‘MerlĂ­’, filosofia i filosofar

0
199

Com gairebé tots sabem, Merlí és una sèrie catalana de televisió on es relaten les peripècies d’alumnes de batxillerat i els seus professors. L’actor protagonista és Merlí, el professor de filosofia, i la matèria estrella és, per tant, la filosofia.

Doncs bé, he llegit crítiques que diuen que la sèrie és molt masclista, que utilitzen el sexe com a recurs televisiu o que s’utilitzen frases de filòsofs totalment descontextualitzades del seu pensament, per exemple.

No deixa de resultar curiós que aquestes crítiques procedeixin, en molts casos, dels mateixos filòsofs, majoritàriament professors d’universitat o d’institut. Una cosa que per a ells és normal, ja que la filosofia va molt més enllà del carrer, del fet popular. Defensen que la filosofia és una cosa molt seriosa, que no es pot banalitzar i que per filosofar sobre Nietzsche, per exemple, cal haver llegit tota la seva bibliografia.

Són els mateixos que consideren que els cafès filosòfics són tot menys filosòfics, perquè no s’aprofundeix prou en cada tema sobre el qual es dialoga. O els que diuen que la filosofia no pot ser una disciplina per realitzar en consulta individual, a manera de teràpia, per ajudar a qui ho necessiti.

Però tornem a la sèrie en qüestió. Sense entendre pràcticament res, m’atreviria a dir que en les sèries d’hospitals tampoc s’aprofundeix molt en medicina o infermeria; o en les d’advocats, en dret; o en les de periodistes, en ciències de la comunicació; o en les policíaques, en criminologia, per exemple.

I sobre el sexe, de debò que els que critiquen això de Merlí pensen que en l’adolescència, o en qualsevol altra època vital, el sexe no és tan important? En altres sèries no es recorre al sexe com a part de la trama? El sexe està present en cada un dels nostres dies?

En tot cas, és obvi que Merlí, com qualsevol altra sèrie, és més un espai d’entreteniment que d’aprofundiment. Convé no oblidar-ho.

I sobre el masclisme, no està present, per desgràcia, en pràcticament totes les professions o a la mateixa Universitat? És que la societat i el sistema no són masclistes?

Potser aquesta sèrie ens estigui mostrant que una cosa és la filosofia i una altra filosofar? Perquè ens entenguem, fent una analogia: una cosa és el llenguatge i la literatura, i una altra, escriure correctament un correu.

Des de la meva humil opinió, el futur de la filosofia passa per tornar al carrer, a l’àgora (avui al bar, la televisió o les xarxes socials, per exemple). Per molt que els pesi als filòsofs teòrics, la filosofia també és pràctica i només amb el fet que se’n parli, ja s’aconsegueix que la gent pensi una mica, tot i que, és clar, ho hauria de fer molt més.

Potser Merlí fa que moltes persones que no han entrat mai en contacte amb la filosofia comencin a fer-ho? Potser la societat necessiti menys erudits de filosofia que produeixen tractats i discursos inintel·ligibles i més filòsofs al carrer que facilitin que les persones entrenin el seu esperit crític? Fent una altra analogia: potser la societat necessiti menys cardenals i més missioners i missioneres?

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz