Matar la vaca?

Tots tenim en ment les imatges de gent famèlica a l’�ndia, mentre mantenen les vaques sagrades i venerades, que com a símbol de vida no es poden sacrificar, ja que són més útils vives que mortes per considerar-les una font d’aliment permanent i de baix cost.

Arreu tenim forces vaques sagrades oficials; els Ajuntaments, Consells Comarcals, Senats, Parlaments, Congrés i associacions diverses degudament subvencionades formen part d’aquesta cabanya de vaques que mantenen a milers de nobles i exemplars ciutadans, plens de coneixements i mèrits propis.

Una altra vaca sagrada la trobem amb la prostitució, que mou 5 milions d’euros diaris a Espanya, amb 300.000 persones que s’hi dediquen, de les quals, 30.000 a Catalunya.

Intentar acabar amb la professió més antiga del món sovint comporta l’efecte contrari i perjudicial per a les seves víctimes, tot tenint en compte que no tothom esta sotmès al control de les màfies i que hi ha professionals «voluntaris».

La Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana aprovada el 2015 pel PP va intentar resoldre el problema de la prostitució a les carreteres, tot traient les meretrius de les rotondes i zones de pas, però afavorint els macroprostíbuls, malgrat allunyar-los de centres educatius, comercials o de culte ( això li va costar un ensurt a l’exalcalde de la Jonquera…).

El més important d’aquesta llei no era protegir les meretrius, sinó treure-les de la visió de la societat «decent», per allò que es diu d’«ojos que no ven, corazón que no siente», com amagar la pols sota la catifa.

Les diagnosis parcials, tant de territori com de la seva casuística, que no tenen en compte les repercussions social, psicològica, migratòria (d’Amèrica del Suc i Central, Europa de l’Est, Nigèria, entre d’altres) , administrativa, fiscal ni sanitària, i el fet que la prostitució no sigui reconeguda com a treball la converteix en una problemàtica d’exclusió social i d’afavoriment d’explotació per part de les màfies.

Sense anar mes lluny, des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà es va crear una comissió, de la qual jo formava part, per tractar d’erradicar la prostitució a les nostres carreteres, l’escalafó mes vulnerable; després de moltes reunions i un estudi comparatiu de la prostitució a Europa encarregat a un bufet d’advocats de BCN (15.000 euracos, pagats al 50% per l’Ajuntament de Figueres) que era un «corta y pega» de la normativa europea, el vàrem portar personalment al Congrés a Madrizzz, sense gaire repercussió i no se’n va saber més, ni la Conselleria d’Interior n’estava al cas.

Tan senzill com aplicar la llei i les ordenances municipals, amb la intervenció dels Mossos o de la policia local o municipal allà on fossin, però és clar, no hi ha voluntat ni prou «arguments 00».

I què considerem com a prostitució? El lloguer temporal total o parcial d’una part del cos i de la ment del/la/lo professional? L’intercanvi de diners per aquest lloguer ? El pagament en espècie, com ara regals, prebendes, favors , càrrecs o fins i tot ministeris, és equiparable?

Qui treu rendiment de la vaca sagrada de la prostitució? Els proxenetes, les màfies, els barragans, les mateixes famílies, la Generalitat amb les taxes per pernoctació (recordem que la majoria de macroprostíbuls estan declarats com a hotels) , cambrers, hostaleria, restauració, els taxis oficials i taxis pirates, perruqueries i centres d’estètica, assegurances mèdiques privades, ginecòlegs, psicòlegs, empreses de seguretat, de videovigilància, de control de portes, de neteja, portals web d’anuncis (fins ara la premsa escrita tenia anuncis classificats de pagament), farmàcies, malauradament i molt sovint els productors i traficants de drogues, centres d’anàlisis, comissions bancàries i de targetes de crèdit, centre comercials, fàbriques, plataformes on-line i botigues de joguines sexuals i de roba interior, advocats, procuradors, associacions i col·lectius reivindicatius, propietaris d’habitatges, Correus i altres empreses d’enviament de diners, Hisenda per la repercussió de l’IVA a tot plegat… i segur que queda algú més al teclat… Ai! Sí, alguns sindicats.

Potser s’haurien de tractar sense més frivolitats les condicions de treball, la vulnerabilitat social i econòmica, la desprotecció jurídica, la convivència veïnal , la regularització documental, la formació per a altres feines o per què no, d’especialització de la pròpia (si donen classes de masturbació o de fabricació de joguines estimuladores a infants a les escoles o centres juvenils, també es poden fer seminaris o tutorials de reciclatge professional, no?).

La crisis econòmica i la repercussió de la covid-19 al 2020 va obligar a tancar a Catalunya els 95 prostíbuls amb llicència municipal, malgrat que un bon grapat de locals sense llicència concreta es varen escapolir de la norma; tot plegat va comportar traslladar el negoci a pisos dins de les poblacions (pisos que es lloguen més cars, es lloguen per hores, per habitacions, amb aldarulls i molèsties veïnals, etc.).

Aquest model de negoci al·legal s’ofereix en horari comercial i aconsegueix evitar l’estigma que suposa una feina nocturna i mal considerada i, com no, la conciliació de la vida familiar dels/les/los professionals.

Caldria una reflexió social i econòmica sobre les pretensions del populisme ranci i totalitari de les nostres esquerres pseudocomunistes/feixistes de despatx d’abolir la prostitució, ja que provocarà encara més ostracisme i exclusió social, i tot al contrari, contemplar la possibilitat de legalitzar la seva situació; què en faran si la prohibeixen? Donar-los un sou equivalent al que guanyen? Quant guanyen? Acceptarien una feina de 1.500 euros mensuals quan això ho guanyen en una setmana com a mínim?

De fet és possible donar-se d’alta com a autònom amb una cotització mensual amb cobertures sanitàries, d’accidents, malalties i la futura pensió, amb un IAE «d’altres activitats», pagant a Hisenda trimestralment uns «mòduls» fixos creats a l’efecte (no pretendrem que portin comptabilitat real ni que facin factura identificativa ni identificadora pels serveis prestats amb detalls…); de repercutir l’IVA o no, ja és una altra qüestió.

Amb aquesta mesura de blanquejament, podrien entrar uns calerons molt útils a les arques públiques per a altres finalitats més adients a les necessitats actuals, eludir bona part de les màfies i evitar l’estigma social.
La prostitució… Sempre un tema molt cardat.

Bona revetlla, bon estiu i compte amb els petards!