Montse Mindan: ‘El problema del Consell Comarcal Ă©s com fer arribar un ajut quan no es poden donar diners’

0
564

És la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ  des de principis d’agost del 2018 i tambĂ© l’alcaldessa de Roses des del 2013. Fa pocs dies, l’òrgan comarcal va aprovar el pressupost de 36.084.000 euros i parlem, entre altres, dels projectes engegats com ara la imminent construcciĂł del Centre d’Acollida d’Animals. Anuncia tambĂ© que serĂ  candidata a les municipals del 2019


 

Primers mesos com a presidenta del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ . Com ha estat entomar aquesta nova feina?
Em pensava que tindria menys feina de la que realment hi ha. Al Consell Comarcal tot tĂ© una dinĂ mica de continuĂŻtat i el pressupost Ă©s finalista, que vol dir que entren diners per a activitats que s’han de fer sĂ­ o sĂ­, sobretot dels departaments de Joventut, Ensenyament i Benestar Social, que treballen amb contractes programa i activitats que sĂłn encĂ rrecs de la Generalitat. Per tant, a vegades queda poc espai per fer coses amb entitat pròpia. Però tot i fer el que ha de complir el Consell Comarcal per obligaciĂł, problemes sempre n’hi ha. Cal encabir totes les peticions que et demana la gent, i la gent continua demanant ajuts o subvencions perquè Ă©s una referència de comarca. Per exemple, les dues colles geganteres de la comarca _que no fan una aposta de servei nomĂ©s per la capital, sinĂł que fan actuacions arreu de l’Alt EmpordĂ _ necessiten suport. El problema del Consell Comarcal Ă©s com fer arribar un ajut quan no es poden donar diners perquè no hi ha un capĂ­tol de subvencions.

Aquesta Ă©s la gestiĂł del Consell Comarcal?
SĂ­, tirar endavant molt bĂ© tot allò pel que estĂ  treballant el Consell Comarcal, que Ă©s ajudar els pobles petits i portar una bona gestiĂł en escombraries, ensenyament, joventut, benestar social… i intentar ajudar a tots els que s’ho prenen com una referència comarcal. Cal intentar assolir, cada cop mĂ©s, serveis per poder ajudar els pobles petits.

A què es refereix? Posi’m un exemple.
Davant la complexitat de la llei de pressupostos de l’Estat i de la llei de contractació del 8 de març d’enguany, si als ajuntaments grans que disposem de recursos en l’àmbit d’interventors, juristes i personal que ens pot ajudar ja és un drama el fet de tirar endavant la contractació, doncs imagineu a pobles petits que tenen un servei d’un cop a la setmana o un cop cada quinze dies. El Consell Comarcal ha de buscar serveis per als pobles petits, i fer que se sentin ajudats pel seu ens supramunicipal.

Fa la sensaciĂł que la gent sap poc sobre la tasca que fa el Consell Comarcal.
És el problema de la comunicaciĂł. Avui en dia tenim una sobrecĂ rrega d’informaciĂł a travĂ©s tambĂ© de les xarxes socials i ben bĂ© no saps ni els que hi som treballant, si la competència Ă©s d’un consell, d’una diputaciĂł o de la Generalitat, o de l’Estat o de l’Ajuntament… a qui els afecta directament saben perfectament la tasca que fem, però Ă©s veritat que, en general, ens costa una mica publicitar-nos i que arribi a les persones tot el que fem i treballem per a la comarca de l’Alt EmpordĂ .

Com ara què?
En aquest últim any s’han aglutinat projectes turístics i urbanístics per poder-los presentar al Pla Feder, una subvenció europea. Això treu molta feina als ajuntaments i és una manera d’aconseguir subvencions; a més, és un bon ens per segons quins objectius i finalitats.

La comarca té 68 municipis i molt diferents i diversificats. Alguns de muntanya i petitons i altres de costa, grans i petits, també.
Hi ha problemĂ tica afegida, sobretot al moment de definir tot el que fa referència a l’ensenyament. Com fas els lots, perquè una empresa vingui i lògicament es pugui guanyar la vida? La nostra obligaciĂł Ă©s fer que ens agafin els lots tal com la comarca necessita. Hi ha pobles amb pocs infants on, si tanques el servei de menjador, es tanca l’escola. I tancar l’escola d’un poble Ă©s un greuge i un problema pel seu futur. Per tant, el que fem Ă©s intentar agafar menjadors amb gran nombre de comensals i si l’empresa agafa aquest lot estĂ  obligada a portar el menjar, per exemple, a un poble rural encara que hi hagi set comensals. Això Ă©s el que hem intentat fer.

Hi ha AMPAs a les quals no els acaba de semblar del tot bĂ© que ho gestioni el Consell Comarcal…
No, una cosa Ă©s com l’empresa porta la gestiĂł del menjador. Hi ha hagut vegades que les AMPAs han tingut raĂł i recordo una reuniĂł perquè el menjar no era de qualitat i es va fer canviar. Ara hi ha poques AMPAs i pocs menjadors que es queixen del que es menja. Es queixen de la gestiĂł, com ara dels rebuts… La gent ha de tenir paciència i quan la deficiència Ă©s greu el Consell Comarcal actua. Ara hi ha una empresa a la qual se li han posat ja dues multes de 3.500 euros. Ara aquesta empresa, com que no arriba al nivell que li estem demanant, segurament plegarĂ .

Parlem del pressupost de 36.084.000 euros, i els punts clau són: el Centre de Tractament de Residus, el Centre d’Acollida d’Animals i el nou edifici del Consell Comarcal i l’ampliació d’aquest. Com avança?
Sobre el Centre de Tractament de Residus, avança segons el previst i cal dir que apujaran les quotes a tots els que paguem escombraries. Per tant, anirĂ  en augment en el decurs dels anys que venen: la recollida i el tractament dels residus i la recollida selectiva i de la FORM (fracciĂł orgĂ nica de residus municipals) faran apujar la quota. Tot i que tindrem un retorn medi ambiental que Ă©s el que toca, farĂ  que els usuaris hĂ gim de posar mĂ©s diners de la butxaca per totes aquestes reutilitzacions. I al principi l’increment dependrĂ  dels ajuntaments de la comarca, segons el que vulguin fer augmentar a cada usuari o del que es pugui aportar com a Ajuntament pel que fa a la despesa de la recollida.

S’avisa de la pujada de preu a la factura…
Sí, perquè com a Consell Comarcal el que resulta del cost total de la recollida selectiva és el que s’ha de repercutir segons les tones que vagi entrant cada Ajuntament al Centre de Tractament de Residus. Els que ho facin bé pagaran menys, i els que ho facin malament pagaran més.

I sobre el polèmic Centre d’Acollida d’Animals de Pedret i MarzĂ ?
Polèmic no, el Consell Comarcal havia de fer aquest pas endavant. Aquest serĂ  un espai en condicions, tot i que no ens enganyem, un centre per a tots els pobles de la comarca… fins que la gent no entengui que val mĂ©s adoptar que no comprar, no se solucionarĂ  res. No podem anar fent centres d’acollida d’animals perquè es vagin omplint, no tindria cap sentit. Tots els ajuntaments haurĂ­em de fer campanyes de sensibilitzaciĂł i evitarĂ­em centres massificats.

Quan serĂ  una realitat?
Avança bĂ©, el 2019 es començarĂ  a fer. Depenia d’un pla urbanĂ­stic que faltava fer per part de l’Ajuntament de Pedret i MarzĂ , que s’havia d’enviar a la ComissiĂł Territorial d’Urbanisme. Tots aquests documents fan allargar sis mesos mĂ©s el termini que estava previst… però aquest any ha de començar l’obra.

I sobre l’ampliaciĂł del Consell Comarcal de l’Alt EmpordĂ ?
No hi cabem i comencem a tenir edificis satèl·lits que s’han d’anar llogant. Hi ha la possibilitat d’adquirir un edifici que està a tocar de l’actual seu i un altre que està uns metres més enllà, però també al carrer Nou. El problema és el fet que sigui una adquisició directa. La mateixa Generalitat de Catalunya ha d’emetre un informe que és preceptiu en el qual ha de dir si et pot fer aquesta adquisició i ha de complir una sèrie de requisits. És a dir, has d’explicar molt bé per què no fas un concurs públic a l’hora d’adquirir un edifici. Hi ha dos edificis però el que està més a prop del Consell potser no compliria les necessitats del mateix Consell i per tant no tindria sentit. Per això no es va voler córrer aquest 2018, tot i que hi havia un romanent, però vam decidir en junta que ens esperaríem a l’any següent. Es podrà fer perquè una de les parts positives és que el Consell Comarcal ha liquidat tot el deute que tenia.

Un altre dels serveis que incorporarà el nou pressupost són els serveis d’arquitectura i enginyeria als ajuntaments alt-empordanesos.
La via ha de ser mancomunar necessitats; ja no serveis, necessitats. El millor és preguntar als alcaldes i les alcaldesses què necessiten als seus municipis per saber si nosaltres podem oferir-los aquest servei o ajuda.

Dins el pressupost hi ha tres projectes de promoció turística. Quina hauria de ser la tendència?
Pel que fa a fer una promoció turística conjunta a la comarca, hi crec molt. Tot suma i podem arribar més lluny si anem plegats que no pas si cadascú va venent la seva capelleta. Què passa? I és opinió personal, eh. Que durant molts anys tothom ha volgut vendre el seu poble i la seva oferta turística. Hem de ser capaços de dir que es pot anar a Sant Pere de Rodes, a Cadaqués, a Figueres, a l’Escala o als pobles més de muntanya. Vendre la comarca és molt important i ens n’hem adonat des que han arribat els creuers.
La comarca s’ha de poder posicionar en aquest món tan difícil i turístic, i ens hem d’ajudar i de vendre. Tampoc pot ser una cosa imposada pel Consell, un dels projectes més bonics és el del BiciTransCat.

Quan va entrar al Consell, una de les primeres coses que va demanar ERC era trencar el pacte amb PSC. I Roquer després de l’1 d’octubre ja va dir que no trencaria. Què els diria a aquells que li diuen que té un pacte «amb els del 155»?
Que jo vaig fer un pacte amb una gent i va ser un compromĂ­s. És gent que tĂ© un acte de conseller abans que arribi l’article 155 i cada cop que s’ha votat alguna mociĂł, fins i tot que feia referència al 155, s’han abstingut perquè estem parlant amb persones, no nomĂ©s amb partits. No m’agrada el 155 ni el posicionament del PSOE. Però hem d’aprendre a separar això, tot i que quan s’ha de votar algun factor que fa referència a la independència, a nosaltres sempre ens trobaran. De fet, l’última mociĂł feia referència a l’aboliciĂł de la monarquia i vaig comunicar al Partit Socialista que entrava la mociĂł, i fins i tot en aquest cas recordo que es van abstenir. A mi em costa molt trencar pactes, soc molt fidel a les persones.

És l’alcaldessa de Roses des del 2013, estem a punt de començar la precampanya o la campanya, ja no sabem ni on som. Però serĂ  Montse Mindan candidata pel 2019?
Sí, em presento. Em presento quatre anys més i seran els meus últims quatre anys. Vaig dir que si arribava a ser alcaldessa faria dues legislatures i una va ser a mitges, per tant en faré dues i mitja. També la faig perquè en aquests moments porto una càrrega política i una problemàtica que no vull deixar a ningú. Estic imputada, la situació és la que és, no sé si em poden inhabilitar i ja s’haurà acabat, però tal com estem ara, penso que la responsabilitat d’aquests quatre anys és meva i de ningú més perquè en última instància qui signa soc jo i em toca a mi continuar amb això.

Ă€NGEL REYNAL

Com està el procés judicial?
No ho sé. Sé que s’han continuat fent diligències, fa poc menys de dues setmanes va anar a declarar el cap de la Policia Local de Roses i s’ha investigat el meu Twitter. També hi ha investigacions obertes a través de la Guàrdia Civil, per tant, suposo que seran sentències que sortiran a primers d’any.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz