Mitja comarca s’abasteix de petits aqüífers no controlats que depenen molt de la pluja

0
870

A partir d’ara les variants hidrològiques de cada zona s’analitzaran per separat per poder aplicar mesures adaptades


El Govern de la Generalitat ha aprovat el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, popularment conegut com el Pla de sequera. Es tracta d’una eina que vol millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. I per aconseguir-ho, substituirà l’aplicació dels decrets de sequera que s’aprovaven fins ara i que comportaven restriccions globals arreu del país.

El nou pla divideix el territori de les conques internes en 18 unitats d’explotació per adaptar-se a les característiques de cada zona. Els 68 municipis de l’Alt Empordà s’inclouen en quatre unitats diferents, i en destaca el fet que gairebé la meitat dels pobles (33) s’abasten de petits aqüífers que no estan contínuament controlats, o de captacions superficials en rius no regulats, de manera que depenen molt de les pluges. Una altra part important (23 pobles) s’abasteixen d’aigües subterrànies provinents d’aqüífers importants que sí que estan controlats de manera contínua per l’Agència Catalana de l’Aigua. I els altres 12 se subministren directament de l’embassament de Darnius-Boadella.

A cada unitat s’hi analitzaran les variables hidrològiques per separat i s’oferirà una proposta d’estat a l’instant. Així, les mesures contra la sequera no seran homogènies com fins ara, sinó que s’adaptaran a cada zona.

El mateix pla determina cinc possibles escenaris: normalitat (les reserves d’aigua embassades estan al 60% de la seva capacitat o més), prealerta (40-60%), alerta (25-40%), excepcionalitat (17-25%) o emergència (16% o menys). I a partir de l’alerta ja es començaran a aplicar mesures per disminuir l’ús de l’aigua, com ara reduir desembassaments, prohibir determinats usos en zones urbanes o, si s’arriba a l’emergència, restriccions en tots els usos. I una altra novetat és que s’activaran mesures preventives molt abans d’arribar a una situació de sequera. A mesura que vagin disminuint les reserves dels recursos convencionals, aniran agafant més rellevància els no convencionals (dessalinització, pous de sequera, aigua regenerada…).

A més, el mateix pla ja especifica, per exemple, que en fase d’alerta Portbou, Llançà, el Port de la Selva i Roses hauran de fer servir aigua reutilitzada per a usos públics, i Colera per al reg. També indica que una possibilitat de reforçar l’aqüífer Fluvià-Muga és substituir una part de les extraccions per aigua superficial de Darnius-Boadella.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li