Mor el Bon Pastor de Figueres

0
532

Mossèn Jesús Franco va ser el pioner, als anys 60, de l’assistència social a la immigració, els gitanos i els sectors més marginats


 

Durant prop de 50 anys, mossèn Jesús Franco va formar part activa de la ciutat. La seva figura era tot un referent, malgrat que el seu posat de persona tímida i humil l’allunyava de tota mena de protagonisme. Una trucada de mossèn Franco a qualsevol autoritat de la ciutat tenia prioritat absoluta perquè tothom sabia que al darrere hi havia un problema, però possiblement també una via de solució que ell mateix gestionava. El popular capellà del Bon Pastor, que des de fa quatre anys ja estava retirat en una residència de Banyoles, va morir diumenge.

La biografia de Jesús Franco i Escribano comença amb el naixement a Logronyo el 28 de desembre de 1928. Va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona i fou ordenat prevere l’1 de juliol de 1951 a l’església del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Exercí el vicariat primer a Malgrat de Mar i després a la parròquia de Sant Feliu de Girona. El 1954 fou nomenat regent de Sant Miquel de Cladells, d’on fou rector el 1956. El 1959, ecònom d’Ordis.

Cinc anys més tard aterra a Figueres. Concretament, el 1964, com a vicari de la parròquia de Sant Pere de Figueres. Del 1966 al 1985, ecònom de la parròquia del Bon Pastor de Figueres, d’on fou rector del 1985 al 2013. De l’any 1974 al 1978 també fou arxipreste de l’arxiprestat de la ciutat de Figueres. Des del setembre de 2013 estava adscrit a la parròquia de Santa Maria de Banyoles i residia a la Residència de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Era membre de l’Opus Dei. La missa exequial tindrà lloc aquest dimecres, a les 11 h, a l’església parroquial de Sant Pere de Figueres, presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo.

GUERRA CIVIL. De ben petit, mossèn Franco va estar ingressat en un sanatori de Santander per una malaltia. Durant la seva estada va quedar orfe de mare i al cap de poc el seu pare, que era militar, va ser destinat a Girona. En començar la Guerra Civil va ser empresonat i tant ell com alguns dels seus germans _eren sis_ va estar a punt de ser embarcats cap a Rússia, amb els col·lectius de mainades que s’enviaven periòdicament cap a aquell país si no tenien cap família que les cuidés.

Unes monges de Palafrugell, les Germanetes dels Ancians Desemparats, el van acollir i des d’aquell moment aquesta comunitat va esdevenir la seva segona família. Per això, quan es va retirar de l’activitat pastoral, va voler ser acollit a la residència per a gent gran que aquestes monges tenen actualment a Banyoles, ciutat amb la qual també mantenia una estreta relació i on fou ordenat sacerdot.

ACCIĂ“ SOCIAL. A banda de la seva intensa activitat pastoral, mossèn Franco era conegut i apreciat a Figueres per la seva acciĂł social, iniciada tot just va ser destinat a la ciutat. Durant dècades, quan els serveis socials era una prestaciĂł gairebĂ© desconeguda per a les administracions, ell l’exercia amb totes les competències (guarderia, rober, escola d’adults, atenciĂł als transeĂĽnts…). Quan va arribar a la zona del Bon Pastor _a l’oest de la ciutat_ nomĂ©s hi havia els habitatges del MĂłn Millor i la comunitat gitana. En poc anys va esdevenir una de les zones mĂ©s poblades, amb la construcciĂł dels diversos blocs de pisos, ocupats per l’onada d’immigraciĂł arribada de diferents comunitats espanyoles. I a tot això, el fort creixement que tambĂ© va experimentar el barri gitano, fins a superar el miler d’habitants.

En general, les dues comunitats aplegaven gent amb mancances de tipus social i humanitari. Moltes parelles havien de treballar els dos i no sabien amb qui deixar els fills. Gent gran que se sentia desemparada. Famílies que no arribaven a final de mes i necessitaven roba i menjar per poder subsistir. Aquestes eren les problemàtiques del barri i la parròquia del Bon Pastor, que, amb mossèn Franco al capdavant, tenia sempre les portes obertes. Les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Allà també va començar l’activitat de Càritas a la ciutat. Persona allunyada del focus mediàtic i dels homenatges, no va ser fins a l’any 2009 que l’Ajuntament li va lliurar la Fulla de Figuera de Plata, i es va posar el seu nom a un carrer de la zona. Anteriorment, el 1990, havia rebut la popular Barretina que concedia anualment l’HORA NOVA.

Va ser pioner a concedir petits crèdits personals a les famílies, que després li anaven retornant a poc a poc sense necessitat de pagar interessos. En les darreres dècades es va dedicar en cos i ànima a fer possible la construcció de la nova parròquia i del teatre, amb l’objectiu de convertir-lo en un nou espai de sociabilitat del barri atesos els nous signes del temps. “En la vida tots tenim una missió. Jo he fet la que tenia assignada. No calen reconeixements. Estimo les persones, tal com va fer Jesús”, declarava poc abans d’anar-se’n de Figueres. Així serà recordat per tots aquells a qui va ajudar. Descansi en pau.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz