MĂ©s decrets-llei a corre-cuita

0
974

En plena anormalitat nadalenca, asfixiats per les mesures restrictives que patim de manera econòmica, emocional, familiar i en molts altres aspectes personals de les nostres vides, el Govern espanyol va aprovant decrets lleis ràpidament i d’estraperlo.

Mentre els mitjans de comunicació ens distreuen omplint portades i capçaleres dels informatius amb dades Covid (l’última, el de les persones vacunades) i ens fan ballar el cap amb les diferents mesures coercitives que afecten els nostres drets i llibertats, no podem passar per alt altres noticies amb lletra petita, ja que en elles s’amaguen informacions tant importants com les aprovacions de lleis per decret.

Si fossin lleis sense importància o que ens afectessin de forma indirecta, com per exemple, l´ampliació de la pesca del calamar en aigües del mediterrani, doncs possiblement no estaria escrivint aquest article. Però, de forma quasi amagada i dictatorial, sense consens —com sol ser habitual en aquest govern social-comunista— s´ha aprovat la Llei de l’eutanàsia. Ep!! No és l’única aprovada d’aquestes maneres tant mesquines, també podria parlar de la Llei Celaá. L’aprovació d’aquestes ens enganxa a tots mirant cap a un altre costat, sense tenir força ni poder per manifestar-nos.

Encara que ambdues són nefastes, i no fan més que retallar-nos drets, la que em sembla més indignant i immoral és la Llei de l´eutanàsia. Amb aquesta llei, el Govern convida al suïcidi. Avui en dia, ja no existeix el patiment a l’hora de morir o sofrir dolor. Amb aquest llei, les persones que es troben en situacions de malalties irreversibles, impossibilitades, o en cures pal·liatives, se’ls ofereix la possibilitat que morin més aviat. Què passarà quan la persona no pugui decidir per ella mateixa? O quan dins de la família hi hagi opinions diferents sobre la prolongació de la vida, en cas que el malalt no pugui decidir? Qui ho decidirà, el metge? Pel que sembla, és el Govern qui dona llum verda a facilitar la mort a les persones que així ho desitgin. També la podran utilitzar les persones depressives que diguin als seus psiquiatres que ja no tenen més ganes de viure i es volen suïcidar? Ja no caldrà que es tirin al tren, ni de cap pont ni penya-segat, la llei els hi proporciona una dolça mort, alhora que els treu el dret més important de l’home, la vida. En lloc d’invertir amb cures pal·liatives, en alleujar les famílies amb subvencions per les persones dependents, i així poder estar amb un ésser estimat fins que realment li arriba el final, es prefereix avançar la mort. Frívolament, sembla que l’objectiu sigui estalviar-se pensions, llits d’hospital, metges i infermeres, entre altres despeses socials. De fet, aquesta posició no es d’estranyar, ja va quedar clar, al principi de la pandèmia: a les UCIS, si falten llits, als més vells deixeu-los morir, el primer és la gent que està cotitzant, la que encara pot treballar. Llarga vida al cotitzant!! La resta és una despesa no assumible.

Per tal que païm tota aquesta crua realitat i no hi hagi malpensats, com jo, arriba la gran transformació, amb el millor maquillatge: omplim-nos la boca dient que s’han de cuidar els familiars d’edat més avançada, pugem pensions, i ells seran els primers en rebre la dosi de la súper vacuna —súper , perquè les vacunes triguen de 6 a 9 anys en fer-les i ser provades, aquesta ha trigat 9 mesos. Ai! Perdó, no recordava que s’hi han invertit molts milions— els primers en vacunar-se. Així, la Sra. Araceli fou portada de tots els diaris i informatius desprès de rebre’n la primera dosi, com si li haguessin salvat la vida, i fossin els salvadors de tota la resta. «Deus ex machina» = President Pedró.

Mentre hi ha vida, hi ha esperança!! No deixem que ens matin abans!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li