Miquel Roig: ‘Cal vendre una mica d’optimisme i entusiasme per a la ciutat i el seu comerç’

0
1230

L’empresari figuerenc forma part de la cinquena generaciĂł de la Sabateria Roig, que aquest 2019 celebra els seus 150 anys. Aquest serĂ  un any d’actes relacionats amb l’aniversari i el comerç de la ciutat. Diu que un dels objectius Ă©s vendre optimisme i transmetre la importĂ ncia del comerç tradicional, ja que s’estĂ  perdent a causa del poc relleu generacional i la venda en lĂ­nia


 

Calçats Roig celebra 150 anys i és una de les botigues de sabates més emblemàtiques de la ciutat. Què ens pot avançar de la celebració?
Vaig quedar parat de la gent que va venir a la presentació de tots els actes que farem durant l’any. Vull destacar que tots els actes tenen la premissa comuna que la celebració estigui molt lligada a la ciutat de Figueres. Una de les qüestions que volia ressaltar era que cal vendre una mica d’optimisme i entusiasme per a la ciutat i el seu comerç, i exportar la il·lusió i la confiança en el comerç, la gent i la ciutat. El tret de sortida va tenir lloc la setmana passada, amb la inauguració de les pantalles informatives que hem instal·lat a la façana de la botiga i que simulen els tancaments que es feien abans. S’hi poden veure unes fotografies en què surt el meu avi tancant els porticons. Hem fet una simulació de com era abans. Això serà a la façana durant tot l’any, juntament amb una frase, en quatre idiomes, per tal que la gent de la ciutat i el turista entenguin que celebrem els 150 anys. També vull destacar que aquesta celebració la fem de la mà de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres.

A banda d’aquesta pantalla informativa, quins sĂłn els actes que formen part de la programaciĂł d’aquest 150è aniversari?
A l’abril farem una jornada de comerç molt interessant, amb dos professors de l’ESCODI, Escola UniversitĂ ria de Comerç, adscrita a la Universitat de Barcelona. La conferència es diu «Cinc minuts d’observaciĂł a la botiga», i serĂ  una mena de mapa econòmic de la botiga, per tal de saber on s’Ă©s mĂ©s productiu, què interessa a la gent, etc. De la primera conferència se n’encarregarĂ  SĂ­lvia Bach. La segona anirĂ  de la mĂ  d’Albert Vinyals, que farĂ  una ponència sobre com atraure clients.

Un cop passat l’abril, arribarĂ  Santa Creu, les fires i festes de Figueres. Es farĂ  alguna activitat relacionada amb la celebraciĂł?
Aquestes dates sĂłn un element identificador de la ciutat i nosaltres hi participarem amb una exposiciĂł que instal·larem a les dues botigues de la Rambla. SerĂ  una mostra de les bosses comercials des de l’any 1978-79, quan jo hi vaig entrar a treballar, fins al 2019. He anat guardant les diferents bosses. AixĂ­ es podrĂ  veure l’evoluciĂł tant del grafisme, com dels materials utilitzats, la impressiĂł, etc. La primera bossa, de Calzados Vilanova, era de color beix i marrĂł, i ara hem acabat amb gris i negre, però hem passat per grocs, taronges… mil colors! Ho complementarem amb imatges de la botiga i dels canvis. I al juny farem la festa grossa.

La festa grossa! Diuen, però, que Ă©s una sorpresa i que no sap ben bĂ© què li espera…
Exacte, no sĂ© encara com serĂ . SĂ© que la celebraciĂł oficial dels 150 anys serĂ  a La Cate. I, com dius, Ă©s una sorpresa per a mi i per a tothom, lògicament. AnirĂ  a cĂ rrec de La Funcional de Teatre i amb el guiĂł de Josep Valls. Vaig parlar amb en Josep i em va dir «ja tinc el guiĂł al cap!» i un dia van venir ell i en Josep Maria Cortada a dir-me que se n’ocupaven. No sĂ© si dir-ne espectacle, obra de teatre… No sĂ© què serĂ , però es farĂ  el divendres 7 de juny a les 20.30 h i es farĂ  a La Cate. I, un cop passat Santa Creu, l’AcĂşstica.

Santa Creu, AcĂşstica… Ben bĂ© una celebraciĂł lligada a la ciutat. Què s’hi farĂ  al festival de mĂşsica?
Ja hem fet els primers contactes i no sabem encara què serĂ . Potser patrocinarem algun concert a la placeta baixa de La Rambla o vindran Els Catarres a singnar CDs a la botiga. No ho sabem exactament, però estarem vinculats amb el Festival AcĂşstica i ens fa molta il·lusiĂł. A banda de l’AcĂşstica tambĂ© estarem a la Mostra del Vi de l’EmpordĂ , de manera potser mĂ©s especial, ja que tinc un amic que tĂ© una vinya amb 300 ceps i em va dir «si surten 150 ampolles, seran per a tu». Per tant, tindrem un vi que es dirĂ  Glop de Tramuntana, un vi especial i Ăşnic: serĂ  un vi que em regalen i les accions del qual aniran acompanyades d’accions comercials. La intenciĂł Ă©s obsequiar als clients durant tota la celebraciĂł. D’altra banda, tambĂ© hi haurĂ  articles especials pels clients, com ara bosses, productes seleccionats, edicions limitades i Ăşniques. D’aquesta manera, el client, a banda de poder comprar la sabata, tindrĂ  el plus afegit de les accions comercials. Estic content, ja que fa mĂ©s d’un any preparant la celebraciĂł i no hi ha hagut cap entitat que m’hagi dit que no. TambĂ© hem parlat amb les diferents marques i algunes marcaran les sabates amb el logotip dels 150 anys. Per exemple, «CastanyĂ© per Roig».

I com acabarĂ  aquesta gran festa d’aniversari?
Potser a l’octubre i al novembre repetirem les jornades de comerç, però el que clourĂ  l’any serĂ  la publicaciĂł d’un llibre que estic escrivint. Es dirĂ  Comprar amb canons i vendre amb violins, que vol plasmar una mica la dificultat que hi ha a l’hora de comprar i de vendre i Ă©s una dita popular que em va fer grĂ cia. InclourĂ  informaciĂł de les conferències i articles relacionats amb el comerç. SerĂ  una història en què parlarĂ© d’innovaciĂł. A mĂ©s, el periodista i escriptor SebastiĂ  Roig, que tambĂ© Ă©s el meu cosĂ­, serĂ  l’encarregat de fer el pròleg.

El primer registre de la botiga data de 1869, però es deia Calzados Vilanova. Per què?
L’empresa va ser fundada pel meu rebesavi, que era de Vilanova de la Muga. Surt al registre d’activitats com a «soguero» perquè recollia el cĂ nem del camp, el netejava, el formava, feia les trenes i llavors feia les espardenyes. La seva dona i la seva mare les muntaven. Com que era de Vilanova, la gent el coneixia com «en Vilanova» i quan va venir a Figueres el 1870, que va obrir la botiga fĂ­sica, va posar de nom Calzados Vilanova. Amb els canvis de generaciĂł va passar a dir-se Sabateria Roig.

La seva és la cinquena generació, però hi ha relleu? Hi haurà sisena?
No ho sé. Els meus fills no sé si estan gaire per la feina, però això és una cosa que mai no se sap. El que sí que sé és que, si hi ha una sisena generació, els ajudaré amb el que calgui. Però hauran de ser ells que encarin el negoci com vulguin. Penso que jo, fins aquí he arribat. Vull dir, fins aquí i avui sé com gestionar aquest model de negoci. Amb els canvis i dificultats que pateix el comerç tradicional, un model així s’acabarà. Les noves generacions ho farien i ho faran diferent, segur. I, per tant, si hi hagués relleu generacional, els donaria la llibertat d’enfocar-ho com ells creguessin millor. Potser en un futur, en lloc de sabates, tindrem cinc ordinadors i la gent comprarà en línia.

Vostè que fa tants anys que està en el sector, com creu que ha evolucionat el comerç tradicional?
MoltĂ­ssim. El que veig Ă©s que no ens podrem adaptar a la velocitat dels canvis. Hi ha qui em diu «ostres, però tu sĂ­ que has innovat». SĂ­, no dirĂ© que no. Hem innovat amb la botiga OrĂ­gens, un altre concepte de botiga que ens permet oferir nous models de comerç. Per exemple, ara hem fet un pop-up de Rita Row. Això Ă©s una evoluciĂł que a Figueres no s’havia fet mai. Però els canvis sĂłn tan rĂ pids que, com a estructura, no ens podem modificar. Comprem amb nou mesos d’antelaciĂł i la venda Ă©s de dècimes de segon. Si ara veus que la Shakira porta unes esportives vermelles i vens aquĂ­ a buscar-les i jo les tinc en groc, tu agafarĂ s l’ordinador i la comprarĂ s per Internet. Aquest canvi tan accelerat Ă©s complicat, ja que jo compro igual com comprava el meu avi i la venda ha canviat molt. És la velocitat el que em fa la sensaciĂł que l’onada ens passarĂ  per sobre. A Figueres, el comerç tradicional quedarĂ , però el futur el tenim difĂ­cil.

S’està perdent la compra tradicional. Les noves generacions no en som conscients. Però és que és molt fàcil comprar en línia!
És clar! La comoditat i el preu que t’ofereixen les noves plataformes Ă©s l’al·licient i jo ho entenc, però això fa mal al comerç de tota la vida. Un es pot mantenir perquè sempre hi haurĂ  pĂşblic. Jo ho comparo una mica amb quan va sortir el fast food, que desprĂ©s va sortir la rèplica de l’slow food. Potser passarĂ  això, però no sĂ© si hi serem a temps. Ara sĂłn moments complicats: la setmana passada em van convidar a una reuniĂł amb la Directora General de Comerç de la Generalitat de Catalunya, que va venir a Figueres, i ens deia que en qualsevol Ă mbit els canvis sĂłn tan rĂ pids que no els podem assimilar. En el sector de la moda es complica encara mĂ©s. Cal pensar que, per fer una sabata, es necessita mĂ©s d’un mes. Amb la immediatesa que busca la gent, Ă©s complicat.

Ă€NGEL REYNAL

Deia que la celebració ha de servir per vendre optimisme a la ciutat. El sector comercial està una mica tocat o, si més no, és la sensació que fa entre la població. Com ho analitza com a comerciant?
Això ve provocat per aquest canvi de model, cada vegada ens hem d’enfocar més cap al nostre segment de clients. Per exemple, si jo tinc 1.000 clients d’edats entre 40-60, he de pensar que, en aquest sector, no li pot faltar res. Però, en canvi, potser no li podré oferir unes plataformes a una noia jove ni unes sabatilles a una senyora gran. Jo m’he de focalitzar en el meu sector de clients i seguir com hem fet sempre: mantenir la qualitat i confort.

Està en bona salut, però, el sector?
És general. El problema a petites o mitjanes ciutats és general, no només a Figueres està passant factura. A tot arreu veus ciutats com Figueres en què passa això: no hi ha relleu, els temps són complicadíssims perquè, a les botigues amb l’acció de venda només pots emocionar i oferir bon servei, però si el públic no ve, ens trobem amb el problema. Penso que, comercialment, a Figueres encara estem per sobre de la mitjana de Catalunya pel que fa a superfícies i botigues comercials: si la mitjana és de 13 establiments, aquí estem a 18. Vull dir, que hi ha una densitat de comerç per habitant molt elevada i crec que, de mica en mica, cal intentar mantenir la confiança en la ciutat i la gent, i donar aquest servei.

Entenc que el comprador francès tĂ© un pes important. És aixĂ­? S’han palpat les mobilitzacions d’arreu?
Molt, molt important. I aquest any s’ha notat més, que ho era, perquè, arran de les mobilitzacions dels armilles grogues, el comprador francès no ha vingut. Ara ja fa mesos que ho notem, ja que al novembre, desembre i gener, no han vingut. Hem estat gairebé dotze caps de setmana sense el públic francès i s’ha notat moltíssim. És un públic molt important per a aquesta zona i també cal cuidar-lo.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li