Molt més que un ascens

0
662

El futbol està envoltat de variables. En un ascens, per exemple, la xifra de condicionants que el justifiquen pot arribar a ser molt heterogènia: els més afortunats l’aconseguiran a cop de talonari; els resultadistes et diran que tot depèn de la classificació, d’aquell partit jugat a fora que va donar tres punts d’or, i els més escèptics, sempre temorosos, s’espolsaran els mèrits de sobre parlant de la sort. Moltes variables i molts tòpics, sí, però entre aquestes justificacions sovint banals cada vegada s’hi està esmunyint amb més força una altra raó més coherent d’argumentació sòlida: la planificació esportiva des de baix.
Un exemple el trobem a Bàscara. L’equip del municipi altempordanès va certificar el seu ascens directe a tercera catalana fa dos diumenges, després d’aprofitar-se d’un empat de l’Albons, segon classificat del grup 30 de la quarta catalana, contra el Pals Atlètic. L’ensopegada dels albonencs queia com un regal tardà: el club blau-i-grana fa vuit anys que va baixar de categoria i des de llavors ha protagonitzat una llarga odissea per tornar a aixecar el vol.
La progressió d’enguany no s’explica ni pel talonari, ni per la calculadora ni per la fortuna futbolística. La raó és la base. “La clau de l’èxit ha estat l’equip juvenil format l’any passat, quan en Francesc Ayats va tenir la idea d’aprofitar una bona fornada de jugadors provinents de Vilamalla, Peralada o Figueres. L’equip va fer un gran futbol i va acabar pujant a primera divisió juvenil”, explica Marc Pons, el porter i president del club i un dels tres jugadors supervivents d’aquell equip que va descendir fa vuit anys juntament amb el central Jordi Vicens i el mateix Ayats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li