Money for nothing

Sovint tenim la impressió de que estem governats per quatre sapastres, una colla de ximplets que a manca de trobar una feina honrada i honrosa, han hagut de sucumbir a les mamelles de les arques dels calerons públics, ja que pels seus mèrits, experiència i coneixements, ni arribarien a assolir el lloc ben digne i honrat d’ajudant d’escombriaire, malgrat els seus amics, parents i coneguts.

I és que a la vista i oïda dels actes i intervencions dels nostres dirigents, sembla que hagin sortit d’un concurs de descerebrats, a veure qui la diu mes grossa, i ni en parlem de la colla d’assessors i llepaesfínters que els acompanyen amb uns sous estratosfèrics.

De fet, és normal que un càrrec polític cobri en funció de la seva responsabilitat i la seva dedicació, però no per això s’ha d’enriquir desmesuradament, o caiem en el risc d’allò que passa que tenim gent sense vocació que només busca satisfer el seu ego o la seva butxaca. Quant cobraves a la teva feina normal ? X? Ok, et paguem 2x, però no les bestieses que paguem, com ara 250 càrrecs de la Gencat que cobren més que Mister Falconetti, o gent sense el graduat escolar o poc més, cobrant més que l’arquitecte municipal o un metge, en definitiva, els millors. Els millors en prometre de tot a l’hora de fer campanya electoral i els millor a pujar-se el sou i les dietes tan punt arriben i a fer el que varen dir que mai farien.

Qui no se’n recorda dels podemoides, llacietes i psoeideos cridant com possessos per les tarifes elèctriques i el petroli i ara ni els sentim amb tots els records olímpics de preus que estem batent? És clar, estan amagats al seu cau comptant els bitllets i esperant un alt càrrec a una companyia elèctrica o als mitjans de premsa, ràdio o TV, tan punt deixin de llepar de la política , passar desapercebuts aquesta legislatura i que no els facin pensar gaire, per altra banda, molt millor per a tots nosaltres que estiguin calladets i sense tocar res.

Però per si no hi hagués prou amb la seva inutilitat demostrada i manifesta, s’escuden amb diversos motius, amb la contractació a dit del amiguets de torn com a càrrecs de confiança per tal de fer la seva feina, per la qual cobren, i no poc: que no tinc coneixement de la matèria (per què et presentes?); que és molta feina (no cobres?); que tinc feina o negoci i no puc dedicar-m’hi (per què et presentes i cobres?) i tot l’allau de prebendes com les dietes, secretàries, cotxes oficials, etc.

Ben segur que tots en coneixem un ximplet o ximpleta que mantinguts tota la vida pels pares i sense ofici conegut, escollits als despatxos (no a les urnes) i com Ăşnic currĂ­culum ser parent de…, amic de…, haver compartit fluids o haver estat militant i estar en el lloc adequat en el moment adequat, com passa amb els pactes antinatura basats en la suma de perdedors, tenint en compte que mai s’han guanyat les garrofes i ara sentencien des de la seva poltrona com s’ha de gestionar una poblaciĂł, regiĂł o paĂ­s manca de propostes o suggeriments mĂ©s dignes d’una ingesta excessiva d’alcohol o d’altres substancies exòtiques que des de la reflexiĂł, l’enteniment i l’interès general de la societat.

Però és clar, amb aquest exèrcit de mantinguts que no tenen res a fotre a part d’estar ajaguts al sol i portar samarretes del Che, és normal que amb les seves al·lucinacions i deliris de protagonisme ens bombardegin amb matemàtiques, amb visió de gènere, llenguatge inclusiu, ambaixades inútils, desenterrament de morts i d’altres perles que s’escapen a l’enteniment.

I Ă©s que ara, a l’hora d’enunciar un problema de matemĂ tiques, ja no podrem dir que «en Jaume tĂ© 3 plĂ tans i si se’n ven un o se’l menja, quants li queden?» Totalment prohibit, ja que en Jaume fa referència a un home —aspecte totalment masclista i excloent—, els plĂ tans son la projecciĂł fĂ l·lica de l’heteropatriarcat dominant i no es pot menjar el plĂ tan, ja que l’ha de repartir amb els que no en tenen i si el ven, cau en el parany del capitalisme llefiscĂłs…

Haurem de dir que la Joana te 3 figues…? Ui, no, tampoc, perquè la figa es pot considerar un sĂ­mbol de projecciĂł vaginal, la seva ingesta com un acte de violència masclista i la seva venda com una inducciĂł a la prostituciĂł o la pederĂ stia; Freud tindria molta, molta feina.

I és que el rebut de la llum, els aturats, el descontrol de la pandèmia, la immigració descontrolada i sense ànim d’integrar-se, només d’ésser mantinguts pels quatre que treballem, la inseguretat ciutadana, els ocupes, els talls de llum, els top-manta, les plantacions exòtiques, no formen part de les prioritats dels nostres capitostos, ja que ells són als núvols i mai millor dit.

Dels top-manta, si no fos un tema que provoca la ruĂŻna dels nostres comerciants, fa fĂ stic com la desĂ­dia, incompetència i manca «d’arguments» dels nostres dirigents, permeten que material il·legal, sense tributar al fisc, molt sovint en mans de gent en situaciĂł irregular o amb causes pendents, amb ocupaciĂł de via publica il·legal, aldarulls, molèsties als veĂŻns, competència deslleial… Però Ă©s clar, com que la soluciĂł ve per demanar a la DelegaciĂł del Govern Estatal a la provĂ­ncia la intervenciĂł de la GuĂ rdia Civil per l’assumpte del material il·legal, propietat intel·lectual i temes fiscals, de la Policia Nacional pel tema de la documentaciĂł personal —tots dos cossos de seguretat sĂłn considerats pels groguencs com forces invasores feixistes i no cal que ens ajudin— amb la presència dels mossos pels possibles aldarulls i de les policies locals pel control viari, però Ă©s clar, Ă©s demanar massa als capitostos que facin la seva feina en virtut de la Ley de Seguridad Ciudadana, de la que recomano la seva lectura pausada les nits caniculars.