Montse Mindan: ‘El problema del Consell Comarcal Ă©s com fer arribar un ajut quan no es poden donar diners’

0
864

És la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ  des de principis d’agost del 2018 i tambĂ© l’alcaldessa de Roses des del 2013. Fa pocs dies, l’ĂČrgan comarcal va aprovar el pressupost de 36.084.000 euros i parlem, entre altres, dels projectes engegats com ara la imminent construcciĂł del Centre d’Acollida d’Animals. Anuncia tambĂ© que serĂ  candidata a les municipals del 2019


 

Primers mesos com a presidenta del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ . Com ha estat entomar aquesta nova feina?
Em pensava que tindria menys feina de la que realment hi ha. Al Consell Comarcal tot tĂ© una dinĂ mica de continuĂŻtat i el pressupost Ă©s finalista, que vol dir que entren diners per a activitats que s’han de fer sĂ­ o sĂ­, sobretot dels departaments de Joventut, Ensenyament i Benestar Social, que treballen amb contractes programa i activitats que sĂłn encĂ rrecs de la Generalitat. Per tant, a vegades queda poc espai per fer coses amb entitat prĂČpia. PerĂČ tot i fer el que ha de complir el Consell Comarcal per obligaciĂł, problemes sempre n’hi ha. Cal encabir totes les peticions que et demana la gent, i la gent continua demanant ajuts o subvencions perquĂš Ă©s una referĂšncia de comarca. Per exemple, les dues colles geganteres de la comarca _que no fan una aposta de servei nomĂ©s per la capital, sinĂł que fan actuacions arreu de l’Alt EmpordĂ _ necessiten suport. El problema del Consell Comarcal Ă©s com fer arribar un ajut quan no es poden donar diners perquĂš no hi ha un capĂ­tol de subvencions.

Aquesta Ă©s la gestiĂł del Consell Comarcal?
SĂ­, tirar endavant molt bĂ© tot allĂČ pel que estĂ  treballant el Consell Comarcal, que Ă©s ajudar els pobles petits i portar una bona gestiĂł en escombraries, ensenyament, joventut, benestar social… i intentar ajudar a tots els que s’ho prenen com una referĂšncia comarcal. Cal intentar assolir, cada cop mĂ©s, serveis per poder ajudar els pobles petits.

A quĂš es refereix? Posi’m un exemple.
Davant la complexitat de la llei de pressupostos de l’Estat i de la llei de contractaciĂł del 8 de març d’enguany, si als ajuntaments grans que disposem de recursos en l’àmbit d’interventors, juristes i personal que ens pot ajudar ja Ă©s un drama el fet de tirar endavant la contractaciĂł, doncs imagineu a pobles petits que tenen un servei d’un cop a la setmana o un cop cada quinze dies. El Consell Comarcal ha de buscar serveis per als pobles petits, i fer que se sentin ajudats pel seu ens supramunicipal.

Fa la sensaciĂł que la gent sap poc sobre la tasca que fa el Consell Comarcal.
És el problema de la comunicaciĂł. Avui en dia tenim una sobrecĂ rrega d’informaciĂł a travĂ©s tambĂ© de les xarxes socials i ben bĂ© no saps ni els que hi som treballant, si la competĂšncia Ă©s d’un consell, d’una diputaciĂł o de la Generalitat, o de l’Estat o de l’Ajuntament… a qui els afecta directament saben perfectament la tasca que fem, perĂČ Ă©s veritat que, en general, ens costa una mica publicitar-nos i que arribi a les persones tot el que fem i treballem per a la comarca de l’Alt EmpordĂ .

Com ara quĂš?
En aquest Ășltim any s’han aglutinat projectes turĂ­stics i urbanĂ­stics per poder-los presentar al Pla Feder, una subvenciĂł europea. AixĂČ treu molta feina als ajuntaments i Ă©s una manera d’aconseguir subvencions; a mĂ©s, Ă©s un bon ens per segons quins objectius i finalitats.

La comarca té 68 municipis i molt diferents i diversificats. Alguns de muntanya i petitons i altres de costa, grans i petits, també.
Hi ha problemĂ tica afegida, sobretot al moment de definir tot el que fa referĂšncia a l’ensenyament. Com fas els lots, perquĂš una empresa vingui i lĂČgicament es pugui guanyar la vida? La nostra obligaciĂł Ă©s fer que ens agafin els lots tal com la comarca necessita. Hi ha pobles amb pocs infants on, si tanques el servei de menjador, es tanca l’escola. I tancar l’escola d’un poble Ă©s un greuge i un problema pel seu futur. Per tant, el que fem Ă©s intentar agafar menjadors amb gran nombre de comensals i si l’empresa agafa aquest lot estĂ  obligada a portar el menjar, per exemple, a un poble rural encara que hi hagi set comensals. AixĂČ Ă©s el que hem intentat fer.

Hi ha AMPAs a les quals no els acaba de semblar del tot bĂ© que ho gestioni el Consell Comarcal…
No, una cosa Ă©s com l’empresa porta la gestiĂł del menjador. Hi ha hagut vegades que les AMPAs han tingut raĂł i recordo una reuniĂł perquĂš el menjar no era de qualitat i es va fer canviar. Ara hi ha poques AMPAs i pocs menjadors que es queixen del que es menja. Es queixen de la gestiĂł, com ara dels rebuts… La gent ha de tenir paciĂšncia i quan la deficiĂšncia Ă©s greu el Consell Comarcal actua. Ara hi ha una empresa a la qual se li han posat ja dues multes de 3.500 euros. Ara aquesta empresa, com que no arriba al nivell que li estem demanant, segurament plegarĂ .

Parlem del pressupost de 36.084.000 euros, i els punts clau són: el Centre de Tractament de Residus, el Centre d’Acollida d’Animals i el nou edifici del Consell Comarcal i l’ampliació d’aquest. Com avança?
Sobre el Centre de Tractament de Residus, avança segons el previst i cal dir que apujaran les quotes a tots els que paguem escombraries. Per tant, anirĂ  en augment en el decurs dels anys que venen: la recollida i el tractament dels residus i la recollida selectiva i de la FORM (fracciĂł orgĂ nica de residus municipals) faran apujar la quota. Tot i que tindrem un retorn medi ambiental que Ă©s el que toca, farĂ  que els usuaris hĂ gim de posar mĂ©s diners de la butxaca per totes aquestes reutilitzacions. I al principi l’increment dependrĂ  dels ajuntaments de la comarca, segons el que vulguin fer augmentar a cada usuari o del que es pugui aportar com a Ajuntament pel que fa a la despesa de la recollida.

S’avisa de la pujada de preu a la factura…
SĂ­, perquĂš com a Consell Comarcal el que resulta del cost total de la recollida selectiva Ă©s el que s’ha de repercutir segons les tones que vagi entrant cada Ajuntament al Centre de Tractament de Residus. Els que ho facin bĂ© pagaran menys, i els que ho facin malament pagaran mĂ©s.

I sobre el polĂšmic Centre d’Acollida d’Animals de Pedret i MarzĂ ?
PolĂšmic no, el Consell Comarcal havia de fer aquest pas endavant. Aquest serĂ  un espai en condicions, tot i que no ens enganyem, un centre per a tots els pobles de la comarca… fins que la gent no entengui que val mĂ©s adoptar que no comprar, no se solucionarĂ  res. No podem anar fent centres d’acollida d’animals perquĂš es vagin omplint, no tindria cap sentit. Tots els ajuntaments haurĂ­em de fer campanyes de sensibilitzaciĂł i evitarĂ­em centres massificats.

Quan serĂ  una realitat?
Avança bĂ©, el 2019 es començarĂ  a fer. Depenia d’un pla urbanĂ­stic que faltava fer per part de l’Ajuntament de Pedret i MarzĂ , que s’havia d’enviar a la ComissiĂł Territorial d’Urbanisme. Tots aquests documents fan allargar sis mesos mĂ©s el termini que estava previst… perĂČ aquest any ha de començar l’obra.

I sobre l’ampliaciĂł del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ ?
No hi cabem i comencem a tenir edificis satĂšl·lits que s’han d’anar llogant. Hi ha la possibilitat d’adquirir un edifici que estĂ  a tocar de l’actual seu i un altre que estĂ  uns metres mĂ©s enllĂ , perĂČ tambĂ© al carrer Nou. El problema Ă©s el fet que sigui una adquisiciĂł directa. La mateixa Generalitat de Catalunya ha d’emetre un informe que Ă©s preceptiu en el qual ha de dir si et pot fer aquesta adquisiciĂł i ha de complir una sĂšrie de requisits. És a dir, has d’explicar molt bĂ© per quĂš no fas un concurs pĂșblic a l’hora d’adquirir un edifici. Hi ha dos edificis perĂČ el que estĂ  mĂ©s a prop del Consell potser no compliria les necessitats del mateix Consell i per tant no tindria sentit. Per aixĂČ no es va voler cĂłrrer aquest 2018, tot i que hi havia un romanent, perĂČ vam decidir en junta que ens esperarĂ­em a l’any segĂŒent. Es podrĂ  fer perquĂš una de les parts positives Ă©s que el Consell Comarcal ha liquidat tot el deute que tenia.

Un altre dels serveis que incorporarà el nou pressupost són els serveis d’arquitectura i enginyeria als ajuntaments alt-empordanesos.
La via ha de ser mancomunar necessitats; ja no serveis, necessitats. El millor Ă©s preguntar als alcaldes i les alcaldesses quĂš necessiten als seus municipis per saber si nosaltres podem oferir-los aquest servei o ajuda.

Dins el pressupost hi ha tres projectes de promociĂł turĂ­stica. Quina hauria de ser la tendĂšncia?
Pel que fa a fer una promociĂł turĂ­stica conjunta a la comarca, hi crec molt. Tot suma i podem arribar mĂ©s lluny si anem plegats que no pas si cadascĂș va venent la seva capelleta. QuĂš passa? I Ă©s opiniĂł personal, eh. Que durant molts anys tothom ha volgut vendre el seu poble i la seva oferta turĂ­stica. Hem de ser capaços de dir que es pot anar a Sant Pere de Rodes, a CadaquĂ©s, a Figueres, a l’Escala o als pobles mĂ©s de muntanya. Vendre la comarca Ă©s molt important i ens n’hem adonat des que han arribat els creuers.
La comarca s’ha de poder posicionar en aquest mĂłn tan difĂ­cil i turĂ­stic, i ens hem d’ajudar i de vendre. Tampoc pot ser una cosa imposada pel Consell, un dels projectes mĂ©s bonics Ă©s el del BiciTransCat.

Quan va entrar al Consell, una de les primeres coses que va demanar ERC era trencar el pacte amb PSC. I Roquer desprĂ©s de l’1 d’octubre ja va dir que no trencaria. QuĂš els diria a aquells que li diuen que tĂ© un pacte «amb els del 155»?
Que jo vaig fer un pacte amb una gent i va ser un compromĂ­s. És gent que tĂ© un acte de conseller abans que arribi l’article 155 i cada cop que s’ha votat alguna mociĂł, fins i tot que feia referĂšncia al 155, s’han abstingut perquĂš estem parlant amb persones, no nomĂ©s amb partits. No m’agrada el 155 ni el posicionament del PSOE. PerĂČ hem d’aprendre a separar aixĂČ, tot i que quan s’ha de votar algun factor que fa referĂšncia a la independĂšncia, a nosaltres sempre ens trobaran. De fet, l’Ășltima mociĂł feia referĂšncia a l’aboliciĂł de la monarquia i vaig comunicar al Partit Socialista que entrava la mociĂł, i fins i tot en aquest cas recordo que es van abstenir. A mi em costa molt trencar pactes, soc molt fidel a les persones.

És l’alcaldessa de Roses des del 2013, estem a punt de començar la precampanya o la campanya, ja no sabem ni on som. PerĂČ serĂ  Montse Mindan candidata pel 2019?
SĂ­, em presento. Em presento quatre anys mĂ©s i seran els meus Ășltims quatre anys. Vaig dir que si arribava a ser alcaldessa faria dues legislatures i una va ser a mitges, per tant en farĂ© dues i mitja. TambĂ© la faig perquĂš en aquests moments porto una cĂ rrega polĂ­tica i una problemĂ tica que no vull deixar a ningĂș. Estic imputada, la situaciĂł Ă©s la que Ă©s, no sĂ© si em poden inhabilitar i ja s’haurĂ  acabat, perĂČ tal com estem ara, penso que la responsabilitat d’aquests quatre anys Ă©s meva i de ningĂș mĂ©s perquĂš en Ășltima instĂ ncia qui signa soc jo i em toca a mi continuar amb aixĂČ.

ÀNGEL REYNAL

Com està el procés judicial?
No ho sĂ©. SĂ© que s’han continuat fent diligĂšncies, fa poc menys de dues setmanes va anar a declarar el cap de la Policia Local de Roses i s’ha investigat el meu Twitter. TambĂ© hi ha investigacions obertes a travĂ©s de la GuĂ rdia Civil, per tant, suposo que seran sentĂšncies que sortiran a primers d’any.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li