Masdevall, l’Hipòcrates modern

0
791

Un metge figuerenc, poc conegut fins ara, va destacar a finals del segle XVIII per les seves aportacions innovadores en la medicina


A finals del segle XVIII es va fer famós a Cadis un refrany que deia: “Santo Dios, Dios immortal, líbranos de la opiata de Masdevall.” No deixa de ser curiós que un text d’aquestes característiques estigui dedicat a un metge. I encara més a un metge empordanès, pràcticament desconegut i del qual gairebé només es troben referències en textos científics. Per tal de rescatar-lo de l’oblit, el figuerenc Joan Masdevall –que es considera descendent seu– va iniciar fa uns mesos una campanya perquè es donés el nom d’aquest científic al nou CAP del Rally Sud. L’Ajuntament ja va adoptar un acord en aquest sentit.

Dissabte passat es va poder aprofundir una mica més en la personalitat de Josep Masdevall amb la conferència que els doctors Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, van oferir a la seu social dels Amics del Castell de Sant Ferran i que va permetre, d’una forma molt documentada, conèixer a fons un personatge que el prestigiós doctor August Pi i Sunyer va arribar a qualificar-lo com “l’Hipòcrates modern” per la transcendència que van tenir les seves aportacions a la medicina contemporània i pel trencament que representaven amb les cures convencionals del moment.

En diversos documents de l’època s’esmenta que Josep Masdevall va néixer a Figueres, però hi ha diferències amb l’any (1730 o 1740). En qualsevol cas, l’origen familiar sembla clar que procedeix de Maçanet de Cabrenys, on la família disposava de diverses finques. Es va casar amb Llúcia Draper, amb la qual va tenir cinc fills. La seva mort es va tenir lloc a Trujillo, l’any 1801, mentre acompanya el rei Carles IV i la seva esposa en una viatge per Extremadura.

LA TRAJECTÒRIA. En la xerrada dels doctors Baños i Guardiola, es va sintetitzar la trajectòria biogràfica i professional del doctor Masdevall, que si bé va destacar –i molt– en el món de la medicina, també ho va fer en altres camps com la botànica, la gestió pública i l’emprenedoria amb la gestió de negocis innovadors, com la construcció d’almadraves com a granges de tonyina a la badia de Roses –explotades pels seus descendents fins ben entrat el segle XX– i la promoció –en aquest cas fallida– d’una ciutat residencial a l’entorn de Biure d’Empordà.

Va estudiar medicina a la Universitat de Cervera, on va rebre el grau de doctor i va ampliar els seus coneixements a la Universitat francesa de Montpeller, encara avui un centre docent reconegut per a la medicina europea. Va exercir durant un temps a Figueres, però de seguida es va traslladar a Barcelona. El 1783 li encarreguen la visita d’una sèrie de poblacions catalanes afectades per epidèmies de febres tercianes. Amb l’experiència obtinguda és nomenat inspector general d’epidèmies del Principat de Catalunya. En funció d’aquest càrrec, Josep Masdevall va haver de combatre una epidèmia de febres pútrides al Pla d’Urgell que s’atribueix a la retirada de les tropes franceses quan tornaven del camp de batalla de Portugal.

Amb el prestigi adquirit, dins i fora d’ Espanya, Masdevall se’n va a Madrid, nomenat metge de cambra del rei Carles III. L’any 1784, presenta un programa de reforma de la formació en medicina dins d’un pla de reforma dels estudis que s’imparteixen a Cervera. La proposta preveu la creació d’un Colegio Práctico de Medicina a Barcelona i quatre anys d’estudis pràctics obligatoris per a tots els estudiants sense els quals no podrien exercir. Malgrat l’acceptació de les propostes per la majoria de catedràtics de Cervera, el pla no va prosperar inicialment. Quan va dirigir la política sanitària espanyola, uns anys més tard, va ser una de les primeres mesures que va executar.

Per encàrrec del rei Carles IV, va fer de consultor del sultà del Marroc, Muley Soliman, preocupat per una epidèmia de pesta que està afectant el seu país l’any 1799. Masdevall és en molts aspectes un home plenament modern. Té un laboratori químic a casa seva i els remeis que idea són el resultat d’ una pacient investigació.

Les seves teories terapèutiques són bastant originals i diferents a les tradicionals d’aquella època. El fet de ser una persona tant propera als monarques, l’afavoreix en la implementació dels seus mètodes. Entre ells destaca la que s’anomena Opiata Masdevall, un preparat que fa“curacions gairebé miraculoses” segons es comentava a l’època. Malgrat el seu nom, el compost no portava opi.

Masdevall, complint el seu càrrec d’inspector d’epidèmies a petició del comte de Floridablanca, el 1784, va publicar el Dictamen sobre si las Fábricas de Algodón y Lana son Perniciosas amb motiu d’un edicte de l’Ajuntament de Barcelona que prohibís obrir més fàbriques d’aquestes característiques pel temor a la contaminació de l’aire de la ciutat. Al final d’aquesta obra, Masdevall afegeix un dictamen que conclou que “les fàbriques de cotó i llana no són pernicioses per a la salut pública”. Després de la seva mort, els botànics espanyols Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón, admiradors de Masdevall, van proposar el seu nom per designar un gènere de plantes de la família de les orquídies sud-americanes que conté mes de 500 espècies. Per això, moltes d’aquestes plantes porten el nom científic Masdevallis en record seu.

Ben aviat un centre d’atenció primària, a la seva ciutat natal, Figueres, portarà el seu nom, però si no es recull la seva biografia en un llibre i es resumeix en algun espai de les noves dependències sanitàries, continuarà essent un desconegut per a les futures generacions.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz