“Moltes vegades, els diners no ho són tot”

0
326

És una temporada irrepetible?
Sí, crec que és molt difícil que es torni a repetir. Els números són excel·lents (78 punts, dues derrotes i pocs gols encaixats), veure que la gent ha valorat el nostre treball i que som un equip que cau bé. Estic molt content, sobretot pels nanos. Pels que han vingut ara i pels que ho van passar tan malament fa tres temporades. Cal saber on podíem estar. És un premi per a un poble molt petit. Amb un pressupost molt reduït crec que l’equip ha competit molt bé i que hem aconseguit un premi merescut. Ara toca gaudir-ho.

Fa dues temporades, l’equip es va salvar de baixar a Segona Catalana gràcies a l’ascens a Segona B del filial de l’Espanyol.
I en aquell equip hi havia set o vuit jugadors que avui encara són titulars, com Pastor, Mate, Isma, Chacón, Tidian, Sergio García, Toni Gálvez… A nivell d’equip, crec que s’ha competit molt millor. Des d’un principi la gent tenia les coses molt clares, i s’ha involucrat molt. Són dinàmiques. Vam començar molt bé, i la gent ha gaudit. Els jugadors que venien d’equips on no es comptava amb ells, han vingut amb moltes ganes d’aportar, i s’ha demostrat. Tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu, la temporada ha estat sensacional.

Quan veuen que l’ascens a Tercera Divisió és possible?
Intentàvem no pensar en això i anar partit a partit. Però la victòria al camp del Girona B (últim partit de la primera volta) davant un molt bon filial, sobretot per la sensació que vam donar, va fer que l’equip s’ho acabés creient. Però bé, ens enfrontàvem a dos filials molt potents d’equips de Segona, i que entrenen cinc dies. El Sabadell B, per exemple, té una prima per ascens de 100.000 o 150.000 euros. Això dobla o triplica el pressupost de molts equips de la categoria. Quan et veus allà dalt i veus com treballa la gent i la confiança que hi ha… és molt difícil perdre un partit, estar allà tot l’any i no pensar-hi. Mai no vaig dubtar que ho podíem aconseguir, però de cara a fora el missatge era d’una manera, i dins del vestidor tractava de transmetre que ho aconseguiríem. N’estava convençut. També calia saber portar la situació de l’entorn. L’ascens no era el nostre objectiu. Hi ha equips amb un potencial econòmic molt superior al nostre, però moltes vegades els diners no ho són tot. La il·lusió, i trobar-te amb un vestidor unit i amb gent involucrada, fa que els resultats estiguin allà.

Què va sentir quan es va consumar l’ascens de categoria?
Estava molt tranquil. Normalment, el diumenge al matí no hi ha qui em suporti. Intento centrar-me, acabar de preparar el partit i veure algun vídeo del rival. Però aquella setmana no, va ser de les que menys vaig preparar el partit. Estava molt content pels nanos. M’hauria agradat que hi haguessin estat la meva dona i la meva filla, que són les que més pateixen, però tenien un viatge programat a Roma des de feia un mes per les notes de la meva filla, i no podien estar aquí. És l’únic però a les celebracions del diumenge. Però bé, content per la gent, pels jugadors, pel club. Ho vaig passar molt malament el primer any que vaig estar aquí, i que et tornin a buscar al juny després d’haver marxat al gener et demostra la confiança. Això és el que em va fer tornar. Crec que hem treballat molt bé aquests dos anys. S’intenta fer bé les coses, però queda molt per canviar. Tenim limitacions molt grans, sobretot quant a camps de futbol base. He viscut moments molt bons, com l’ascens amb l’Avilés, però el de Peralada va ser un dels dies més macos de la meva carrera esportiva. Sobretot, perquè l’he viscut com a entrenador. M’agrada el que faig, m’agrada entrenar. Gairebé gaudeixo més entrenant que jugant. No em va costar fer el pas de deixar-ho, potser estava molt cansat. L’esforç que faig per venir aquí, que són milers de quilòmetres, no em costa gens. Acabo cansat, però gaudeixo. I la millor sensació que puc tenir és aquesta, fer les coses amb ganes i fer el que t’agrada. En aquest sentit, és inoblidable.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li