Missió impossible

0
1434

1a VOLTA – Hauria de parar a la farmàcia, a la llista de material del casal del gran em demanen una xeringa de 10 ml. I ja que hi som aprofitaré per anar a buscar un paquet de bolquers al supermercat, que vivim al límit i qualsevol dia li hem de posar un esparadrap al cul al petit. I a la fruiteria! No poden alimentar-se a base de Petit-suisse tota la setmana! Espero trobar pàrquing ràpid. Sort en tinc que el petit està dormint. Quan obri un ull i vegi que som al cotxe començarà una serenata de tres parells de pebrots. No entenc com pot desesperar-se tant al cotxe, no se suposa que el run-run calma els nens? No hi ha res pitjor que una mare desesperada al volant (i sense trobar pàrquing).

2a VOLTA – Mira que bé, ara sona la meva cançó preferida! Espero no trobar cap lloc per aparcar fins que no s’acabi. Aquests moments són pura glòria, per un moment ha semblat que tingués tota la calma del món. Però necessito aparcar! He d’anar a comprar tot el que em falta abans de les 17h, sinó hauré de venir amb tots dos i puc morir en l’intent.

3a VOLTA – La mare que em va parir, si a mitjans de maig ja estem així, com ens ho farem a l’agost? Això dels pàrquings no ho acabo d’entendre, cada vegada hi ha més cotxes, i cada vegada els ajuntaments s’entesten a destruir més pàrquings. Deuen estar creant l’excusa perfecta per construir-ne un de nou i despampanant (i de pagament, és clar). Ja se sap, l’obra pública és llaminera…

4a VOLTA – Desisteixo. Falten 20 minuts perquè el gran surti de l’escola. No tinc temps. Me’n vaig i l’intentaré sobornar amb algunes galetes perquè m’acompanyi a comprar. Pobre, sort que és bon nen i segur que no hi posa cap pega.

5a VOLTA – El petit s’ha despertat. I brama. Brama com si l’estiguessin obrint en canal per fer-me saber que odia el cotxe. Almenys ja els tinc els dos asseguts. El gran m’intenta explicar com li ha anat el dia a l’escola i jo intento sentir-lo entre plor i plor. I intenta posar el xumet al seu germà petit que es recargola a la seva cadireta. Un pàrquing si us plau. Comença a ser urgent.

6a VOLTA – Mira! Sí! Per fi! Aquesta bona dona se’n va, que bé, a veure si ho puc enllestir tot ràpid i anar cap a casa. Amb aquest panorama que arrossego el carrer és territori comanche.

I aparco. I tant si aparco! Aparco tant que quan intento obrir alguna de les dues portes del darrere resulta que no puc. El canal de part és més ample que qualsevol dels espais que queden per obrir les portes del darrera i descarregar els nens. Així que torno a pujar al cotxe amb tots dos plorant: un perquè vol les galetes que li he promès, i l’altre perquè vol baixar del cotxe. I mentrestant els tertulians de la ràdio parlen de persones amb mobilitat reduïda: “T’imagines haver de descarregar i montar unes rodes cada vegada que baixes del cotxe, i baixar-ne a pes una persona?” I llavors intento entendre quina diferència hi ha entre algú que porta una persona amb cadira de rodes i algú que porta un cotxet. Acabem tots tres plorant. Aquesta nit bolquer d’esparadrap i de postre… Petit-suisse.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li