Mor Maria Perxés, testimoni cultural figuerenc

0
359

Costarà no trobar-la a faltar en els actes culturals que es fan a Figueres. Tot i els seus 87 anys, mantenia una gran vitalitat i acostumava a no perdre-se’n gairebé cap, especialment les presentacions de llibres, les conferències i les exposicions. Amb la mort de Maria Perxés, esdevinguda el passat 1 de juny, desapareix tot un referent de la cultura i història de la comarca de les quals va ser un testimoni privilegiat des del seu naixement, el 26 d’agost de 1927, al mas Perxés d’Agullana.
Va acabar els estudis de bibliotecària l’any 1950 i de seguida va entrar a treballar a la Biblioteca de Figueres, on desenvolupà la seva carrera professional, primer acompanyada de l’aleshores directora Rosa Coronas i més tard, exercint ella el càrrec directiu fins a l’any 1992, moment de la jubilació. Durant aquest temps va viure una remodelació important de l’edifici del carrer Moreria, l’any 1962, i va intervenir davant la Diputació de Girona, de qui depenia la biblioteca, perquè el centre portés el nom de l’il·lustre escriptor empordanès Carles Fages de Climent, amb qui li unia una estreta amistat. Gràcies a ella, nombrosos escriptors com ara Jaume Maurici, Llorenç Vives, Carme Montoriol o M. Àngels Anglada, van lliurar les seves obres a la biblioteca, que ara constitueixen un llegat únic a la ciutat.
L’actual directora de la biblioteca de Figueres, Nati Vilanova, recorda: “Maria Perxés va ser una gran professional, va treballar amb vocació i rigor i va fer d’aquest espai un centre de referència per a intel·lectuals, investigadors i lectors en general. Era hereva d’una manera de fer, adquirida a l’Escola de Bibliotecàries, de la qual ens queda el llegat d’uns dietaris que il·lustren el dia a dia de la biblioteca, i que ella va anar mantenint fins al seu darrer dia de feina, concretament el 29 d’agost de1992.”
I afegeix: “Professionalment, des que treballo a Figueres, la Maria Perxés sempre ha estat un punt de referència a qui adreçar-me quan tenia dubtes sobre la col·lecció local. Ella gaudia d’una memòria excel·lent i recordava com i quan havien ingressat tots els fons. Sempre s’interessava per la biblioteca, s’alegrava de tots els avenços que fèiem amb la catalogació, l’inventari i la digitalització de materials o per l’organització d’actes, als quals participava sovint.”

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li