Memòria de la deportació

0
1049

Aquest diumenge passat se celebrà un homenatge als deportats als camps nazis del Baix Llobregat, ja que el dia 5 de maig havia estat la commemoració de l’alliberament, el 1945, del camp de Mauthausen, on van anar-hi a raure milers de republicans catalans i espanyols. En l’acte, molt emotiu, es llegiren els noms de les víctimes que eren originàries de la comarca, es recitaren poesies, cantà una coral i van haver-hi parlaments per part de les autoritats i entitats organitzadores (agrupades en la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat). Totes les intervencions coincidiren a remarcar la necessitat de preservar i difondre la memòria d’aquells fets tan dolorosos, ja que el record és una condició necessària (encara que no suficient) perquè crims així no es tornin a repetir.

Ara mateix existeix, a Catalunya, una gran consciència i sensibilitat social envers aquells esdeveniments, però arribar a aquest punt de maduresa no ha estat fàcil ni ràpid. La memòria de la deportació als camps nazis, més enllà de la gent i famílies afectades i dels historiadors especialitzats, no ha estat prou estesa fins a dates relativament recents. Un gran punt d’inflexió fou la publicació del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis (1977), que tingué un gran impacte social ara fa 45 anys. Abans, però, ja havia aparegut la novel·la testimonial de Joaquim Amat Piniella, K. L. Reich (1963), sobre la seva experiència personal al camp de Mauthausen. I l’any abans, el 1962, ja s’havia començat a organitzar l’Amical de Mauthausen. El franquisme fou realment un fre a aquesta difusió, perquè la deportació fou un dels temes «tabú» de la dictadura, i la censura posà tota mena de traves a les iniciatives que sorgiren.

La contribució alt-empordanesa a la recuperació de la memòria de la deportació ha estat ben notable. Recordem, en aquet sentit, l’aportació de Jordi Riera Sorribas, que precisament descobrí, a la segona meitat dels anys setanta, que el seu pare havia mort a Mauthausen el 1943 gràcies al llibre de Montserrat Roig. Aquesta descoberta l’impulsà a col·laborar, primer, amb l’Amical de Mauthausen i, després, a fundar l’associació Triangle Blau, junt amb la seva esposa, Carme Daviu.

Una altra contribució substantiva fou la publicació de la novel·la de Maria Àngels Anglada El violí d’Auschwitz (1994), que tingué un èxit de públic impressionant. I encara més recentment cal esmentar la tasca ingent que fan una vintena de professors de secundària del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà, que d’ençà de la seva constitució el 2014-2015 no ha parat de promoure el record, l’educació i la investigació sobre aquestes temàtiques. A partir d’ara, caldrà no defallir perquè aquesta sensibilització actual es pugui mantenir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li