Miquel Roura: «No penso que la situació política pugui alterar l’economia del sector de les espelmes»

0
944

És el gerent de l’empresa Ceres Roura, amb seu a Figueres, i l’actual president de l’Association European Candle Makers (AECM). En aquesta entrevista tractem diferents temes relacionats amb l’expansió de l’empresa, el sector de la cera, la tendència i les novetats que oferiran de cara a l’any vinent, i també analitzem la situació política tant en el vessant nacional com local


 

Recentment l’empresa ha obert una nova societat, Roura Candles USA Inc. Un cop més, s’aposta per la internacionalització.
La internacionalització a l’empresa comença cap a l’any 1998, l’estiu que m’incorporo a treballar. I llavors, aquell setembre vam patir l’incendi i vaig pensar: «Ostres, ara que havia decidit començar aquesta feina, un mes després em quedo sense», però finalment vam tirar endavant i tot va continuar igual.

I va ser quan vaig adornar-me que als anys setanta, vuitanta i noranta no es feia l’acció de vendre, moltes empreses eren només productives. A més, la gent ja et venia a comprar a la nau, no necessitaves una xarxa de vendes. I va ser just als meus inicis quan vam començar a tenir peticions de gent de l’estranger i em van dir: «Nen, tu que toques algun idioma, posa’t al telèfon i a veure què volen». I realment vam començar així, tots els clients estrangers me’ls declinaven a mi. I un d’aquests clients era americà i va marcar els inicis de l’exportació. Val a dir que nosaltres ja veníem producte a l’estranger però no fèiem la feina comercial d’anar a picar pedra, de veure clients o de fer estratègies anuals com ara, que ens marquem tres països cada any, a banda dels que tenim, per exportar. Cada any creix una mica la internacionalització, costa, però hi apostem.

Com dèiem, la darrera aposta ha estat els EUA, això vol dir que Europa ja la teniu coberta?
Europa té algun punt que està més tocat i es noten més les crisis, sobretot als països mediterranis. En canvi, els nòrdics estan molt més avançats i els preus són més competitius, si anem allà és per vendre a preu de cost… Per això ens semblava interessant tornar a intentar posar un peu als EUA. Ara hi tenim 8 o 10 clients i ells mateixos ens van dir que era complicat comprar des d’aquí perquè quan un americà compra, ell és l’importador d’aquell producte i, per tant, el responsable. Si hi ha algun problema, la responsabilitat és del meu client per dir-ho així. Aleshores volíem sortir una mica d’aquesta responsabilitat i que nosaltres féssim la importació per ells, i sumat al tema dels estocs, vam decidir muntar la societat allà per poder facturar directament. L’oficina la tenim a Nova York i el magatzem finalment a Miami.

Un 20% de la facturació de l’empresa prové de la internacionalització, és aquest el futur?
Sí, ara estem creixent una mica més, entre el 21 i el 22%. Però costa.

Costa, diu, però de fet la marca ja està present a 28 països d’arreu del món. Es diu de pressa…
Hem picat molta pedra, sí… (entre riures)

On s’està picant ara?
Fa tres o quatre mesos hem agafat un distribuïdor a Rússia, han fet comandes i han repetit, sembla que el producte agrada, per tant, té pinta de poder ampliar-se. I estem treballant a països africans, ja fa tres o quatre anys que hi traiem el nas i també ens estan donant bons resultats. I en l’àmbit nacional, seguim amb totes les cadenes de distribució com Mercadona, Eroski, Carrefour, Bonpreu, Lidl, Aldi…

I pel que fa a la producció en si, ja estem treballant i dissenyant la campanya d’estiu del 2019.

El producte estrella de Ceres Roura, si no m’equivoco, són les espelmes d’església. Continua en aquesta tendència?
Certament, els ciris de missa, és a dir, el típic bloc vermell és el producte que més venem. De fet, ara fa dos mesos que estem 24 hores sense parar, només fabricant aquest tipus d’espelma per l’1 de novembre, per Tots Sants. És una bogeria! A l’any venem 9 milions d’unitats d’aquesta espelma, però només el dia de Tots Sants se’n venen 3 milions. En volum és la més venuda, sens dubte.

El seu, és un sector amb molta competència? Creu que està en bona salut?
És un sector que cap als anys vuitanta va passar d’oferir l’espelma purament litúrgica a fer l’espelma decorativa, amb color i perfum… Potser va ser un canvi de tendència pel turisme estranger, ja que estan molt més avançats i tenen més arrelada la cultura de l’espelma. A nosaltres no se’ns havia ocorregut perquè era un producte només d’església.

Actualment a Espanya hi ha una dotzena d’empresaris cerers i gairebé tots fan el bloc de missa, per exemple. Penso que el sector està en bona salut, encara que pirates i que treballin amb poca qualitat n’hi ha a tot arreu, però en general té bona salut.

I creu que la situació política catalana i espanyola pot alterar la sintonia del sector?
No, en el nostre cas no penso que la situació política pugui alterar l’economia del sector.

Quina hauria de ser, doncs, la posició de l’empresariat?
Amb la política, vulguis o no, hi convivim cada dia. Encara que no t’agradi, no pots obviar-la. És veritat que els empresaris estan per comprar, vendre i fer negoci però al final la política sempre et toca, per un costat o altre. Potser està bé mantenir-te’n al marge, perquè si un empresari es vincula molt a aquest món, farà mal a un client o un altre. Però penso que en l’àmbit d’afectació és mínim, potser sents algun comentari de proveïdors o clients… però res important.

Comentaris com ara…?
Doncs «si sou independents no us penso comprar més», però jo sempre els faig la reflexió que la política està molt per sobre de nosaltres i «no serem ni tu ni jo qui decidim si som catalans, espanyols o el que sigui, seran uns altres els que ens diran què som. I si algun dia som independents què faràs? Tu que ets empresari, aniràs a comprar a un altre que et cobrarà un 10% més pel sol fet de no ser català?» I quan ho senten, diuen «tens raó, no me la jugaré a un altre que em doni pitjor qualitat o m’apugi el preu».

Vaig llegir que hi ha hagut diferents boicots empresarials al llarg de la història d’independència de països, però el que més temps ha durat ha estat de sis mesos. Per tant, no és cap catàstrofe. Durant el temut boicot del cava, per exemple, es va perdre un 1% de venda a Espanya, és cert, però es va augmentar un 15% a l’estranger. Penso que la gent tampoc va al supermercat mirant d’on ve cada producte, no tenim tant temps.

Parlant de política, ara més local, vostè sempre ha estat vinculat al municipi de Figueres. El podrem veure a alguna llista per a les municipals del 2019?
Sí, probablement sí. Fa tres o quatre legislatures que vaig a les llistes electorals per Figueres. Vaig començar l’any 2003 amb la M. Àngels Perxes i en Santi Vila. Jo tenia 22 o 23 anys i no sabia ni on em posava, i ja fa 14 anys que soc militant a Convergència i ara a PDeCAT. Sempre he estat vinculat a l’executiva del partit, el meu pare amb tres o quatre persones més va ser un dels fundadors de Convergència a Figueres.

A una llista es poden ocupar diferents números, el 3 o al 20, per exemple… A quin veurem a Miquel Roura?
Ui no, no, jo estaré a partir dels números 10 o 11 i cap a baix, per no entrar al consistori. No m’agrada tant la política com per ser regidor de l’Ajuntament de Figueres. Ho portaria molt malament això dels semàfors verds o vermells (entre riures). La política és injusta i en l’àmbit local encara més. Falta molta cultura política aquí, els nòrdics són molt més coherents i penso que hauríem d’aprendre una mica d’ells.

ÀNGEL REYNAL

Quina anàlisi fa de l’actualitat política figuerenca?
La ciutat està a un punt de crispació i s’ajunten diversos factors. Al Govern hi ha cinc persones i em consta que pateixen pel volum de feina, pels problemes i també per les herències que han rebut d’altres governs. A més, a Figueres hi ha molt incivisme i això no és culpa del grup que governa. La gent es queixa, i té raó, però té un punt d’injustícia pels que governen. La immigració és un altre dels factors, no sé si estem 40% d’immigració a la ciutat, això és molt i a Figueres li costa engolir aquest nombre. I la delinqüència ha augmentat des de la crescuda de la immigració, no sé si pot ser a causa d’això o no, però genera malestar general. No en soc conscient però no sé si s’ha fet prou bé la distribució circulatòria, cal pensar, però, que Figueres té els mateixos carrers de fa 50 anys i en canvi hi ha tres o quatre vegades més de vehicles que hi havia temps enrere. Veig que els que estan a Govern pateixen però realment fan tot el que poden. També penso que a vegades no s’han teixit algunes complicitats amb l’oposició que haurien anat bé per donar un cop de mà, potser perquè la idea no els agrada o potser perquè és d’aquest color polític. Es barregen massa coses.

I com a empresari, quina creu que és la mancança que té Figueres i l’Alt Empordà? Quin encàrrec donaria a l’Administració pública?
D’infraestructures, des del meu punt de vista, no hi ha mancances importants. El que sí que costa molt és l’Administració, que és molt feixuga. Tant en l’àmbit local com nacional, a una persona que vol innovar o muntar un negoci nou se li fa molt complicat i realment n’hi ha per plegar. Et posen problemes per tot, pel cartell, l’aparcament, has de pagar impostos abans d’hora… Entenc que una persona que comença un negoci no té gaire capital per invertir i els primers mesos són sense benefici i es fan complicats. Si s’agilitzessin els tràmits i es posposessin un any algun dels pagaments seria més fàcil i la gent emprendria molt més.

Recuperant el bloc empresarial, explicava que ara estan treballant en la campanya d’estiu del 2019. Quines novetats ens pot avançar?
Ja tenim gairebé tancat els 5 o 6 models nous d’espelma que vendre. Seguim apostant per la mida de sobretaula, ni massa gran ni massa petita, que dura 30 hores i és molt eficient. Aquest any el que farem és jugar amb diferents dissenys, ja tenim motius mediterranis que estan funcionant molt bé. També tindrem dissenys amb estrelles de mar i curculles dibuixades a pinzell amb aquarel·la. I d’altra banda, les que també han funcionat molt bé, a més de les espelmes per repel·lir mosquits, són les que tenen perfum de gerani i són contra les mosques. La novetat serà que el pot estarà pintat amb pics vermells, per donar-li un aire més folklòric i inspirar-nos una mica en els balcons del sud, plens de geranis.

Els dissenys seran les principals novetats d’aquesta temporada i utilitzarem els colors de moda, com ara el turquesa, el mostassa, el fúcsia… Tirem més pel disseny perquè el producte en si ja és efectiu. També cal destacar que llançarem una espiral d’encens amb biocida per matar el mosquit, el teníem fins ara era amb citronel·la, que fa marxar els mosquits però no els elimina.

A banda de ser un dels empresaris pioners en el sector de la cera de la Península Ibèrica, també és el president de l’Associació Europea de fabricants d’espelmes. En què està treballant l’agrupació?
Cada any els cerers europeus fem una assemblea en algun país del continent. I a banda, al món hi ha tres associacions més: l’europea, l’americana i la sud-americana. Tots actuen independentment però un cop cada tres anys ens reunim per fer un congrés mundial de cerers. Ens trobem unes 600 persones durant tres o quatre dies i fem tallers, networking, conferències… Aquest 2019, he pogut estirar el congrés mundial a Barcelona. Per primer cop a la història es portarà a Europa, serà a l’abril i ja hi estem treballant.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz