Mentiders

0
506

«Per culpa de Podem hi haurà un president separatista al Parlament», afirmen a Ciutadans. Davant afirmacions com aquesta es fa necessari reflexionar sobre la mentida i els mentiders. Actualment està de moda la paraula postveritat, un concepte que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals, o sigui, que el que realment passa és menys important que com ens fa sentir el que passa, és tal la influència de la postveritat que fins i tot el diccionari Oxford de la llengua anglesa va escollir el terme postveritat com la paraula del 2016.

Mentider és aquell que té costum de dir mentides, i un clar exemple el trobem, a la vegada que patim, amb Ciutadans, que ha construït tota la seva raó de ser entorn la mentida, l’engany i la manipulació. I ho fa i ho ha fet a tots els àmbits i des del primer moment: primer creant conflicte a l’escola amb el català i el castellà, manipulant i creant confrontació davant un model de referència i exemplar; segon, presentant-se com a galans de l’anticorrupció, i poc després d’aparèixer Jordi Cañas, va anar a judici per frau fiscal (aquest fet, fins i tot, li va comportar un premi pel partit, ja que va ser recol·locat pel partit com assessor al Parlament Europeu). En aquest aspecte més greu és encara el seu suport al PP, que segurament és el partit més corrupte d’Europa i que hauria de ser –com molts defensen– declarat organització criminal.

Zoido, ministre de l’Interior, va mentir almenys en una desena de falsedats en el relat amb què va justificar, en una compareixença al Senat, la intervenció de la Guàrdia Civil i la policia espanyola per impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre passat. En cito dues, segurament les més flagrants i mesquines: En primer lloc, l’ús de la força al referèndum. Zoido va sostenir que «es va produir un ús legítim i proporcionat de la força». En realitat, el fet que es comptabilitzessin 1.066 persones ferides arran dels cops de porra, les empentes i fins i tot el llançament de pilotes de goma, desmenteix categòricament el principal argument del ministre. Així ho acrediten les imatges disponibles de la brutal intervenció policial en molts centres de votació i que han fet la volta al món i els mateixos testimonis i denúncies dels afectats, a partir de les quals s’han obert diversos sumaris en més d’una vintena de jutjats. A tall d’exemple, l’informe anual del prestigiós observatori internacional Human Rights Watch denuncia «l’ús excessiu de la força l’1-O».

En segon lloc, la negació del referèndum. El ministre va tenir la barra, com la Soraya, d’afirmar que, arran de l’actuació policial, «no hi ha hagut cap procés que pugui ser considerat un referèndum». En realitat, i malgrat les càrregues de la policia i el tancament de molts centres de votació, en el referèndum hi van participar 2.286.217 persones, segons les dades del Govern. I una de les raons de més pes perquè això fos així és que ni la policia, ni la Guàrdia Civil, ni el CNI (el servei d’intel·ligència espanyol) van ser capaços d’interceptar una sola urna en els dies previs a l’1-O.

Però no només menteixen els polítics, també ho fan els mitjans de comunicació. Dels que ho fan, el que més m’ha sorprès, decebut, a la vegada que emprenyat, ha estat El País. Un dels exemples més destacats és el suposat article «d’investigació» sobre la programació de TV3 que ha arribat a mans judicials i el diari ha estat condemnat a rectificar un article en què difamava TV3. El jutge considera que el diari va fer servir dades inexactes en l’article «Una setmana veient només TV3». En aquest sentit, el Jutjat de Primera Instància número 20 de Barcelona ha condemnat el diari El País a publicar una rectificació per un article en què afirmava que la televisió pública adoctrina. TV3 va denunciar el diari per difamació després de negar-se a publicar una rectificació. Ara el jutge ha donat raó a TV3.

Ciutadans, Zoido o El País són tres clars exemples que la mentida actualment pot ser utilitzada de forma maquiavèl·lica i, fins i tot, amb finalitats que van en contra dels drets fonamentals. Només la formació, la cultura i el fet de prendre acció ens permetran lluitar i combatre la mentida i la por. Antoni Bassas ens diu que «a Espanya estan espantats perquè una part de la seva classe dirigent l’espanta. I l’espanta perquè la por fa guanyar vots i diners». No és d’estranyar, doncs, que en un context així no tinguem por! Va ser uns dels crits del procés. Davant la violència i el terror que alguns ens volen inculcar cal dir que sabem la veritat i que no tenim por i que per això actuarem, mentiders.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz