la qual va inspirar un dels poemes més coneguts. Està situat a uns 50 metres de l’entrada del santuari enmig de les roques i obert als quatre vents. La iniciativa del monument té la seva història.

L’any 2002, el patronat del santuari, coincidint amb la celebració del centenari de la mort de Verdaguer, va considerar que calia un monument a dalt del Mont que recordés les estades del poeta, a partir del 1884. En aquells moments s’estaven executant les obres de reforma de tot el recinte i el Patronat no es podia endeutar més. La idea va quedar aparcada, però no es va oblidar. L’any 2007 es va crear una comissió, encapçalada pel senador Pere Macias, per fer-lo realitat. Aleshores es va endegar una campanya popular per finançar l’escultura, que tenia un cost de 66.000 euros. L’obra, feta en bronze, va ser dissenyada per l’escultor olotí Joan Ferrés. Les aportacions van arribar de tot Catalunya.

«L’escultura de Verdaguer al Mont ha estat, per tant, una obra de tots. La imatge del poeta, mirant per sempre al Canigó, recordarà a les generacions futures la figura d’un home que va estimar profundament Catalunya i que a través de la seva vida i de la seva obra també va ensenyar a estimar el país», es va dir el dia de la seva inauguració, el 10 de juny del 2008. Aquell acte es va considerar com una continuació de la trobada que l’any 1931 va fer el Centre Excursionista de Catalunya, que va aplegar unes 5.000 persones de tot el país.

Amb el geògraf Pau Vila al capdavant, l’acte del 1931 va servir per posar una placa recordant l’habitació on havia sojornat el poeta quan va estar al Mont. Una placa que, per cert, encara es conserva i que va ser un reconeixement de tot el país a la significació que té aquest indret. D’altra banda, l’any 1905, quan es va inaugurar el monument a Verdaguer a Barcelona, ja es parlava de la necessitat de posar una escultura del singular personatge en un dels cims de Catalunya. Es va fer realitat gairebé un segle més tard.

ANIVERSARI. Diumenge passat, coincidint amb el dia exacte del 116è aniversari de la seva mort, el santuari de la Mare de Déu del Mont va celebrar la jornada anual dedicada a Mn. Cinto Verdaguer, que enguany va coincidir amb el desè aniversari de la inauguració del monument. A més d’una conferència feta pel filòleg Jordi Mascarella i d’una cantada de cançons per l’Orfeó Empordà, dirigit per Quim Mandado, hi hagué l’ofrena floral al peu de l’estàtua, consistent en una cistella-panera farcida d’herbes aromàtiques collides al voltant del recinte.

Allà, a més dels parlaments de l’autor, Joan Ferrés; del promotor de la iniciativa ara fa una dècada, Pere Macias, i del vicepresident de la Diputació i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, es van recitar alguns poemes del Canigó, davant d’una muntanya que encara conserva algunes congestes de neu. Tot seguit el bisbe emèrit de Girona, monsenyor Carles Soler Perdigó, que fa deu anys havia beneït el monument, va presidir l’Eucaristia junt amb el capellà custodi, mossèn Jordi Font. El dinar de germanor, que va aplegar un centenar de persones, va tancar una nova jornada memorable per al santuari.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz