MicroplĂ tics /Macroplastes

0
881

Com cada any, Nadal i Cap d’Any, que sĂłn les mĂ©s ritualitzades festes, ben poc s’han apartat del guiĂł arxiconegut que s’enceta amb la rifa de Nadal. Continua una orgia consumista, ben orquestrada per la publicitat, que se superposa als Ă pats i a les campanades.

Una mica mĂ©s amagades, perĂČ, surten notĂ­cies realment esperançadores: l’elecciĂł de la paraula de l’any. Una elecciĂł força democrĂ tica. I la paraula Ă©s microplĂ stic!

Els microplĂ stics sĂłn peces petites i poc visibles de plĂ stic que entren i contaminen el medi ambient. Els microplĂ stics no sĂłn un tipus especĂ­fic de plĂ stic, sinĂł qualsevol tipus fragment de plĂ stic que sigui inferior a cinc mil·lĂ­metres, segons l’AdministraciĂł Nacional OceĂ nica i AtmosfĂšrica dels EUA (NOAA). S’introdueixen a ecosistemes naturals d’una varietat de fonts, incloent-hi, perĂČ no limitant-se a, cosmĂštica, vestimenta i processos industrials.

Actualment hi ha dues classificacions de microplĂ stics. Els microplĂ stics primaris sĂłn fragments de plĂ stic o partĂ­cules que ja tenen una mida de 5 mm o menys abans d’entrar al medi ambient. Aquests inclouen microfibres de roba, microbeads i pellets de plĂ stic (tambĂ© coneguts com a nurdles).

Els microplĂ stics secundaris sĂłn microplĂ stics que es creen a partir de la degradaciĂł de productes plĂ stics mĂ©s grans una vegada que entren al medi mitjançant processos de degradaciĂł natural. Aquestes fonts de microplĂ stics secundaris inclouen aigua i ampolles de refresc, xarxes de pesca i bosses de plĂ stic. AmbdĂłs tipus es reconeix que persisteixen en el medi ambient en alts nivells, particularment en els ecosistemes aquĂ tics i marins. A mĂ©s, els plĂ stics es degraden lentament, sovint amb mĂ©s de centenars si no milers d’anys. AixĂČ augmenta la probabilitat que els microplĂ stics siguin ingerits i incorporats i acumulats en els cossos i els teixits de molts organismes.

I s’aguditza el problema. Els microplàstics són habituals en el nostre món actual. El 2014, es va estimar que hi havia entre 15 i 51 bilions de peces individuals de microplàstics en els oceans del món, que es calcula que tenen entre 93.000 i 236.000 tones mùtriques.

Un microexemple: et rentes les dents, i microplàstics introduïts a la pasta dentífrica per tal de netejar per fricció van a l’aigua. A la llarga , al mar. No es distingeixen del plàncton o altres microaliments per als peixos, s’enquisten en els seus teixits. I en els nostres quan ens els mengem.

Al bell mig de tot aixĂČ, contemplem el preocupant augment de suport popular a proclames ultranacionalistes i autoritĂ ries que paral·lelament menystenen la importĂ ncia de la preservaciĂł ecolĂČgica. El nou govern ultradretĂ  brasiler que declara la selva amazĂČnica com un recurs econĂČmic que cal explotar. El seu eslĂČgan: (Brasil per sobre de tot!?). I quĂš no dir de l’inefable Trump: «AmĂšrica, first» (primer, AmĂšrica) i es retira dels acords de Kyoto per «ajudar» la industria.

No fora pas mal eslĂČgan: «La terra, el nostre planeta, primer».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li