Montse Aguer: ‘Ens queda descobrir la seva trajectòria intel·lectual, és a dir, el seu pensament’

0
1608

És la directora dels Museus Dalí (Figueres, Portlligat i Púbol) des del 2015, experta en la figura del geni i filòloga. En aquesta entrevista ens fa una pinzellada dels futurs projectes de la Fundació i de la darrera aposta per la imatge, tant de fotografia com d’audiovisuals. Aguer destaca el documental que es presentarà a l’octubre sobre la primera part de Dalí i de la seva figura local


 

És la directora dels Museus Dalí des del 2015. Què en diria, del seu pas?
El meu pas per aquí ha estat de continuïtat, perquè havia treballat molt estretament amb Antoni Pitxot i ja hi havia una línia marcada. El fet de ser un museu d’un sol artista condiciona una mica, però penso que últimament hem apostat per tot el que té relació amb la imatge, com ara la fotografia, els audiovisuals… són altres maneres de connectar amb el públic. Aquesta és potser la part diferent, però vaja, la resta segueix la tendència de sempre. Un exemple n’és el Teatre Museu, que és tal com Dalí el volia. També tenim les noves zones on fem les exposicions temporals, per exemple la de Rafael que el Museu del Prado ens va prestar. Aquesta línia d’exposicions ja la fèiem i com a part innovadora en destacaria l’aposta per la fotografia i l’audiovisual.

Ha funcionat entre el públic aquesta darrera aposta artística tant fotogràfica com audiovisual?
La veritat és que sí, l’exposició de fotografia que hi va haver de Philippe Halsman i la de Robert Whitaker que hi ha ara han tingut molt èxit perquè considero que és integrar Dalí al museu i acceptar que la creació del personatge és una obra més. No és una imatge de Dalí, només, ja que Dalí s’implicava molt en les fotografies i, de fet, ell molt sovint n’era coautor.

De fet, ara a Púbol hi ha l’exposició «Gala/Dalí: imatge i mirall».
Exacte, a Púbol també hem seguit amb la mateixa línia d’exposicions i ara les dues últimes han estat dedicades a la fotografia. Seguim amb la línia de reivindicar la figura de Gala no com a simple musa, sinó com una persona creadora, amb iniciativa i que havia col·laborat conceptualment amb Dalí, fins al punt que Dalí va signar algunes obres amb Gala-Salvador Dalí. La intenció és reconèixer-li aquesta part.

Explica quina ha estat la darrera aposta, però en què està treballant o investigant actualment la Fundació?
No es pot concretar del tot, però estem treballant en dues exposicions temporals internacionals. Una serà per l’any que ve i l’altra pel següent. Però ja estem treballant fins i tot pel 2024, qualsevol exposició internacional et comporta tres anys de feina i tasques com ara acabar de decidir el fil argumental, rebre el feedback del país (per exemple, si és Europa compartim un feedback, però a vegades, sobretot si és Orient també cal intentar entendre la seva mirada). D’altra banda, fa uns dies vam inaugurar l’exposició de Mònaco i ens han arribat dades que ha estat molt ben acollida i valorada pels visitants. També puc avançar que tenim projectes editorials en marxa, els anunciarem de seguida que puguem.

Diu que cal entendre la mirada d’Orient, què és el que els agrada del geni surrealista?
Quan els preguntes, tant al Japó com a la Xina, diuen que els agrada, d’una banda, els somnis i la imaginació que apel·la Dalí, i de l’altra, que els elements són tangibles, és a dir, que plasma la realitat. I ells tenen un gran respecte per la natura, per tant, veuen reflectit el paisatge. Pel que fa al vessant del somni, fins i tot m’han dit darrerament, al Japó, que hi ha alguns elements de Dalí que connectarien amb el manga actual. Penso que Dalí és un dels artistes, ja no rabiosament contemporanis, perquè és del segle passat, però que connecta molt bé amb tots els mitjans d’ara. I crec que és perquè ja als anys vint ell parlava de la potència, dels llenguatges de comunicació nous com la fotografia o el cinema… Només cal pensar que va participar en els Estats Units en programes de televisió. Penso que ell va veure tota la potencialitat dels mass media i en aquest sentit va ser pioner. L’altre dia encara en parlava amb el director del Reina Sofia, que la darrera exposició que vam fer-hi va tenir tant èxit i hi havia molta gent jove.

Sovint costa atraure públic jove…
Els agrada Dalí perquè diuen que és fresc, cool, però alhora saben valorar molt la seva pintura. Suposo que la clau és això, saber combinar l’element hiperreal amb components que et sacsegen una mica. Bé, tu que ets jove, què en penses?

A l’escola on anava, des de les aules, veiem els xiprers que ell pintava… Penso que Dalí, en certa manera, tots el portem dins.
Els xiprers de l’Àngelus de Millet, oi tant! A l’octubre presentarem un documental a Figueres sobre la primera part de Dalí i parlarem de La Salle, de la ciutat i d’aquesta obsessió per les figures. Crec que a aquest Dalí tan local però alhora amb una visió universal li va anar molt bé, perquè ell parteix d’un llenguatge que el fa autèntic i aquesta autenticitat pot ser llegida universalment perquè, de fet, els seus referents són pròxims: el paisatge, Figueres, Cadaqués, Vilabertran, els primers anys, la família, després de model Gala… però alhora s’imbueix de les teories de Freud, de les teories científiques del moment, es relaciona amb premis Nobel, el preocupa la manera de mirar i diu que «ja no n’hi ha prou amb l’oli, hem de fer estereotípies, oleografies». Al Museu veiem oleografies i estereotípies, però cal pensar que ell ho va col·locar aquí als anys 74-75. S’hauria de contextualitzar perquè nosaltres hi estem acostumats però ell ho va fer als anys setanta. Va haver de recórrer a premis Nobel per treure tota la potencialitat de l’obra.

El president de la fundació, Jordi Mercader, va anunciar un projecte focalitzat en Figueres, què ens en pot avançar?
Hi estem treballant per l’any 2020-2021, serà un projecte centrat en Figueres del qual en farem algun acte molt interessant. Properament podrem concretar en què consistirà, fa més d’un any que hi estem treballant i ha de servir per donar rellevància al Museu i per dignificar la ciutat.

Dalí ha demostrat ser immortal, tal com deia. Com creu que seria ara en plena era tecnològica?
És difícil respondre perquè no som Dalí, però penso que aquest món li interessaria moltíssim. Si va anar als Estats Units a un concurs televisiu quan ningú de la intel·lectualitat ho feia, imagina quanta potencialitat trauria ara quan és una persona o un artista que va saber treballar tant el món de la imatge. La potencialitat seria infinita, no sé ben bé què faria però segur que estaria treballant amb els gurús que marcaran els nous camins que seguirem tots, fos d’intel·ligència artificial o del que sigui.

Sempre un pas per davant de la resta de mortals…
Exacte… penso que estaria amb els pioners i és per això que no m’atreveixo a opinar.

Coneixem molt de l’obra de Salvador Dalí, què ens queda per descobrir?
Ens queda descobrir la seva trajectòria intel·lectual, és a dir, el seu pensament. Potser hauríem de llegir més Dalí i esbrinar la seva filosofia, perquè dins de totes aquestes intervencions que hem parlat i amb la seva obra, hi ha una coherència. Si en veiem una de sola ho podem interpretar diferent, perquè sempre hi ha una part de provocació en Dalí, però si segueixes totes les entrevistes i el que ha anat declarant al llarg dels anys, veus que hi ha un fil conductor molt interessant i crec que ens falta aprofundir més en aquest sentit. Però hem de tenir més temps per aprofundir-hi, sobretot en el seu pensament, per exemple com es va acostar a la ciència i per què li va interessar tant…

ÀNGEL REYNAL

Una de les darreres adquisicions per a la col·lecció ha estat El Molí. Paisatge de Cadaqués, d’un Dalí més jove… per què?
La col·lecció de la Fundació és molt rica en la primera època del pintor i aquesta era una obra interessant, ja que era una mena de recull de diferents obres de la primera època. Vam pensar que era important, primer el vam exposar a Púbol i ara ja és al Teatre-Museu de Figueres. Penso que és una adquisició important perquè és una recopilació de diverses obres que pinta als anys vint.

Darrerament s’anunciava la recuperació d’algunes escultures del geni. Veurem un Dalí escultor?
Estem treballant amb el Catàleg Raonat d’Escultura i Obra tridimensional de Salvador Dalí perquè és un món complex, i estem establint les categories per classificar l’escultura de Dalí. I sí, veurem Dalí escultor, hi estem treballant i és una feina que comporta molts anys. Ell no havia fet molta escultura però li interessava, perquè era una altra manera d’expressió artística.

Finalment, l’Ajuntament de Figueres va anunciar que el 2021 obrirà la Casa Natal, com s’hi està col·laborant des del Museu?
Aquest és un tema que la Fundació està estudiant i no em pronunciaré, ja que estem en la fase d’estudiar-ho.

Un dels últims temes que ha portat polseguera a la institució és el de les màscares que s’utilitzen a l’existosa sèrie televisiva La casa de papel…
Amb aquest tema la Fundació també hi està treballant però no podem avançar res.

Parlem de xifres, doncs. L’any passat es va notar una lleugera baixada de visitants que es va relacionar amb el procés polític català. Avancen a bon ritme les xifres d’aquest estiu?
Aquesta temporada d’estiu està anant bé, les xifres oficials les tindrem al setembre però puc avançar que la valoració sembla positiva als tres museus: Figueres, Portlligat i Púbol. L’any passat va baixar la xifra de visitants però per ara puc dir que la tendència és positiva.

Com a directora dels Museus li va tocar viure un episodi mas que surrealista, l’exhumació. Com ho va viure?
Aquest és un tema terrible, ho vaig viure malament. Jo havia conegut Dalí, encara que fos poc, i és un tema que ningú proper a Dalí el pot viure d’una altra manera. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li