MicroplĂ tics /Macroplastes

0
611

Com cada any, Nadal i Cap d’Any, que són les més ritualitzades festes, ben poc s’han apartat del guió arxiconegut que s’enceta amb la rifa de Nadal. Continua una orgia consumista, ben orquestrada per la publicitat, que se superposa als àpats i a les campanades.

Una mica més amagades, però, surten notícies realment esperançadores: l’elecció de la paraula de l’any. Una elecció força democràtica. I la paraula és microplàstic!

Els microplàstics són peces petites i poc visibles de plàstic que entren i contaminen el medi ambient. Els microplàstics no són un tipus específic de plàstic, sinó qualsevol tipus fragment de plàstic que sigui inferior a cinc mil·límetres, segons l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA (NOAA). S’introdueixen a ecosistemes naturals d’una varietat de fonts, incloent-hi, però no limitant-se a, cosmètica, vestimenta i processos industrials.

Actualment hi ha dues classificacions de microplàstics. Els microplàstics primaris són fragments de plàstic o partícules que ja tenen una mida de 5 mm o menys abans d’entrar al medi ambient. Aquests inclouen microfibres de roba, microbeads i pellets de plàstic (també coneguts com a nurdles).

Els microplàstics secundaris són microplàstics que es creen a partir de la degradació de productes plàstics més grans una vegada que entren al medi mitjançant processos de degradació natural. Aquestes fonts de microplàstics secundaris inclouen aigua i ampolles de refresc, xarxes de pesca i bosses de plàstic. Ambdós tipus es reconeix que persisteixen en el medi ambient en alts nivells, particularment en els ecosistemes aquàtics i marins. A més, els plàstics es degraden lentament, sovint amb més de centenars si no milers d’anys. Això augmenta la probabilitat que els microplàstics siguin ingerits i incorporats i acumulats en els cossos i els teixits de molts organismes.

I s’aguditza el problema. Els microplàstics són habituals en el nostre món actual. El 2014, es va estimar que hi havia entre 15 i 51 bilions de peces individuals de microplàstics en els oceans del món, que es calcula que tenen entre 93.000 i 236.000 tones mètriques.

Un microexemple: et rentes les dents, i microplàstics introduïts a la pasta dentífrica per tal de netejar per fricció van a l’aigua. A la llarga , al mar. No es distingeixen del plàncton o altres microaliments per als peixos, s’enquisten en els seus teixits. I en els nostres quan ens els mengem.

Al bell mig de tot això, contemplem el preocupant augment de suport popular a proclames ultranacionalistes i autoritàries que paral·lelament menystenen la importància de la preservació ecològica. El nou govern ultradretà brasiler que declara la selva amazònica com un recurs econòmic que cal explotar. El seu eslògan: (Brasil per sobre de tot!?). I què no dir de l’inefable Trump: «Amèrica, first» (primer, Amèrica) i es retira dels acords de Kyoto per «ajudar» la industria.

No fora pas mal eslògan: «La terra, el nostre planeta, primer».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li