Memòria viva del republicanisme

0
917

“E n el context polític actual, després que els esdeveniments dels darrers anys, del 27-S i del clam de la societat hagin situat el procés en un punt clau, és un bon moment per girar la mirada i veure com la situació d’avui no és conseqüència de l’atzar, sinó fruit d’esforços llaurats per somniadors.” És el que explica el jove historiador Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989) i el que el va impulsar fa quatre anys a escriure el llibre Josep Rahola. Una veu catalanista d’esquerres al Senat, que va presentar dijous passat, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Agrícola i Social de Fortià, on resideix des de fa dècades el polític, que ara té 97 anys.
“Quan l’últim any de carrera a la Universitat Rovira i Virgili vaig conèixer Rahola i tota la seva nissaga empordanesa _és cunyat de l’historiador Vicenç Vives i germà del primer síndic de greuges que va tenir la Generalitat_ , vaig pensar que tota aquella història s’havia de recollir per escrit, i després de guanyar la Beca d’Estudi President Irla 2013 convocada per la Fundació Josep Irla vam tirar la biografia endavant”, explica el jove historiador.
La biografia, editada per la Fundació Irla en col·laboració amb la Diputació de Girona, repassa l’extensa trajectòria del veterà polític gironí, que viu des de fa dècades en una finca a Fortianell. “Josep Rahola i d’Espona és memòria viva del republicanisme de les comarques gironines. D’arrel empordanesa, la seva trajectòria ha estat marcada pel seu compromís polític", explica Marco, que revela que malgrat els seus 97 anys, Rahola, amb el qual va conversar llargues hores per escriure el llibre, “és un home amb el cap molt clar i memòria selectiva”. L’autor comenta orgullós que després d’haver llegit l’obra Rahola li va dir que “si l’hagués escrit ell no hauria sortit millor”.
“Molt marcat com tota la seva generació per la guerra i l’exili, que va ser breu, durant el franquisme es va dedicar a la seva carrera professional com a enginyer industrial i durant la transició va entrar a ERC i va reconstruir el partit a les comarques de Girona”. Rahola va ser senador del 1979 al 1982 i del 1982 al 1986: “En les dues legislatures va ser la veu a favor del catalanisme,poc habitual al Senat”, continua Marco Palau.
Al llarg de les 180 pàgines del volum, l’autor s’endinsa en els antecedents immediats, en la nissaga Rahola, en els seus anys de joventut, el conflicte bèl·lic, l’antifranquisme i la transició, a través d’entrevistes amb els protagonistes, bibliografia sobre l’època i retalls d’hemeroteca. A les últimes pàgines, ja des de l’actualitat, a la finca de Fortianell, Rahola demostra com “continua mantenint els mateixos valors que l’han caracteritzat sempre”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li