‘Mea culpa’

0
723

No deixa de sorprendre’m la manipulació i la tergiversació que fan alguns indigents mentals, inclosos grans polítics i politòlegs de barra de bar, per la interpretació de fets històrics amb el pas dels segles amb les seves escasses neurones contemporànies.

El fet que el president d’un país bananer reclami el perdó al cap de 500 anys de la Conquista de Mèxic per part d’Hernán Cortés, i el que és pitjor, el suport que ha rebut per part dels il·luminats i estellats de torn, és digne de reflexió.

Si no recordo malament, l’Amèrica precolombina, en especial els pobles maies i asteques, destinava molts recursos als sacrificis humans amb infants, verges impol·lutes, extracció d’òrgans en viu, còctels de sang, canibalisme, etc. als rituals dels seus temples i piràmides.
Potser els aniria bé recordar d’on han tret bona part del seu idioma, l’arquitectura, les universitats, les esglésies, etc., i que si no hagués estat per Hernán Cortés i companyia, encara estarien estripant el personal cada pleniluni o després de cada batalla.

Es coneix que aquest dirigent modèlic, com tants d’altres d’aquest estimat continent, deu tenir poca feina i poques preocupacions al seu estimat país amb la corrupció endèmica policial, empresarial, institucional, la delinqüència organitzada, els narcos, la prostitució, els assassinats i la desaparició de dones a la frontera amb els EUA, la marxa migratòria que travessa el país, etc. Poca feina, molt poca feina.

A diferència dels EUA, que van aniquilar els pobladors autòctons i apartar-los a guetos marginals, amb els conqueridors va haver-hi una simbiosi que va enriquir el continent, malgrat que ara, com a revenja, ens envien pitxaleros, etchemingues i altres salvapàtries de dubtós origen i professió, molts d’ells conversos a l’independentisme, fins i tot a les nostres contrades.

Ben segur que al mal anomenat descobriment no tot va ser una bassa d’oli, però a Espanya hem estat envaïts des de la nit del temps per celtes, fenicis, grecs, romans, gots, visigots, musulmans i francesos i no anem fent el ploramiques ni el ridícul universal amb demandes surrealistes ni fora de lloc; de fet, de les actuals invasions del sud i ultramar que patim de caire subvencionat (ara ja els anem a buscar i tot) no ens en queixem pas (ens titllarien de xenòfobs i intolerants, com ells). I tant de bo en vinguessin molts d’europeus i d’arreu el món com a turistes o a viure a Espanya amb les seves pensions i la seva aportació al PIB, a les empreses espanyoles i hisenda, per incrementar-ho, no per sagnar-ho, que d’aquests, dels que venen a ser mantinguts, ja en parlaré un altre dia.

Fem el passerell reclamant a la Merkel, Makron o Hassan, com a hereus dels seus avantpassats, la responsabilitat dels seus actes i una compensació econòmica? Seria ridícul, no?

Aquesta moda de demanar perdó la podríem estendre a diverses situacions contemporànies amb una visió moderna.

Personalment, m’agradaria que l’Església –com a organització mundial, no pas molts dels seus honrats servents i fidels, encara que molts ja poden anar a missa diàriament per netejar les seves faltes– demanés perdó pels casos de pederàstia i pedofília, per les apropiacions dubtoses de patrimoni per usucapió o donacions, les paternitats amagades, els avortaments als convents, per predicar humilitat amb les butxaques plenes mentre milers de persones pateixen fam i són víctimes de guerres, per diàspores i ostracisme, per mantenir als seus bancs fortunes de dictadors com Chávez i Maduro, per inversions en borses internacionals, per les seves reserves d’or i d’obres d’art espoliades i, és clar, per la gran enganyifa que suposa, igual que moltes més creences religioses.

Sense anar tan lluny ni a la distància ni al temps, també m’agradaria que alguns demanéssim perdó per les 10.181 víctimes del terrorisme i els 853 assassinats a mans d’ETA, Grapo, etc., però lluny d’això, molts dels executors materials, logístics o ideològics, formen part de l’entramat polític del país; res d’estranyar si resulta que PDeCAT-Juntspel3%-CiU, PSC-PSOE, ERC, CUP i Podemos, estan en contra de la presó permanent revisable, vetllant pels drets d’assassins, violadors i pederastes; dels drets de les víctimes, familiars i amics, no en volen saber res, digne a tenir en compte donat les properes eleccions sobretot veient alguns pactes o fotografies.

Potser ens haurem d’anticipar també a demanar perdó a les properes generacions per no a haver actuat contra una invasió silenciosa, permanent i constant que posa en perill l’estat de dret, la nostra llibertat, el nostre benestar social, les nostres tradicions culturals i religioses amb el suport necessari dels indignes que volen trencar el país, igual que aplicar un 155 tard, covard i insuficient que ha permès que uns intolerants supremacistes despleguessin la seva particular cortina de fum i xarxa clientelar per tal d’amagar les seves corrupteles i els seus tants per cent generosos.

Gaudiu de la Setmana Santa, abans que ens la treguin!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li