
SĂČnia GĂłmez Ă©s la creadora de la peça que ballaran els i les alumnes dâonze centres de secundĂ ria de la comarca, participants del projecte ‘Mapa de Ball’
SĂČnia GĂłmez Ă©s performer, artista i coreĂČgrafa. Va estudiar a lâInstitut del Teatre i a P.A.R.T.S., escola de dansa contemporĂ nia a Brussel·les. Ăs la creadora de la peça Pinya que ballaran els i les alumnes dâonze centres de secundĂ ria de lâAlt EmpordĂ , participants del projecte Mapa de Ball.
Com vas començar a ballar?
Des de petita mâagradava la dansa. Jo volia ballar, perĂČ no he acabat dâencaixar mai a les escoles de dansa. Tot i aixĂ tenia una part intuĂŻtiva i emocional que a les escoles em deien que havia dâexplorar. Va ser a travĂ©s de la performance i del moviment quan vaig trobar [i satisfer] la meva dĂšria de nena.
QuĂš Ă©s allĂČ que mĂ©s tâatrau de la performance?
Mâagrada la performance perquĂš tĂ© un component conceptual que es duu a terme a travĂ©s del cos, entenent-lo com a eina. A partir dâaquĂ, arriba tambĂ© la paraula i vaig buscant els objectius que mâhe plantejat, com per exemple, treballar amb elements audiovisuals.
Com defineixes el teu llenguatge?
El meu llenguatge Ă©s molt poc espectacular. A mi mâagrada explorar la creativitat, la imaginaciĂł i les possibilitats de cadascĂș, des dâun pla que sigui el mĂ©s directe i proper possible. Mâagrada molt que les persones aflorin, sorgeixin, es despullin a travĂ©s del seu moviment.
Dâon ha sorgit la idea de Pinya?
Pinya estĂ pensada amb lâobjectiu que els i les adolescents sâapoderin de lâespai escĂšnic, perĂČ tambĂ© de vida. Crec que pot activar el propi carĂ cter, que es vegi la seva individualitat dins del col·lectiu. Començant des dels professors/res, que confiĂŻn en la veu i la creativitat dels seus i les seves alumnes.
Quant de SĂČnia hi ha en aquesta peça?
Per a mi Ă©s igual que la peça tingui uns passos coreogrĂ fics que han dâaprendre. Lâimportant Ă©s que tots junts i juntes donin la seva veu. La senzillesa ben executada amb la força i lâenergia dels i les adolescents, ja Ă©s un Ăšxit. Per a mi, la peça tracta dâexpressar i ensenyar qui sĂłn, tot treballant, polint i dimensionant allĂČ que en un principi pot semblar simple, perĂČ un cop assimilat els permet fer-se grans.
QuÚ hauria passat si Mapa de Ball hagués arribat al teu institut quan eres adolescent?
Hauria sigut un regal. La dansa Ă©s molt fĂsica i va bĂ© quan estĂ s en aquesta Ăšpoca dâestudiant. Tot el treball dâoxigenaciĂł, fer servir el cos com a eina, deixar-te anar i engrescar-te, connectar amb el teu cos i els altres cossos… Ăs una de les virtuts del Mapa de Ball.
Leave a Reply