Mònica Soler: ‘Les dones que han estat molt belles sovint veuen el pas del temps com un procés de pèrdua’

0
605

Després de donar-se a conèixer com a escriptora amb ‘Les nits de Lola Pàton’ i ‘L’amant catalana de Mussolini’, Mònica Soler Ranzani (1969), arrelada a l’Empordà des de jove, presenta ‘La melodia blava de la memòria’ (Gorbs, 2018), la història d’una nissaga tan pròspera com decadent. La música té un gran protagonisme i Soler convida el lector a viatjar a ciutats com l’Havana, París, Barcelona i Figueres


 

Una trama que comença amb una herència insospitada: una casa pràcticament abandonada, de passat opulent. És la història d’una nissaga desventurada?
És una nissaga que aparentment ho té tot per ser feliç. Està encapçalada per en Miquel Prujà, un indià que amb el temps fa fortuna i que creu fermament que tot té un preu a la vida. Però totes aquelles coses que tenen un preu de veritat no tenen preu, com l’amor, la família o els amics. I sovint no hi pensem. En Prujà és un pobre ric. O un ric pobre. Algú que és tan pobre que només té diners.

Escriu que «hi ha qui eternament persegueix absències». És el cas de l’Amélie, l’hereva de la Torre Blava?
Hi ha diversos personatges que van perseguint absències, no només l’Amélie. Ella cerca aquesta identitat que li ha estat amagada al llarg de tota la vida fins a descobrir-la. En Prujà perseguirà igualment tot allò que mai va poder posseir i que es va esmunyir una nit de festa, mentre les copes dringaven plenes de xampany. La Isabel, allò que, malgrat l’èxit del negoci, li va robar la guerra i que la pau tampoc és capaç de tornar-li, sobretot aquesta pau interna que, malgrat que la busca i es refugia en un poblet bucòlic, el pas del temps li impedeix recuperar. Les dones que han estat molt guapes i molt belles sovint viuen el passar dels anys, el pas del temps, com un procés de pèrdua. I no com un procés de pèrdues i també de guanys. Aquesta cerca d’absències condiciona la felicitat o infelicitat d’alguns.

Sembla que la majoria de personatges siguin «tèrbols, com la boira espessa», en les seves paraules. Començant per en Miquel Prujà.
Més aviat és en Prujà, que és tèrbol. Ambiciós, que no té límits, no té ètica, a qui la vida li somriu, almenys aparentment. La seva manera de fer condiciona el destí no tan sols de la seva vida, sinó de tota la nissaga.

La música enllaça la trama. També el violoncel·lista Pau Casals. És un homenatge a la seva figura?
Casals va ser un precursor, que va prioritzar la llibertat a la seva pròpia comoditat amb un exili que va ser autoimposat però, per això, no menys dolorós i des del qual va lluitar fins a la seva mort. A banda de Pau Casals, que és un personatge al qual admiro moltíssim, per la novel·la també s’hi passegen altres artistes, pintors i escultors que animo el lector a descobrir.

El lector pot recular en el temps i viatjar pels carrers de l’Havana, l’ambient de la Barcelona dels Quatre Gats, la bohèmia de París o la Rambla de Figueres. Què li evoquen aquests indrets?
Són diferents èpoques històriques, atractives per la seva riquesa cultural. La melodia blava de la memòria abraça des del temps de la fil·loxera fins a l’època de la gauche divine i el repertori és prou ampli per poder jugar i deturar-se en determinades ciutats i poder viatjar per alguns llocs com els que anomenes. Reconec que tots aquests em fascinen: des de l’època dels indians fent fortuna a Amèrica a la Barcelona modernista fruit d’aquesta febre d’or fins a París, on vaig viure jo mateixa una època, i la Rambla de Figueres com a cor neuràlgic de la nostra ciutat. Són paisatges que penso que exerceixen un gran atractiu.

Tampoc s’oblida de mencionar l’hotel Duran. Com el va descobrir, vostè, aquest establiment?
Tota la vida he viscut a Figueres i l’hotel era propietat del senyor Lluís Duran, un gran amic del meu pare. A la presentació de La melodia blava ell havia de ser present a la taula. Ara estem en un moment de desolació, commocionats per aquesta partida d’en Lluís. L’hotel forma part de l’escenari figuerenc, de la seva riquesa cultural i m’hi vinculen moltes hores de felicitat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz