Mor la curadora de l’obra i la figura de Pous i Pagès

0
1188

La filòloga i escriptora figuerenca Maria Àngels Bosch, de 79 anys, va publicar diversos llibres sobre el novel·lista i polític


Ens ha deixat la figuerenca Maria Àngels Bosch, doctora en filologia catalana i escriptora. Portava una colla d’anys reivindicant la figura del també escriptor i polític figuerenc Josep Pous i Pagès. Com va recordar l’editor Jordi Raventós, en la presentació d’una de les seves obres, «no pot entendre’s Maria Àngels Bosch sense Pous i Pagès, i viceversa». Va morir la setmana passada a Llançà, la població que havia escollit per retirar-se. Tenia 79 anys. Sempre la recordarem per la seva pulcritud i saviesa.

Els funerals es van celebrar dijous a la parròquia de Sant Vicenç de Llançà, on va estar acompanyada pels seus familiars i nombrosos amics i coneguts. En conèixer-se la notícia i difondre’s per les xarxes socials, han estat nombroses les persones del món de la cultura que han remarcat diversos aspectes a l’entorn de la seva figura, que sempre es va moure en els àmbits de la docència, la recerca sobre Pous i Pagès i la lectura, que la va portar a escriure novel·les com La casa de les dunes i Camí entre vinyes.

Professionalment, va exercir la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, l’Institut del Teatre i l’Institut Menéndez y Pelayo. També va treballar a la Universitat Oberta de Catalunya. Va publicar nombrosos treballs i col·laboracions, tant en revistes especialitzades (en temes d’història i literatura) com en premsa comarcal i nacional. En cap moment va defugir les noves tecnologies i això la va portar a publicar diverses obres a Internet, entre les quals una guia per millorar l’ús de la llengua catalana.

Tot i haver nascut l’any 1943 a Figueres, la seva vida personal i professional la va portar a viure la major part de la seva vida fora de la ciutat. Un cop jubilada va escollir Llançà, el poble de la seva mare, com a lloc de residència perquè des del seu estudi podia veure cada dia el paisatge de la Mar d’Amunt. Com explicava després de publicar la seva primera novel·la «escriure m’ha transportat sempre a un món amb totes les possibilitats obertes. Fer-ho des de Llançà, mirant el mar, m’ha ajudat a trobar idees i recorreguts que intento ubicar a les meves obres».

PASSIÓ PER POUS I PAGÈS. El febrer de 1997, Maria Àngels Bosch presentava la seva tesina Josep Pous i Pagès. Antiindustrialisme i valors gentry a la Universitat de Barcelona. Allò va ser l’inici a la seva passió per l’escriptor i polític figuerenc de reconeguda trajectòria cultural durant la República, circumstància que el va portar uns anys a l’exili, després d’haver presidit la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ateneu de Barcelona. Quan va tornar a Catalunya, el 1944, va mantenir una important activitat política en la clandestinitat.

Precisament el darrer llibre del qual ha tingut cura Bosch fou Per Catalunya, editat fa dos anys per l’Ajuntament de Figueres i en el qual es recullen discursos, parlaments i conferències de Pous Pagès entre 1937 i 1939. «És una amalgama de vida, política i literatura. A través de l’obsessiva exposició i reflexió sobre la guerra i la quotidianitat ens acostem a la política, però també a l’obra» assenyalava en el pròleg la investigadora acabada de traspassar.

Com va escriure la periodista Eva Vázquez, «ser la biògrafa de Josep Pous i Pagès i treballar durant més de vuit anys en el seu voluminós arxiu personal deixa una empremta difícil d’esborrar. M. Àngels Bosch va tenir accés a tot aquest material inèdit mentre preparava la seva tesi doctoral damunt la mateixa taula del despatx on s’asseia l’escriptor, en un pis del carrer Diputació de Barcelona des d’on va comprendre, com ja l’hi havia insinuat el seu cunyat Ernest Lluch, que el modernisme potser tenia menys a veure amb una idea de modernitat que amb una posició crítica davant la revolució industrial i els perills i la desprotecció a què exposava les persones».

Aquella tesi culminaria amb la publicació de la biografia Josep Pous i Pagès. Vida i obra (Institut d’Estudis Empordanesos, 1997). La seva passió arrenca en el fet, segons ella mateixa va confessar, que «els integrants de la meva generació, nascuda a la postguerra franquista, vàrem passar per la universitat amb una profunda alienació respecte a la història immediata del nostre país. Topàvem no tant amb el silenci com amb una versió fragmentària del fets».

Uns estudis sobre literatura catalana la varen conduir cap al modernisme i d’aquí a descobrir l’obra La vida i la mort d’en Jordi Fraginals, reeditada l’any 1979. En aquell moment es va plantejar un seguit d’interrogants: «Qui era aquest empordanès? Novel·lista, dramaturg, polític. Per què se n’ha parlat tan poc com a polític?» I a partir d’aquí no va parar la seva dèria per estudiar a l’entorn de la vida i l’obra del figuerenc Pous i Pagès que, per a molts, no deixa de ser tan sols el nom d’una escola pública situada en un barri molt problemàtic de la ciutat i que, a més, es correspon amb el nom d’un carrer situat a la zona del Rally Sud.

Com explicava Bosch, Pous i Pagès va ser «un home més, entre els perdedors del 39, que a més d’una bona novel·la que figura entre els clàssics de la nostra literatura, era autor de tres novel·les més, 25 drames, un llibre sobre el seu amic Pere Corominas, contes, més de 800 articles i proses poètiques». Sense ella, avui l’escriptor figuerenc segur que seria menys conegut. Sempre quedaran units els dos noms. Descansi en pau.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li