MissiĂł impossible

0
1399

1a VOLTA – Hauria de parar a la farmĂ cia, a la llista de material del casal del gran em demanen una xeringa de 10 ml. I ja que hi som aprofitarĂ© per anar a buscar un paquet de bolquers al supermercat, que vivim al lĂ­mit i qualsevol dia li hem de posar un esparadrap al cul al petit. I a la fruiteria! No poden alimentar-se a base de Petit-suisse tota la setmana! Espero trobar pĂ rquing rĂ pid. Sort en tinc que el petit estĂ  dormint. Quan obri un ull i vegi que som al cotxe començarĂ  una serenata de tres parells de pebrots. No entenc com pot desesperar-se tant al cotxe, no se suposa que el run-run calma els nens? No hi ha res pitjor que una mare desesperada al volant (i sense trobar pĂ rquing).

2a VOLTA – Mira que bĂ©, ara sona la meva cançó preferida! Espero no trobar cap lloc per aparcar fins que no s’acabi. Aquests moments sĂłn pura glòria, per un moment ha semblat que tinguĂ©s tota la calma del mĂłn. Però necessito aparcar! He d’anar a comprar tot el que em falta abans de les 17h, sinĂł haurĂ© de venir amb tots dos i puc morir en l’intent.

3a VOLTA – La mare que em va parir, si a mitjans de maig ja estem aixĂ­, com ens ho farem a l’agost? Això dels pĂ rquings no ho acabo d’entendre, cada vegada hi ha mĂ©s cotxes, i cada vegada els ajuntaments s’entesten a destruir mĂ©s pĂ rquings. Deuen estar creant l’excusa perfecta per construir-ne un de nou i despampanant (i de pagament, Ă©s clar). Ja se sap, l’obra pĂşblica Ă©s llaminera…

4a VOLTA – Desisteixo. Falten 20 minuts perquè el gran surti de l’escola. No tinc temps. Me’n vaig i l’intentarĂ© sobornar amb algunes galetes perquè m’acompanyi a comprar. Pobre, sort que Ă©s bon nen i segur que no hi posa cap pega.

5a VOLTA – El petit s’ha despertat. I brama. Brama com si l’estiguessin obrint en canal per fer-me saber que odia el cotxe. Almenys ja els tinc els dos asseguts. El gran m’intenta explicar com li ha anat el dia a l’escola i jo intento sentir-lo entre plor i plor. I intenta posar el xumet al seu germĂ  petit que es recargola a la seva cadireta. Un pĂ rquing si us plau. Comença a ser urgent.

6a VOLTA – Mira! SĂ­! Per fi! Aquesta bona dona se’n va, que bĂ©, a veure si ho puc enllestir tot rĂ pid i anar cap a casa. Amb aquest panorama que arrossego el carrer Ă©s territori comanche.

I aparco. I tant si aparco! Aparco tant que quan intento obrir alguna de les dues portes del darrere resulta que no puc. El canal de part és més ample que qualsevol dels espais que queden per obrir les portes del darrera i descarregar els nens. Així que torno a pujar al cotxe amb tots dos plorant: un perquè vol les galetes que li he promès, i l’altre perquè vol baixar del cotxe. I mentrestant els tertulians de la ràdio parlen de persones amb mobilitat reduïda: “T’imagines haver de descarregar i montar unes rodes cada vegada que baixes del cotxe, i baixar-ne a pes una persona?” I llavors intento entendre quina diferència hi ha entre algú que porta una persona amb cadira de rodes i algú que porta un cotxet. Acabem tots tres plorant. Aquesta nit bolquer d’esparadrap i de postre… Petit-suisse.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li