Miquel Roura: ‘El que volem és planificar, fer estratègia i combatre el quadripartit que hi ha a l’Ajuntament’

0
593

L’empresari i propietari de Ceres Roura es posa al capdavant de l’executiva local del PDeCAT a Figueres. En aquesta entrevista desgrana quins han de ser els objectius de la nova junta i fa una valoració de la situació actual a la ciutat. A banda, també detalla el paper de la formació en les properes eleccions catalanes i l’efecte que poden tenir els canvis de sigles en els comicis del febrer


 

Què fa que Miquel Roura agafi el relleu de Chantal Olivé a la presidència de l’executiva local de PDeCAT a Figueres?
Sempre havia estat a les llistes en un segon terme perquè sempre m’ha interessat la política i més aquest partit en concret. El que ha donat el relleu ha estat que hi teníem Jordi Masquef però per incompatibilitat de càrrecs, ja que ell està a l’Ajuntament, va deixar la presidència. Llavors al capdavant s’hi va posar Chantal Olivé però ja ens va dir que per un període curt. Vam quedar que seria per mig any i ara ja porta un any i mig al capdavant de l’executiva, i quan em van comunicar que havíem de buscar el relleu, em van dir que apareixia el meu nom. Al primer moment vaig tirar-me enrere però al final es van alinear alguns factors i vaig dir que sí. Era un moment en què molta gent del partit marxava a Junts per Catalunya i justament a mi em va causar l’efecte contrari. En aquell punt vaig pensar que si la gent abandonava el vaixell per uns ideals que hem treballat durant molts anys, ara perquè unes persones de dalt de tot discrepin d’unes altres no podíem engegar-ho tot a rodar. Vaig veure clar que si la gent marxava el que jo havia de fer era quedar-me. Anys anteriors, la política no m’ho havia demanat però ara, amb un punt de ràbia i honor vaig dir «em quedo». Estic en un moment dolç i tranquil i ho puc compaginar, per això vaig decidir-ho així.

Què vol aportar-hi a l’executiva?
Bé, el que volem és renovar. El que volem com a executiva és ser les orelles de les persones que tenim a l’Ajuntament però des del carrer. A l’executiva som una dotzena de persones de diferents àmbits que anem sentint i veient el que passa a la ciutat. El que fem és comentar les coses amb la gent del nostre partit que està a l’Ajuntament, tot allò que ens arriba a les orelles sobre on s’ha de vigilar o què cal treballar o millorar de la ciutat. Els que estem fora del consistori ens adonem que tothom qui està dins l’Ajuntament sembla que està a una bombolla i no és la realitat del carrer. A fora hi ha 40.000 persones amb veu i volem ser la veu de tota aquesta gent de Figueres. El que volem és planificar, fer estratègia i combatre el quadripartit que hi ha a l’Ajuntament. Podem fer poca cosa perquè les votacions les tenen guanyades, però com a mínim hem de poder traçar una estratègia o intentar ser l’alternativa i, de fet, que la gent ens vegi com l’alternativa. Veiem errades que es fan des de l’alcaldia i que creiem que no haurien d’anar per aquí. A més, ens fa la sensació que molta gent pensa com nosaltres. De fet, així ho van demostrar perquè vam ser la llista més votada i per això en el que creiem nosaltres és en el que creu la majoria de ciutadans.

Dels objectius principals que defensa la formació local, el primer és reactivar la ciutat de Figueres. Com?
El nostre partit sempre ha estat molt més a prop de l’economia, del comerç… Creiem que els diners s’han d’injectar al motor, són com la gasolina que va directe al motor per fer córrer la màquina. Nosaltres som d’aquest parer, creiem que les ajudes i els diners han d’anar per aquí.

Figueres, però, té una realitat social bastant complicada. Com s’ha de gestionar?
També s’ha d’ajudar i cal treballar-hi. Clar que s’ha de destinar una part a la gent que no té recursos però a mi em fa la sensació que els governs, més aviat d’esquerres, donen el 90% dels diners a la gent que no en té. I el 10% a la gent que està al capdavant de l’economia començant a pedalar. I a veure, als que pedalen els has de donar molta aigua perquè tirin endavant, i si aquests van endavant, arrossegaran aquells que hi ha darrere. En Santi Vila feia un paral·lelisme similar, deia: «Prefereixo alimentar el primer vagó, que és on hi ha el carbó, i així els altres van seguint, que no alimentar l’últim vagó, que no fa res». En aquest sentit vull dir que nosaltres donàvem moltes ajudes al comerç, hi érem a sobre, intentàvem engegar campanyes per promocionar el rovell de l’ou, etcètera. Ara està enfonsat, la Covid-19 en té part de culpa perquè els francesos no acaben de venir, però potser és perquè no s’ha gestionat prou bé. Ara també hi ha molts de robatoris, cada dia en sents un o altre, al diari també llegeixes notícies de cultiu de marihuana… És escandalós. Quan en Jordi Masquef va ser l’alcalde de Figueres, durant aquells mesos, li deien el xèrif perquè va posar mà dura en aquest sentit. I penso que ha d’anar així, no és un tema de racisme en absolut, però es constata que qui més delinqueix és la gent immigrada, potser perquè tenen menys recursos però cal buscar altres vies d’ajuda. El que convé és que qui la faci la pagui i que la Guàrdia Urbana hi estigui al damunt. També per això vam dotar el cos de més agents i els vam coordinar de manera diferent per haver-hi més presència policial al carrer i d’aquesta manera dissuadir. Recordo Masquef d’alcalde, que va tenir reunions amb el conseller Buch per aportar més dotacions de Mossos d’Esquadra i també va entrar més Guàrdia Urbana. Alguna cosa vam aconseguir però ara no em fa aquesta sensació.

Per xifres, però, a la ciutat sí que hi ha més agents de policia.
Per xifres sí però la coordinació és el que pensem que s’escapa. És cert que n’hi ha més, amb el nostre govern ja en van entrar uns quants però potser hi ha una patrulla regulant el trànsit a un carrer que no convé i no hi són en hores més puntes, sobretot passejant pel centre o als vespres, que anar per Figueres fa mitja por. En aquests horaris per què no pot haver-hi una mica més presència? Fa sensació d’inseguretat, que hi és i és real perquè hi ha molts més furts i robatoris a l’interior de comerços.

El segon dels objectius era recuperar valors i centralitat. Quins valors creu que s’han perdut?
Aquests objectius són més en clau nacional. El de recuperar la centralitat vol dir que portem uns anys d’alts i baixos molt frenètics i per part de l’Estat espanyol hi ha hagut patacades que tampoc ens esperàvem. Amb això de recuperar valors i centralitat volem dir: «Centrem el país i calmem-nos.» Al nostre partit, quan va haver-hi la separació de Junts per Catalunya i PDeCAT… Vull deixar clar que Puigdemont és un líder admirable però està entre les cordes i fa la sensació que no té més sortida que aquesta de trencar-ho tot i de la independència unilateral. Nosaltres estem molt d’acord amb la independència i que Catalunya esdevingui un estat propi, tot el partit hi està d’acord, però l’única diferència que tenim entre Junts i nosaltres són els tempos. Ells ho volen de manera immediata i trencant amb petit qui peti i nosaltres pensem que hem d’agafar massa muscular i estar ben preparats. Fa tres anys ho vam intentar, jo encara me’n ressento moralment i penso que ara mateix tornar-ho a intentar és un error. Hauríem de dotar-nos d’unes estructures d’estat que ens van dir que hi eren però a l’hora de la veritat no hi eren. La hisenda pròpia no hi és; els ports, aeroports i fronteres no els tenim controlats; La Caixa tampoc la tenim controlada… per tant, són temes molt importants que hauríem de tenir controlats abans de fer una embarcada com aquesta.

Agafar massa muscular va en la línia de l’«eixamplem la base» d’ERC?
No, no penso que hagi de ser eixamplar base de persones com es demana des de l’altra formació. Quan em refereixo a la massa muscular em refereixo a fer créixer les institucions. Començant per controlar la nostra policia, els aeroports, les fronteres, tenir la clau de La Caixa… a aquesta mena d’estructures em refereixo, i a dotar Catalunya, perquè fins ara Espanya ens ha retallat en tot. Hem de tornar a fer política com Déu mana. Si s’ha de tornar a fer allò mític de «la puta i la Ramoneta» que feia Convergència i anar a pidolar a Madrid i poder rascar alguna cosa, doncs ho fem, i tot això que ens emportem abans de posar-s’hi de cul. Amb això volem dir centrar el país i deixar-nos de kamikazes i factors extremistes, i més en un context de crisi econòmica i sanitària com tenim ara. És molt important el país i la independència però crec que la prioritat de la majoria ara mateix és superar la crisi econòmica i la Covid-19. Després ja parlarem d’independència, d’aquí a un any si vols, però ara mateix fa la sensació que la població no ho té com a prioritat. I amb «recuperar valors» em refereixo a valors de primera necessitat. Hi ha gent extremista que diu que la independència és una primera necessitat però hi ha gent que està des de fa mesos a l’hospital.

Foto: Àngel Reynal

Amb la vista a les eleccions, els canvis de nom i moviments entre partits passaran factura?
Sí, sí. Ens passarà factura en dos sentits, perquè sempre que divideixes votant i electorat passa factura. El 90% del programa de Junts per Catalunya, de PDeCAT i del PNC és el mateix. Canvien dos o tres matisos, uns volen la independència demà passat, els altres d’aquí a tres mesos i els altres d’aquí a un any.

La formació a Figueres ha respectat cada perfil.
Des de Junts per Figueres, que ens vam presentar a les eleccions municipals, vam dir que era un grup transversal on la majoria d’aquesta formació és independent i no té carnet. I precisament era el que volíem, ja que enteníem que la ciutat és així, plural i amb gent de diferents àmbits. És per això que volíem gent que toqués diferents sectors de la ciutat. El grup queda intacte, sí que és veritat que hi ha algun perfil, per exemple a Carles Arbolí i un parell més, que han preferit aquesta altra opció, que és molt i molt semblant, però probablement perquè allà els han promès unes aspiracions polítiques més altes. Ja veurem després d’aquestes eleccions quina massa muscular agafa aquest partit.

El tercer objectiu sí que és centrat en la ciutat. En dieu «traçar el full de ruta». Quin ha de ser?
Tal com està la ciutat ho veiem tan desolador…

En diu «desolador» però els últims mandats governava la seva formació amb Santi Vila o Marta Felip al capdavant.
La reactivació econòmica és bàsica, cal ajudar molt el comerç amb injeccions econòmiques i fer programes per incentivar que la gent vingui a comprar a Figueres, programar ofertes, aparcaments gratuïts, fer els carrers més agradables, promocionar més el museu Dalí… Això és reactivació econòmica ràpida i d’això tant el comerç com la restauració o l’hostaleria se’n veuen beneficiats ràpidament. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li