Mossegar la mà que ens dona menjar

0
954

La petita pantalla ens proporciona, encara que no gaire sovint, programes d’interès general o cultural, dignes de menció.

Un d’aquests, Espanyols pel món, podria estar protagonitzat per tots aquests mantinguts i fugits, que campen per les europes amb documentació espanyola, promocionant ridículament el seu odi, la fòbia i el menyspreu vers la madre patria i tot allò que comporta, amb recursos dineraris de dubtosa procedència i amb un ritme de vida luxós, dignes de Marahas, mentre fan rodes de premsa on, penosament, tan sols acudeixen els mitjans degudament ensabonats de subvencions pel règim dictatorial catalibán.

Parlant de fer el turista, podem treure pit per les mesures que em pres per tal de mantenir i tenir cura de la principal font d’ingressos del país (cadascú que esculli a quin país pertany) com la pujada de la taxa turística, la malifeta de pagar per les bosses de plàstic, que en pagar-les no contaminen, l’impost sobre les begudes sucroses, l’espectacle infame dels manters al carrer i les prostitutes a les carreteres, la manca de senyalització adient i suficient de les carreteres i les infraestructures, el desconeixement d’idiomes, obres a ple estiu, carrers malmesos, mobiliari urbà mal mantingut, etc.

I com que encara no en tenim prou, demonitzem els apartaments turístics, en lloc de regular la situació anòmala de molts lloguers il·legals malgrat promocionar i incentivar els okupes i facilitar-los tot el que calgui, justifiquem els atacs dels quatre morts de gana de torn als bussos turístics i restaurants, emplenem les platges d’escombraries grogues perquè semblin cementiris, embrutim els espais públics amb consignes feixistes pròpies de l’Europa de mitjans del segle passat… tot plegat, un disbarat que tard o d’hora ens passarà factura a tots. (Barcelona ha perdut un 20% de reserves vers l’any 2017.)

Però no n’hi ha prou encara, la pujada del preu del gasoil i pròximament de les begudes alcohòliques i el tabac, no passaren desapercebudes pels nostres visitants, que ben segur, trobaran ben a la vora unes destinacions més econòmiques, amb un clima similar i sense deliris secessionistes que enterboleixen la bona convivència.

Sort en tenim que hi ha molts apartaments de segona residència que obliguen el seus propietaris a passar uns dies aquí, siguin de la Garrotxa, del Barcelonès o del sud de França, principalment. Amb ells tenim garantida la font d’ingressos de l’IBI, guals, subministraments d’aigua i llum, compres a supermercats, manteniment de l’edifici, etc., i malgrat que els socialistes van treure la declaració de Patrimoni, encara als estrangers, els queda el pagament de la renda pel fet de ser propietaris a Espanya.

Encara no hem après a promocionar en bloc la marca Empordà com una destinació completa per qualsevol visitant: turisme esportiu, turisme familiar, esports d’aventura, un casino, festivals musicals de renom, desenes de fires temàtiques i artesanals, monuments, museus, troballes arqueològiques, caça, pesca, festes majors, castells, platja i muntanya, oci nocturn, centres comercials, centres logístics, estacions d’AVE i ordinàries, cinemes i teatres, ports, marines residencials, aeròdrom, botigues tradicionals, gastronomia d’alt estànding i tradicional… però, a hores d’ara, cadascú promociona només lo seu, no en conjunt, amb el valor afegit que comporta promocionar que en una mateixa comarca de 68 municipis en un recorregut d’una hora d’extrem a extrem, poden gaudir de tots els al·licients anomenats.

Vam deixar perdre una subvenció estatal de la casa natal de Dalí, per manca d’inversió municipal, i de retruc, regalem 350.000 euros a un projecte empresarial privat, amb un local sense llicència d’obertura i de dubtós rendiment, amb el suport dels llacistes i d’altres personatges; veurem quin benefici en treu Figueres i comarca, ja que d’entrada ha sortit car a tots els figuerencs, encara que no hi vagin al cine.

Un atractiu que no es té gaire en compte és el Castell de Sant Ferran: un lloc emblemàtic, ple d’història, amb una ubicació que no perjudica el centre urbà malmès pel transit, de carrers tancats i per manca de previsió, atipat de franquícies impersonals que els turistes poden trobar a qualsevol capital.

Però és clar, el castell és un edifici caspós, franquista i fa pudor d’espanyol i conseqüentment li girem l’esquena, oi? La fortalesa més gran d’Europa, de la qual qualsevol Ajuntament d’Europa estaria ben orgullós i li trauria un rendiment turístic, econòmic o docent, però és clar, estem molt més preocupats en deliris surrealistes, en actes de suport a presumptes sediciosos i de cops de colze per veure qui ocupa la cadira quan marxi la mestressa, que en fer política municipal o supramunicipal; potser és la conseqüència de tenir alts càrrecs més ornamentals que efectius i, per descomptat, a altres escales d’indigència mental i democràtica, que manin persones que no han estat votades per ningú.

Tant de bo que faci bon temps, no tinguem cap sorpresa desagradable, vinguin molts turistes amb les butxaques plenes i marxin contents amb les butxaques buides.

Bon estiu i bones vacances a qui pugui gaudir-les!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li