Mor Roberto Espinosa, un ‘exiliat’ taurí

0
1256

Després de torejar de jove, es va iniciar a Figueres com un destacat empresari del sector


Va néixer a Barcelona el 1938, però de jove va venir a treballar a Figueres de la mà del fill de l’empresari de la plaça de braus, Màrius Gelart. Roberto Espinosa era fill d’un popular noveller i portava l’afició al món taurí a la sang. Va torejar uns anys, però sobretot va ser un destacat empresari del sector. Casat a Figueres i establert a la ciutat durant unes quantes dècades, fins i tot va ser regidor del primer ajuntament democràtic, ja que era una persona molt popular. Va morir el passat 15 de juny a Vinaròs, on residia des de feia gairebé 30 anys.

Segons fons familiars, Espinosa va morir víctima d’una malaltia que patia des de feia temps i que se li va agreujar durant els darrers mesos. Estava casat amb Maria Dolors Cotcho i tenia tres fills: Rubén, Roberto i Magui. Dos dels seus fills estaven treballant amb ell en el món taurí però mantenia un vincle habitual amb Figueres —on havia conservat la seva residència— a través de la seva filla i els seus cunyats, Margarida Cotcho i Ramon López, coneguts empresaris ja jubilats.

Es definia com un «exiliat» de la feina, ja que no podia desenvolupar la seva activitat professional a Catalunya per la llei que va prohibir les curses de braus i sobre la qual era molt crític. En una entrevista que li vaig fer el 2008 per a hora nova (abans de l’entrada en vigor de la llei), es lamentava pel fet que «hi ha un moviment antitaurí que fa molta fressa, però que personalment veig carregat d’hipocresia. No es posen en contra de coses realment cruels que passen a la nostra societat. Aquest fenomen és especialment significatiu a Catalunya. I Figueres va ser una de les primeres ciutats que es va veure afectada per aquesta campanya i on de seguida es va tancar la plaça».

Afegia que «va ser una llàstima que la gent oblidés els beneficis i l’ambient que portaven les curses de braus durant les Fires i Festes de la Santa Creu i tots els diumenges d’estiu. És ben curiós que a Ceret s’empleni la plaça i, a pocs quilòmetres de distància, s’hagi tancat. Això ha estat un fet negatiu per a la ciutat. Personalment sempre dic que soc un exiliat per culpa del treball. Aquí no puc fer la meva feina». I quan li vaig comentar que (en aquells moments) es plantejava convertir la plaça en un complex esportiu, Espinosa confessava que «la veritat és que no vull passar ni pel davant. Em fa molta pena com ha quedat. Pensi que vaig treballar durant molts anys amb els empresaris que la tenien en propietat, tant en Màrius Gelart pare com amb el fill, amb el qual m’unia una gran amistat».

Pel que fa al seu pas per la política local, de 1979 al 1983 com a regidor de la candidatura de la UCD, aleshores encapçalada per Marià Lorca, l’empresari recordava que «va ser una època molt gratificant tant en l’àmbit personal com en el polític. Vàrem treball moltíssim i de forma molt il·lusionada. Teníem molt clar que s’havia de consolidar la incipient democràcia que acabava de néixer a l’Estat espanyol i crec que es va aconseguir».

Afegia que «va ser una etapa que recordo amb molta estima i que va representar per a totes les persones que vàrem configurar aquell primer ajuntament democràtic una experiència excepcional. Personalment, a més, vaig aprendre que en la vida no tot és blanc ni tot és negre, sinó que hi ha molts de matisos». En el moment de l’entrevista assenyala que anava «seguint el dia a dia de la vida ciutadana per Internet, però, és clar, és una mica superficial. Vinc a Figueres tres o quatre cops l’any i aleshores em poso al dia. Mantinc encara molt de contacte amb Marià Lorca, amic personal des de fa dècades. Estimo molt la ciutat, que la considero meva, i sempre que vinc hi trobo amics i coneguts. Em recordo molt de Figueres».

LA TRAJECTÒRIA TAURINA. Espinosa ens parlava els seus orígens taurins tot recordant que «el 1954, amb 16 anys, vaig començar a torejar i no ho vaig deixar fins als 22. En aquest període va ser quan vaig venir a la plaça de Figueres. A més, el fill Gelart estava estudiant a Barcelona i quan vaig deixar de fer novillades em van oferir feina a la ciutat. Va ser quan em vaig establir definitivament a Figueres. Era l’època floreixent del turisme i es feien espectacles taurins tots els diumenges d’estiu. Aquí em vaig casar, van néixer els tres fills meus i vaig portar el negoci de fusteria del meu sogre durant uns quants anys».

Amb només 14 anys, però, ja havia torejat en un festival celebrat a Mataró gràcies a la tolerància de l’època i a les influències del seu pare. Però en no tenir encara complerts els 16 anys exigits per actuar de manera professional, va viure i va torejar durant dues temporades al sud de França, fins que per fi va aconseguir actuar a la madrilenya plaça de Vistalegre.

Segons la seva biografia taurina, Roberto Espinosa va basar la seva carrera fonamentalment en les abundants festes que se celebraven a tot Catalunya, en places com les gironines de Figueres, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Olot i la mateixa capital, a més de les de Tarragona i Tortosa, i les dues que s’alternaven a Barcelona, la Monumental i Las Arenas, on va tenir especial cartell pel seu toreig de qualitat.

Sense arribar a prendre mai l’alternativa, Espinosa es va retirar aviat del toreig actiu per dedicar-se a tasques d’apoderament de toreros, començant amb el figuerenc Enrique Patón, que després, juntament amb el també torero francès Simón Casas, seria el seu soci en grans projectes empresarials a les places de braus de València, Castelló, Salamanca o Nimes, a banda de Vinaròs, la seva residència habitual després de marxar de Figueres.

La llista de toreros apoderats per Espinosa, a qui sempre es va tenir en consideració com un bon i honest gestor, segons han destacat periodistes taurins arran de la seva mort, va arribar a més d’una quinzena. En els darrers anys de la seva vida professional, fins a finals de la primera dècada d’aquest segle, va treballar com a gerent de la plaça de Las Ventas de Madrid i de la de Vitòria.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li