Menys és més

0
998

Figueres, ai!, deia Pla, Figueres és sempre imprevisible i quasi sempre desconcertant: Ja saben, capital del surrealisme, la ciutat on Dalí només podia néixer.

Mirin si no. Quan l’any passat, per aquestes dates, el món polític local estava tan convulsat que va acabar per disoldre’s no només el tercer intent de «sociovergència» (recordin, el primer va ser el d’Armangué-Palahí el 1995, després que Armangué es tragués de sobre la càrrega de Romero acusant-lo «d’emprar un doble llenguatge, trencar la disciplina de vot i d’intentar pressionar-lo per evitar que al Ple es tractessin determinats assumptes», i el de segon el de Vila-Casellas), sinó inclús la tradicional «unióvergent» amb la qual s’havia governat un munt d’anys no solament a Figueres, sinó també a Catalunya i amb una capacitat d’influència propera al bloqueig a la resta d’Espanya.

Res de bo no s’augurava a partir d’aquesta situació de minoria de cinc enfront d’una oposició majoritària de setze; però vegin com, donant una volta a la truita, atemorits davant l’advertència de la presentació d’una moció de confiança o posant cadascú una mica d’empenta s’ha aconseguit aprovar els pressupostos quan l’any passat es va trigar fins al mes de maig.

És per això que he volgut reflectir aquesta situació de manera resumida amb la ja encunyada definitòria del minimalisme, del menys és més que alguns relacionen també amb el Principi de Pareto amb la regla del 80/20, segons la qual el 20% dels nostres esforços és el responsable del 80% del que aconseguim.

Haurà inventat Figueres, amb l’aplicació d’aquests principis, una nova manera de governar?, s’haurà d’abandonar aquella voluntat d’aconseguir i conformar majories sòlides perquè el que ens assegurarà que arribin els acords (el més) serà que hi hagi una pluralitat de grups (el menys)?

Potser estic exagerant fent una hipèrbole d’una situació anodina, normal i corrent; però a mi m’ha semblat que en el consistori hi ha qui, com que l’any que ve hi ha eleccions, no vol renunciar a presentar-se amb algun contingut de realitzacions en el cartipàs, i altres es juguen el tot pel tot apostant per una oposició desfermada.

O no, i és que the Majoress, com que va de mà, reparteix el joc al seu gust?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li