Mor Antonio Pagès: passió pel futbol i la pintura

0
1198

Fou un destacat empresari del sector immobiliari a Empuriabrava i directiu del Figueres i del Barça


Ha mort el figuerenc Antonio Pagès Surroca, expresident de la UE Figueres i exdirectiu del FC Barcelona, als 79 anys. A la comarca va ser molt conegut, durant dècades, per la seva vessant empresarial, principalment en el món immobiliari i de l’oci nocturn. Un personatge singular i polièdric, sens dubte, i del qual també cal destacar la seva extraordinària col·lecció d’art, configurada per més de 300 obres d’artistes de projecció internacional i de joves promeses a les quals donava suport com a mecenes i intermediari. Un aspecte segurament poc conegut i que també l’apassionava: «La vida és art; sense art, la vida no és res», va deixar escrit en el llibre-catàleg que recull tota la seva obra.

Víctima d’un càncer que arrossegava des de feia set anys, fa pocs mesos va anar a Abu Dhabi a sotmetre’s a un darrer tractament que no ha pogut superar. A principis de febrer ja s’acomiadava des de les xarxes socials amb un missatge prou contundent: «No tinc més forces. Adeu-siau, amics». Tant la capital dels Emirats Àrabs com la ciutat de Salvador Bahia, al Brasil, eren destinacions sovintejades, degut a les seves amistats i les relacions empresarials que hi havia mantingut, però la seva residència habitual estava compartida entre Figueres i Eivissa.

Els funerals per la seva ànima es van celebrar aquest dilluns, al matí, a la parròquia de Sant Pere de Figueres. Casat en tres ocasions, deixa dos fills, Toni i Ariadna. La seva mort ha provocat el natural sentiment entre amics i coneguts de la ciutat i la comarca, tot i que ara portava forces anys sense mantenir-hi una vida públicament activa. Possiblement la seva darrera intervenció en un acte va ser l’abril del 2019, al Teatre Municipal El Jardí, arran de l’homenatge a tots els presidents de la Unió Esportiva Figueres que hi havia en vida, amb motiu del centenari de l’entitat.

Precisament els càrrecs directius en el món futbolístic són els que han donat una major projecció al finat. Diumenge el club figuerenc feia públic un comunicat on assenyalava que «estem de dol per la mort d’Antonio Pagès Surroca, qui va ser president del club (1973-77). Es guardarà un minut de silenci en tots els partits del club que es juguin avui». De fet, va ser president durant quatre temporades, amb l’equip a Regional Preferent. En el seu darrer any va assolir l’ascens a Tercera Divisió. Al 73 va ocupar el lloc que va deixar vacant l’exalcalde Pere Giró, mort fa un mes i mig, i el 77 va cedir la presidència a l’empresari carni Manel Blasi, exregidor de l’Ajuntament de Figueres i també difunt.

Entre 1981 i el 2000 col·labora amb el Futbol Club Barcelona i fins i tot s’integra a la junta directiva en la darrera etapa de Josep Lluís Núñez com a president, concretament a partir del 1994. És mítica la seva gestió per assolir el fitxatge de Bernd Schuster, amb qui va mantenir una estreta relació d’amistat personal. Culer fins a la medul·la, a través del seu compte de Facebook anava comentant sovint les vicissituds del club, sovint de forma molt crítica.

Pagès amb Dalí, quan era president del Figueres

EMPRESARI I MECENES. Antonio Pagès va néixer a Figueres el 23 de juliol de 1942. El seu pare era carnisser i la seva mare, dependenta, i sempre explicava que procedia d’una família humil. Precisament en el llibre-catàleg que recull el seu fons d’art, i que va documentar i escriure el pintor figuerenc i investigador artístic Josep Maria Compte, s’explica una anècdota curiosa. Un dia, de petit, va acompanyar la seva mare a casa d’una família benestant de la ciutat. Al sortir, Pagès va preguntar per què tenien quadres penjats a les parells i a casa seva no. La mare va ser clara: «Perquè ells tenen diners, fill». Més tard ella mateixa el va portar a veure una exposició d’Evarist Vallès, a la Sala Icària. D’aquest pintor figuerenc, el finat en tenia actualment més d’una vintena d’obres.

Inquiet, emprenedor, inconformista en aquella Figueres dels anys 60, després d’estudiar comerç al col·legi La Salle, comença les seves primeres feines en el món de l’hostaleria. El seu pare volia que fos barber, però amb 18 ­ anys agafa un autobús i marxa a treballar a Alemanya, com tants d’espanyols i catalans de l’època. Torna al cap de dos anys amb ganes de menjar-se el món i de prosperar. En la biografia escrita per Compte es relacionen les seves primeres activitats en el món del turisme fins que al 1969 li concedeixen l’exclusivitat, juntament amb un soci, de vendre immobles d’Empuriabrava a Alemanya, una marina residencial recentment creada i que havia d’atraure milers de turistes estrangers.

A partir d’aquell moment comença una incansable activitat empresarial, molt relacionada amb aquell complex residencial. A banda de la seva feina immobiliària, desenvolupada també a Figueres, entra al mon de l’hostaleria i de l’oci nocturn. Anys més tard, expandeix aquesta activitat amb negocis a altres països fins al seu retir a Eivissa, a partir del 2000, tot i que no abandonarà mai els vincles amb la seva terra natal.

Pel que fa a la seva col·lecció d’art, complementada amb el mecenatge d’artistes i la intermediació comercial, aplega més de 300 obres entre les seves residències d’Eivissa i Figueres. Un catàleg recull aquest fons fins a l’any 2006. En el pròleg, Pagès va escriure que «cada quadre em transporta a un moment o altre de la meva vida, i amb això també vull dir que la meva col·lecció és més fruit de l’emoció i la sensibilitat que d’un afany d’ostentació i de vanitat», tot proclamant que «l’art és el reflex de la vida que em permet veure la realitat». Descansi en pau.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li